dimarts, 25 de desembre del 2012

Música de xeremies a la Seu de Manresa (1)

Josep Maria Vilar signa aquest article:
Sobre la música barroca per a xeremies a Catalunya i la seva evolució posterior. Musiker. cuadernos de música. nº 5 de 1991(p.109-153)

El podeu trobar de manera pública a:



En l'article, treballant sobre manuscrits de l'Església del Pi de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i de la Seu de Manresa, exposa la influència de la tradició de música per a xerimies del renaixement i barroc en la producció musical que arriba fins el primer romanticisme.
Article sencer .PDF

Dos fragments:
"Pero està perfectament clar que continuen designant un gènere de música per a instruments de vent amb una funció itinerant, i concretament per a aquell diumenge dels volts de Pasqua (...) en que els barris propers a la parroquia eren recorreguts pel que uns anomenaven el Viàtic i altres el Combregar General."


"Aquest compositor anònim hauria escrit tenint en compte una doble vinculacio: d’una banda, un cert lligam amb un repertori anterior, potser volent imitar concretament el regust d’aquelles peces que haurien sonat fins llavors en el Combregar General i a les quals aquestes, per alguna raó que de moment desconeixem, ara haurien substituït; de l’altra, una clara assumpció dels models, sobretot melódics, que predominen en tota la música instrumental del primer romanticisme a Catalunya i que està marcat quasi exclusivament per la influència de les òperes de Rossini."



De totes formes em vaig fixar en les dues peces de la Seu de Manresa transcrites per Josep Maria Vilar i vaig voler escoltar-les. Són dues peces del manuscrit n. 1729 de l'arxiu de la Seu de Manresa i són per a fagot i dues flautes i la data de la còpia seria sobre 1840.

Partitura tocata n.1 .PDF  Escolta Tocata n. 1
Partitura tocata n. 2 .PDF Escolta Tocata n. 2

dimecres, 5 de desembre del 2012

Lupulus Emsembla

El març de 2011 un grup d'homenots a qui unia la devoció pel bon beure, l'oci, la tertúlia i la música, van decidir provar de cantar a veus...em sembla.  Els dirigia l'Oriol Torras i a l'estiu, el cor ja va fer el primer concert amb una espectació i èxit considerable...emsembla.

Logo de Roger Fonts

Desde principis de 2012 gosa dirigir el cor Oriol Vila i segueix la música i la cervesa.

Assaig al Beer Centre posteriorment convertida en 
La panxa del bou.
Lúpulus a  Sant Benet

Concerts any 2011
Manresa. Cicle L'hora del Pati a la Casa Lluvià
Santa Maria d'Oló. Església vella.

Concerts any 2012
Cardona, Sant Llorenç de Morunys, Cabrianes, Manresa (Nits musicals Vic-Remei) i La Bisbal del Penedès (XXIII tardoral d'orgue del Penedès).

Concerts any 2013
Sant Joan de Vilatorrada, Escola de música Esclat (audicions de Santa Cecília) i Talamanca.

Concerts any 2014
Súria (Cicle de Concerts de l'Escola de Música), Santa Maria d'Oló i L'Estany (concert de la Fira).

Concerts any 2015
Calders, Rocafort (concert de Festa Major), Terrassa...

Concert a La Bisbal del Penedès

Col.laboracions
Amb Feliu Ventura i Borja Penalba a Stroika,  Carles Belda a la fira Mediterrània al restaurant d'Arrel, Coral Eumèlia de Sant Vicenç de Castellet pel seu desè aniversari, Coral Escriny al concert del cicle l'Hora del pati, La Caravaggia al cicle Música i Romànic...
Aportacions (entre d'altres):
Estrena cervesa Mandril (novembre '11), Nadales pel Barri Antic de Manresa (desembre '11).  Festes Barri Antic (Juny '12), Inauguració de la carpa del restaurant Kursaal (juny '12), Acte CUP d'11 de setembre '12, Sopar 40 anys d'Omnium Cultural Manresa (setembre '12), Homenatge a l'afusellament de Lluis Companys (octubre '12), Suport a la campanya Amat i Piniella al Kursaal (novembre '12) i Primer aniversari cervesa Mandril (novembre de '12). Concert de clausura curset cuina monacal a Fund. Alicia (març '13), Dinar Amics Art Romànic (abril '13), Sopar Bages per la independència (abril '13), Homenatge afusellament Lluís Companys (nov '13). Homenatge afusellament Lluís Companys (oct '14), Marxa de les torxes a Manresa (set '14). El Franquisme ha mort? Al refugi de la Renaixença (gen '15)...

HITS (repertori de cançons de taverna)
Taverna dels Predicadors, La Tosca, d'Arrel, Bar Sical, Bodega del senyor Gat, La Panxa del Bou, El trasteret, Taverna 7 turons...

Cançons de taverna al d'Arrel amb Carles Belda

El repertori de concert el conformen obres religioses i profanes d’autors renaixentistes, barrocs, romàntics i peces tradicionals catalanes. El cor també prepara algunes peces pròpies, per exemple l'arranjament de Tio Canya de Vicent Torrent arranjada per Jaume Serra: 

(Les dades sobre els concerts han sigut aportades per l'arxiver del grup: David Guell)

dijous, 6 de setembre del 2012

Esteve Martí i Firmat i II



Per la xarxa he pogut trobar dues obres seves.
La Leçon de Chant (una de les obres citades a CIVTAT)
Òpera còmica en un acte amb llibret de Jules Gondoin. Editat a Paris per C. Joubert Editor el 1903.
Partitura de LA LEÇON DE CHANT .PDF

Les Chansons.
Recull de cinc cançons de Martí amb diversos lletristes. Editat a Paris per la Libraire Contemporaine.
Interessant la fotografia de Martí de la coberta i el comentari de la introducció.
Llistat:
"Pierre et Suzon" (Jules Gondouin - Estéban Marti) paysannerie, musique, chantée par Paul Pecquery de l'Opéra Comique à la Bodinière,
"Lettre à une petite femme" (Charles Quinnel - Estéban Marti) chansonnette, musique, chantée par M. Dicksonn (sic) au Cabaret des Quat'z'Arts,
"Restons tous deux" (Mary Belly - Estéban Marti) valse chantée, musique, chantée par Mlle Lucette de Valy à la Scala,
"Madrigal moderne" (Charles Quinel - Estéban Marti) musique, créé par Mlle Rachel Launay au Tréteau de Tabarin,
"Lisette" (Stéphane Servant - Estéban Marti) bluette, musique, chantée par Mlle Jeanne Lacroix au Moulin-Rouge.
Partitura de LES CHANSONS .RAR


Altres obres

Operes, operetes
La femme du monde. Pantomima en un acte. salle Hoche, representació 1909.
Rose pom-pom.Òpera Bruseles, 1912
Julot la Balafre. Llibret d'Alin Monjardin Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
La Leçon d'amour. Llibret d'Alin Monjardin Paris, representació 1920.
Les Nymphes et le Satyre. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, representació 1920.
Pa-Pou-Yette. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
Folie d'amour. Llibret de Gleize-Merouvel. Paris, representació 1921.
Les Passionnées. Paris,representació 1923.
Les Mille et une voluptés. Llibret d'Alin Monjardin, Georges Lewe. Paris, Moulin Rose, representació 1923.
La Source d'amour. Llibret d'Alin Monjardin, Verdus, Fabien Leroy. Paris, Folies Belleville,representació 1934.
Le Coucher de la Pompadour. Opereta en tres actes. Llibret de M.F. Puget. 1920
Léger nuage. Sainet. Llibret de Félix Puguet.
I Iisella. Drama líric.....

Obres per a piano sol:
A La Plaza. Marxa.
Doux Murmure.
Gai Retour. Vals lent.
Timide berceuse 
Bonjour Pierrette (1904)
Le chant de la brise
....
Cançó:
Éternel Cantique. Text: Lucien Boyer.
Gavotte et chanson.
Rédemption. Text: Charles Vincent.
Doux mensonge. Tex:t Charles Quinel.
La berceuse de ma poupee. Text: Charles Quinel
Les beguins de Cunegonde.Text; Didier Gold
Serenade railleuse. Text: Gabriel Montoya
....
Altres (sense classificació)
Tes yeux.
Myosotis.
L'abeille.
Rédemption. Text Charles Vincent.
L' Amour à la moukère. 1923.
Si je t'aime

Per saber-ne més:

Esteve Martí i Firmat I

dimecres, 5 de setembre del 2012

Blanca Selva i Blanca Morera

Ja explicava a l'entrada Blanca Selva i CIVTAT com vaig fer conèixer un article que Selva havia escrit per a una revista de Manresa als qui guarden memòria del seu patrimoni. Però qui era Blanca Selva?

Blanca Selva va néixer a Brives (França) el 1884 i va ser una remarcable pianista, compositora, professora i estudiosa de la tècnica i obra pianística. Va estudiar i exercir a França fins que el 1924 va fixar la residència a Barcelona. Una breu cronologia d'aquests temps podria ser:
1924. Ja havia estat a Catalunya en altres ocasions però ara s'hi estableix. Aprèn català amb entusiasme i retroba la coneixença amb Joan Llongueres i comença a fer concerts amb el violinista Joan Massià.
1926. Fa concerts a duo amb Pau Casals i els dos crearan el 1934 els Estudis Musicals Blanca Selva per organitzar l'ensenyament musical obrer fins 1937.
Des de 1921 ja impartia cursos a BCN però ara ja esdevenien més regulars a l'Acadèmia Blanca Selva que contava com a professors amb Llongeres, Massià, Dalcroze....
1927. El dia 18 de desembre primer concert a Manresa.
1928. El dia 10 de juny darrer concert a Manresa. Publicació de l'anàlisi i comentaris de César Franck preludi, coral i fuga a CIVTAT nº 16.
1929. Crea amb Joan Llongueres l'Acadèmia de Música de Barcelona. És aquí on Blanca Morera, que havia sigut i era alumne seva, també col.labora en l'escola.
1930. Al voltant d'aquest any la seva salut s'afebleix, pot continuar la vessant pedagògica però no la pianística.
1932. Mor la seva mare a l'Hospital Sant Pau.
1935. Dificultats econòmiques.
1936. Inici de la guerra civil i Blanca Selva torna a França.
1942. Mor el 3 de desembre a Clermont-Ferrant i talla el projecte força avançat de tornar a Barcelona.

Blanca Selva va fer en total (segons consta a l'arxiu Blanche Selva)  nou concerts-audicions a Manresa i tots amb Joan Massià al violí. El primer a la sala d'audicions de l'Orfeó Manresà i els altres a l'Escola francesa i italiana. El programa sempre va ser variadíssim: Bach, Couperin, Corelli, Rameau entre els "antics" fins compositors més contemporanis: Franck i Séverac per exemple. Comenta Guy Selva a: SELVA, Guy. Blanche Selva. Selva, 2010, pp. 173-174.
"(...)Aquestes dues ciutats (Barcelona i Manresa) van ser probablement les primeres a Europa que van escoltar compositors com Vivaldi, acabats de redescobrir i que Blanche ja havia identificat" (traducció pròpia del francès).
Sobre Blanca Morera (que morí el 17 de febrer de 2006) poca cosa en puc dir del meu record com a professora meva de piano del Conservatori Municipal de Música de Manresa. Si de cas, i considerant la visió d'un vailet ben menut, una certa severitat i que molts manresans-nes en molts anys la van tenir de professora de piano. Segons m'explica Guy Selva que va poder parlar amb ella: "j'ai rencontré Blanca Morera, il y a quelques années, elle était extraordinaire de dynamisme et jouait encore  au piano avec vivacité et sensibilité". Tampoc he sabut trobar més informació de la seva vida i potser caldria fer-ne un esbós algun dia.
Blanca Morera, doncs, va rebre classes de Blanca Selva mentre aquesta va ser a Barcelona. I segurament gràcies a aquesta relació i a la vitalitat de l'Orfeó Manresà i la vida cultural de la ciutat que vam poder gaudir a Manresa dels concerts de Blanca Selva i de la col.laboració que va fer a la revista CIVTAT.
Programes dels concerts de Blanca Selva a Manresa .PDF

Agraïments:
A l'Association Blanche Selva i a Guy Selva en particular per la generositat mostrada.
A Benjamí Santacana pels llibres sobre Blanca Selva i la posada en valor d'aquestes dues artistes.

dissabte, 1 de setembre del 2012

La meva col.lecció de gralles

Desde jove vaig anar col.leccionant instruments d'arreu del món que comprava o em feia portar pels amics quan viatjaven. Així vaig poder participar a l'exposició del 1994-95. Però, per problemes d'espai, ja fa un temps que solament col.lecciono "gralles" o per dir-ho ben dit: aeròfons de canya doble d'arreu del món. 
En la mesura del possible, de cada un, n'explico: Nom-País-Luhier-Any d'adquisició i Donant.

Esquerra OBOE de Nepal (2005. Xavier Coma).
Dreta OBOE de Nepal (2011. Quico Mestres).
Esquerra GRALL de Catalunya del luthier Pratdesaba d'Olost de Lluçanès (1995).
Centre GRALL de Catalunya de boix de Sans Luthier amb embocadura per bufar (2006).
Dreta GRALL de Catalunya d'atmetller de Sans Luthier (ap 2007).



Esquerra SOUO-NA o SO-NA de Xina (2006 Gemma Buisan). Campana encaixada al cos.
Dreta SO-NA de Xina (1994 Fam. Morros-Ortega).







Esquerra CHIRIMIA de Antigua, Guatemala. (1997. Alba Parcerisa).
Dreta CHIRIMIA de Guatemala (2009).


Esquerra DUDUK turc de Sans Luthier Distribució (2009).
Dreta DUDUK de Turquia (2010. Maria Diaz).


Esquerra ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).
Dreta ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).




Esquerra ZURNA de Tetuan, Marroc (2010 Jaume i Lídia).
Dreta ZURNA de Ceuta, Marroc (1996).


Esquerra BOMBARDE de França de Sans Luthier Distribució (2009)
Dreta DOLÇAINA valenciana de Paco Bessó (2010)










Esquerra GRALLA SECA de granadillo de Catalunya. Luthier Sans (2004?).
Dreta GRALLA SECA de Catalunya d'Orriols (1983?).







Esquerra ZURNA de Turquia (1994. Mas-Soler).
Dreta SHENAI d'India (2010).

D'esquerra a dreta:
GRALLA de claus de Catalunya de Xavier Orriols (2006).
TAROTA de cinc claus de Catalunya de Sans Luthier (2010).
GRALLET de Catalunya de Sans Luthier (2010).
GRALLA SECA de Catalunya de Xavier Orriols (1983?).
Per saber-ne més: http://www.music-ceret.com/consulter_fonds.php

La festa popular alternativa (1)

Fora del circuit oficial de la festa manresana popular, des de fa uns anys, Manresa disposa de dos grups, potser poc coneguts a nivell general, però d'una extraordinària força, vitalitat, poder de convocatòria i d'aportació d'idees noves: la Colla Bastonera Autogestionada Manrússia Van del Pal i Alternativa Cultural. Com no pot ser d'altra manera en aquest blog, també relacionats amb la música:


Colla Bastonera Autogestionada Manrússia Van del Pal (CBAMVDP)
Va néixer al setembre-octubre de 2009 i està formada, generalment, per vuit balladors acompanyats de dues o tres gralles i tabal. Els segells propis del grup són les noves actituds d'interacció amb el públic, la recerca de nous espais i ocasions on exercir l'activitat, la innovació en el repertori...

Llista de balls:
La masovera (popular catalana),
Vacances (del correfoc de Manresa música de Lluís Toran),
Tetris (adaptació d'una cançó popular russa),
Polca d'ours (popular occitana),
Inana-inene (popularitzada pel grup Dharma),
Marxa del Baridà (Pep Lizandra),
Marxa del Comare de Toloriu (Josep Jordana).
.....
Sortides:
Festa Major Alternativa de Manresa, Cercatasques de FMA de Manresa, aniversaris de l'Ateneu La Sèquia, casa de colònies Can Joval, Caga tió de la FMA Infantil, Cardona, Can Romu (Manresa)....
Els podeu veure a la Festa Major alternativa 2010:
http://www.youtube.com/watch?v=2csq4WKbqNo
o a la Festa Major Alternativa 2011 (de tenir feisbuc)
http://www.facebook.com/#!/photo.php?v=10150323754875706&set=t.100000386023913&type=3&theater



Associació de Joves Alternativa Cultural.
L'interès incondicional d'en Martí Forns pel que fa a tot allò que representi cultura popular va fer que s'anés aglutinant amb ell una pila de persones que van encetar l'activitat pública el 7 de maig de 2011, amb la posada de llarg d'una guita anomenada Rauxa, construida per ells mateixos. Fa poc han ampliat la imatgeria amb un gegant.

Sobre el novembre del mateix any, el grup de tabals de la mateixa Associació també encetava activitat. Uns tabals que eren, al principi, fets de bidons i aquest 2012 han deixat pas a instruments a l'ús. En formen part unes 12-14 persones.
Diria que el que caracteritza aquesta associació és la trobada de gent nova interessada en la cultura popular, la búsqueda de nous espais i ocasions on mostrar l'activitat i l'extraordinari entusiasme i iniciativa...
Sortides:
Festa Major de Vic, Festa Major de Santpedor, Presentació de la candidatura de la CUP Manresa, Trobada d'Esplais de Catalunya....

Podeu veure Alternativa Cultural a:
https://www.youtube.com/watch?v=G4daCGB0WI4

dimecres, 29 d’agost del 2012

Esteve Martí i Firmat I

De casualitat vaig llegir en el nº 8 de la revista CIVTAT (setembre-desembre de 1926) un article de Pere Vilaplana fent una petita ressenya d'un compositor (Esteve Martí) que havia mort un any enrera. Aquest compositor era manresà: "(...) parisenc des de jovençana edat, no oblidà, per això, la seva terra ni la seva ciutat. Vàries vegades tornà a Manresa(...)".
Text complet de l'article CIVTAT nº 8 p. 201
Em va recordar el cas de Manuel Jovés (1886-1927) que, format i havent fet mestratge a Manresa, va fer fortuna com a compositor de tangos a Argentina. Si havia fet una entrada d'aquest compositor bé podia fer-ne una altra d'Esteve Martí. Dons som-hi. L'article deia que Martí va néixer a Manresa i es va formar a la "Capella musical de l'església de la Seu". De "jovençana edat" va anar a París atret per una altra de les seves facetes, la pintura. Però va ser en la música on va trobar el camp que li va donar una certa notorietat a la capital francesa. Hi va escriure alguna òpera, un drama líric, i va ser director del Théatre Chrétien. Va tornar a Manresa per un breu parèntesi on va donar classes de piano i va morir més tard a París el 25 de març de 1925.
Podia trobar res més sobre ell per internet? No ho semblava, però de seguida em sortien referències d'Estéban Marti. Era el mateix? Qui era Estéban Martí?
En un cercador de partitures diuen que va morir el 1925. Anem bé.
http://www.imagesmusicales.be/search/composer/Esteban-Marti/504/ShowImages/8/Submit/

Era espanyol, també anem bé:
http://194.254.96.55/cm/?for=fic&clecomp=359
Però va ser en aquest recull de cançons on citen una obra d'Estéban Marti que és a l'article de la revista CIVTAT, "Tes Yeux":


Recull de cançons d'Estéban Marti
Dons si són la mateixa persona la seva cara és aquesta:

I coincideix molt amb el dibuix que il.lustra l'article de CIVTAT.
A partir d'aquí....


Jo no sóc musicòleg ni estudiós de la història. Es pot dir que he jugat a deduir sobre un compositor del qual semblava que no hi havia referències. L'insinuació ja l'he fet i és molt probable que a la llista de compositors manresans de principis del segle XX hi poguem posar un altre nom.

Per saber-ne més:
Esteve Martí i Firmat II

dilluns, 27 d’agost del 2012

Ball dels Gegantons de Manresa

Ball dels Gegantons de Manresa.
Creats el 1995 per Manel Casserres i guarnits recordant els gegants de la ciutat de principis del segle XX.
El gegantó pesa 18 q, i fa 2'40 m, i la gegantona 15 q i 2'10 metres d'alt.
La música del ball és original de Josep Noguera i la coreografia de Marta Mercadal. Van ser estrenats tots dos el 1995. Joan Ballús en va fer l'adaptació per a cobla.
Els gegantons ballen el su ball el diumenge després de l'Ofici de Festa Major i la Festa de la Llum a la plaça de l'Ajuntament amb l'acompanyament de la cobla i el dissabte de Festa Major acabada la cercavila a la plaça de l'Ajuntament acompanyats pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. 
Les figures les porten els nens i nenes de l'entitat de cara a fer planter de geganters.




Per saber-ne més:
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu dels Geganters de Manresa.

Ball de Nans de Manresa

Ball de Nans de Manresa.
El nans centenaris són al Museu Comarcal i els que ara ballen per Festa Major són reproduccions exactes fetes per Manel Casserras i Antoni Mujal a les acaballes del segle XX. Pesen uns 25 kg.
La música i l'harmonització són originals de Josep Padró.
Voldria dir que és una composició exquisita i que agrada molt de tocar malgrat la seva considerable dificultat tècnica.
Coreografia d'Antoni Navarro i estrenada el 1991.
La primera referència dels Nans és de l’agost de 1851, quan s’estaven construint. Inicialment anaven per separat dels gegants i tenien un músic propi.
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
El dissabte de Festa Major acabada la cercavila es fa el ball a la plaça de l'Ajuntament interpretat pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. Diumenge després de l'Ofici de Festa Major i per la Festa de la Llum després també de l'ofici, es balla a la plaça de l'Ajuntament acompanyat de cobla. Tot i que viatgen la majoria de vegades amb les sortides dels gegantons i/o pubills el seu ball s'interpreta poc.

Ball de la Pubilla i l'Hereu de Manresa

Ball de la Pubilla i l'Hereu.
La Pubilla va ser creada el 1951 per Josep Diamant.
Té un pes de 40 kg i mesura 3'23m.
L'Hereu va "néixer" el 1974 obra del Taller El Ingenio de Barcelona. Pesa 45 kg i fa 3'34 m d'altura.
La melodia del ball va ser transcrita per Ignasi Torras i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla de Geganters i estrenada el 1986.

  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
Ball de la Pubilla i l'Hereu .PDF

L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

Ball dels pubills a tres veus .PDF

Toc d'inici i Xasoil

Aquest any 2012 els Gegants de Manresa per Festa Major han estrenat dos temes nous. Tots dos són obra d'Alba Logan Sallent i serveixen per a dos propòsits també nous.
Un és el Toc d'inici per a dues veus de gralla i tarota que han tocat els grallers de l'entitat amb tots els grallers que s'hi han volgut afegir, per anar tocant durant tot el cercavila que s'ha organitzat per portar la imatgeria de la ciutat des de Casa Caritat fins la que és la seva residència durant les festes: l'Ajuntament.


El segon és el ball Xasoil que també es va estrenar el mateix dia (22 d'agost) a la plaça de l'Ajuntament. Un ball que executen dos nans, els dos gegantons i l'Hereu i la Pubilla que són les figures que més viatgen representant la nostra ciutat.


Els podeu veure i sentir a aquests dos vídeos:


dijous, 23 d’agost del 2012

Blanca Selva i CIVTAT

Entre assaig i assaig dels bastoners Manrússia van del pal a l'Ateneu Popular la Sèquia vaig a fullejar llibres a la seva biblioteca. Un dia vaig tenir una sorpresa quan vaig trobar uns quants exemplars d'una revista antiga dels anys 1926 i 1928: CIVTAT. Caram, esplèndida edició feta a Manresa, "ideari d'art i cultura" n'era el subtítol, estudis i imatges de forans com Dalí, Hugué, Institut català de la dona...i coses pròpies de Manresa. I de música que hi ha? En els exemplars que puc fullejar hi ha un article sobre el compositor Esteve Martí (que ja va merèixer una entrada al blog) i un anàlisi i comentaris del Preludi, coral i fuga de Cesar Franck a càrrec de Blanca Selva (CIVTAT núm 16, pp.10-18,1928).

Quines coses fa la memòria: tantes coses importants que oblido i encara no entenc com és que recordava una informació tant llunyana i aparentment petita com que Blanca Selva va ser la mestra de piano de la meva mestra de piano també: Blanca Morera. L'esquer està servit.

La revista CIVTAT és de consulta pública a:
http://revistaciutat.cat/index.html
I un estudi de Maria Estruch en fa cinc cèntims:
http://www.civtat.cat/facsimils/noucentisme/files/la%20revista%20ciutat,%20el%20noucentisme%20a%20manresa.pdf
editada de 1926 a 1928 es van editar 20 números amb clar ideari i estètica modernista amb ànim de posar en valor la cultura de i a Manresa.
I Blanca Selva? Dons només cal dir que vaig trobar la web:
http://www.blanche-selva.com/
que cuidava del seu llegat i la seva memòria.
No semblava pas que en el llistat d'obres i estudis de Blanca Selva hi hagués l'estudi de l'obra de Franck de la revista CIVTAT... dons els hi pregunto.
I, sorpresa, rebo la resposta:
"Je ne connais pas cette analyse. Pouvez-vous me faire parvenir une copie de cet article en précisant toutes les informations s'y rapportant (titre exact, revue qui l'a publié, année, pages, etc)."
Entre l'il.lusió d'haver recuperat una cosa que algú feia esforços de buscar i la por de ficar-me en llibres de cavalleria.
Si de cas jo a la meva. Quina relació van tenir Blanca Selva i la meva mestra Blanca Morera?. Quina relació va tenir Blanca Selva  amb Manresa que fins i tot publicava estudis en una revista "de fora de Barcelona"?
Seguiré.


Ball de l'Àliga de Manresa

Documentada a les darreries del segle XVI a la processó de Corpus, dels Cossos Sants i la Pusíssima i s'en perd el rastre el 1861. Es recupera el 1992 construida per Andreu Descals en fusta massissa, la corona és de Manel Casserras i l'escut de Manresa de Nuri Malats. Pesa 80 kg i té una altura de 1'80 m, 2'20 de llargària i 1'90 d'amplada.
La música del ball és obra de Carles Cases. Al programa de l'estrena de l'Àliga el compositor explica:
"Pràcticament l'Àliga ni l'he vista abans de fer-hi la música. L'he imaginada, això sí, ella i tot el seu entorn: el seu moment, els seus actes, la seva ciutat. I com que em sembla que moltes coses d'aquest entorn no m'acaben d'agradar gens ni mica, he tret l'entorn i m'he quedat amb la imatge majestuosa i potent d'una àguila. I he ofert, per estrena, aquesta música a una àguila i a uns geganters entusiastes."
El ball va ser coreografiat per Antoni Navarro i estrenat el 1992. Carles Cases mateix en va fer la versió per a cobla.
Cal dir que a les represes del tema principal el públic sol acompanyar la música picant de mans la pulsació.


Ball de l'Àliga per a dues gralles .PDF

Per saber-ne més:
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
  • Programa de ma de l'estrena de l'Àliga de Manresa 1593-1992. Manresa: Ajuntament de Manresa, 30 d'agost de 1992.


Ball de Gegants de Manresa

Ball dels Gegants de Manresa.
Estrenats el 1982 en substitució dels vells i centenaris que estan al Museu Comarcal. Són obra de Manel Casserres.
El gegant té un pes de 55 kg i una altura de 3'57 m i la geganta té un pes de 50 kg i una altura de 3'45 m.
La música va ser recollida per Miquel Blanc i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla gegantera i estrenada el 1985.

  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.


L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

divendres, 17 d’agost del 2012

Exposicions d'instruments

Que jo recordi a Manresa s'han fet dues exposicions d'instruments ètnics. La primera el 1982 l'escola de música Esclat n'organitzava una dintre les activitats d'Esclat Musical-82. I l'altra promoguda per Caixa de Manresa del 16 de desembre de 1994 fins al 15 de gener de l995. Josep Maria Vilar  va ser el comisari d'aquesta última que va convèncer famílies i persones, la majoria manresanes perquè deixessin part dels seus instruments per poder-los exposar. En els agraïments del programa hi consten: Lluís Atcher, Familia Bahí - Vives, Dolors Bonet, Familia Cano - Díaz, Dolors Casas, Cuca i Queta, Xavier Orriols, Josep M. Pintó - Fina Haro, Mireia Pintó, Lluís Pinyot, Anna Sala, Josep Torras, Carme Vila, Familia Vilar - Recasens i Valentí Vilar.
Programa de l'exposició .PDF
S'hi van poder veure instruments provinents dels cinc continents dels més senzills als més sofisticats. I com bé senyala la portada del programa de ma, amb aquesta persona feta instrument, hi havia en l'exposició molta cura per entendre més enllà dels aspectes artesanals, morfològics o tècnics, com els instruments tenen la facultat "de fer-nos arribar les melodies, els ritmes i les harmonies mes genu'ínes d'una cultura, bo i afegint-hi el seu timbre peculiar, aquell color particular que ens parla -tan be com pocs altres elements- d'algunes de les esséncies mes profundes d'aquesta música i d'aquesta manera de sentir l'art, la vida, la relació amb l'entorn."
Va ser una exposició, jo diria, molt visitada en la que també es van fer visites escolars per les quals  J. M. Vilar va redactar una guia didàctica d'observació:
















Voldria destacar una reflexió del programa que em resulta extraordinàriament interessant i actual:
"Voldríem, encara, que aquesta mostra no ens portes només un missatge musical, o ni tan sols centrat en els aspectes artesanals i ornamentáls d'aquests instruments, sino que constitueixin una finestra oberta a la multiplicitat étnica i cultural que aquests representen. La música i els seus instruments, com la resta de llenguatges no verbals, pot ser i ha de ser una bona escola per a l'aprenentatge de la societat multicultural del futur i una prevenció efectiva contra la xenofobia que a voltes amenaça l'actual."

dijous, 16 d’agost del 2012

Josep Maria Mestres Quadreny II

Mirar JMMQ.
Llegir JMMQ.

 "Tot muda de color al so de la flauta"

"En esclatar la Guerra Civil jo tenia set anys. La nit anterior prenia la fresca amb el meu pare, asseguts al balcó, i li demanava quan aniríem a Sitges a estiuejar com els altres anys. Ell em va dir que no era gens clar que aquell estiu hi poguéssim anar. Al matí següent els trets que espetegaven al carrer em van donar la resposta. Havia començat una guerra que duraria tres anys, que a mi se’m van fer molt llargs. Aviat es feren familiars les escenes de milicians fent instrucció al carrer, els camions carregats d’homes i dones armats amb fusells camí del front, les corredisses cap al refugi sovint en pijama i embolcallat amb una flassada i… la fam."


Sonar JMMQ.
Música d’ambientació per a l’exposició de Xavier Coll,
presentada a la Galerie Janine Hao.
París, 1972.

Suite bufa (1966)

Escoltar JMMQ


Sentir JMMQ

Sonates au coin du feu (1984)
Concert "Aronada" a la Rambla (2010)

Josep Maria Mestres Quadreny I

Josep Maria Mestres Quadreny va merèixer una exposició a la Sala de la Plana de Caixa Manresa a principis de 2011. Regió 7 el 27 de gener de 2011 titulava "Manresa rep, finalment, Mestres Quadreny" l'article de Susana Paz sobre el mestre. Un retrobament en dos sentits. El de manresà ja que quan tenia dos anys la família es va traslladar al Prat de Llobregat i poc després a Barcelona. I el retrobament, la possibilitat de conèixer una mica o una mica més el seu treball. Un treball que, ja ho diu el petit article de la web de Catalunya Música:  "prou difícil de pair per al públic i l'establishment musical de cada moment històric. Fins i tot l'actual."  Faig meu aquest article per contextualitzar Mestres Quadreny una mica més:

"Nascut a Manresa l'any 1929, la personalitat i l'empenta de Mestres Quadreny va resultar cabdal a l'hora d'aportar els necessaris rajos de llum en una època d'absoluta foscor política i social. No només des del seu vessant purament compositiu, sino també com a catalitzador i dinamitzador d'un context cultural senzillament erm. La seva decisiva implicació en entitats i institucions tan rellevants com la Fundació Joan Miró, el Centre d'Estudis Catalans de la Universitat de París, el Consorci de l'Auditori i de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, el Conjunt Català de Música Contemporània o la Fundació Phonos, serveixen d'exemple perfecte de la seva incansable tasca de difusió i regeneració constants. A tots nivells.
Si haguéssim d'assenyalar un compositor de l'Estat que hagi encarnat els ideals de trencament, de modernitat i d'avantguarda que van sacsejar la realitat musical d'Occident al llarg del segle XX, el millor candidat seria probablement Josep Maria Mestres Quadreny. La seva producció, polièdrica com ben poques, integra a la perfecció els diferents corrents de pensament i les metodologies més avançades en el terreny compositiu de les darreres dècades, en un conjunt d'obres molt variat, extraordinàriament cohesiu i sincer. El seu temperament innovador l'ha dut a treballar amb un reguitzell de formats (música vocal, orquestral, electroacústica, de cambra, escènica), alternant i agermanant instrumentació tradicional amb nous mitjans electrònics, trascendint gèneres (poesia, teatre, òpera, arts visuals) al costat dels noms clau del panorama artístic català, espanyol, europeu i universal, Brossa, Tàpies, Miró, Prats, Villèlia. I, per damunt de tot, apropant-se al fenomen sonor des d'una perspectiva sovint més pròpia d'un laboratori de recerca que d'un compositor a l'antiga com van ser Homs, Morera, Gerhard, Montsalvatge, Guinjoan o tants altres predecessors i coetanis. Des de la seva primera obra, la ja prometedora i weberniana "Sonata per a Piano" de 1957, Mestres Quadreny demostrava que el seu objectiu vital era la renovació incondicional del llenguatge musical imperant. Ben aviat es podia intuir en la producció de Mestres una diàfana intenció de trencar radicalment amb tot, fins i tot amb el dodecatonisme i el serialisme, autèntics estendards de la nova música a mitjan segle XX, per començar pràcticament de zero, seguint només els seus propis plantejaments estètics i tècnics. Més de cinquanta anys després, es fa molt difícil no reconèixer-li l'èxit rotund d'aquesta tàbula rasa que tan bé ha sabut omplir utilitzant conceptes aplicats de camps tan diversos com les matemàtiques, la probabilitat, la programació o l'art abstracte, i mantenint sempre una empremta sonora innegable, prou difícil de pair per al públic i l'establishment musical de cada moment històric. Fins i tot l'actual."

Trobo pertinent recomanar el dossier de premsa de l'exposició (comissionada per Manuel Guerrero i el també manresà Oriol Pérez) on es pot trobar una cronologia de la vida i obra i els textes: "JMMQ: de Cop de poma a Transit boreal. Música art i pensament" i "JMMQ i l'esperit català".


Nakki

No tinc cap intenció de fer entrades al blog referenciant ni molts ni pocs grups manresans ni discos, perquè seria interminable. Però si que hi ha algunes referències que són imprescindibles de coneixer. Avui toca recordar Nakki i el disc Bòria avall.
És un disc avant la lettre. Deutor dels pocs grups que amb instruments tradicionals van posar-hi una base de rock. És una de les arrels de grups tan actuals com La Carrau, Rauxa, Mesclat o La Coixinera.
És un disc ben realitzat, intel.ligent i vital. És una llàstima que no vagi tenir la volada que demanava el disc i que el grup no seguís més temps treballant.
En el fascicle dedicat a l'any 1991del col.leccionable del diari Avui El Rock Català 1960-1994 escriuen sobre Nakki (indexant-l'ho com un dels 18 millors elapés de l'any):
"A cavall entre el rock i el folk, Nakki era una formació absolutament atípica que va néixer amb la intenció de modernitzar la música tradicional. En format septet, el grup va gravar un primer elapé titulat Bòria avall, en el qual alternava temes pròpis amb peces populars."





Els temes del disc:

El castell
Dansa de Vilanova
Galop de cortesia
La festa
Manresa gegantera
cursa de xanques
Bòria avall
Corranda
Ball de bastoners
El café del Txocoa
Ball de Sant Ferriol


Els components del grup:

Xema Morales: gralla, sac de gemecs, percussions, viola de roda.
Pep Lòpez: gralla, tenora, flabiol.
Miguel A. Morales: guitarres elèctriques.
Miguel`A. Rodríguez: baix elèctric.
Santi Caballero: flauta travessera.
Ramon Viñeglas: bateria, percussions.
Cesc Serra: viola, violí.

La caràtula del disc

Escolteu Galop de cortesia


http://www.enderrock.cat/sons/grup/54/nakki  arran de les noves propostes del grup diuen:

"Des dels seus orígens, l’any 1986, la formació NAKKI ha estat en constant evolució i ha passat per diferents etapes musicals. En els seus inicis el grup instrumental s’inspirava i creava a partir del repertori de música popular i tradicional, adaptant i fusionant les melodies populars amb ritmes més actuals per donar així una visió renovada i fresca, més lligada al present que al passat, però sense deixar-lo de banda. Després de més de 15 anys de dedicació a altres projectes, NAKKI torna per ofererir un repertori amb composicions pròpies com a resultat d’aquesta constant evolució. Un repertori basat en la música d’arrel però que va més enllà, amb una sonoritat peculiar fruit de la diversitat tímbrica que ens aporta la “convivència” dels instruments tradicionals i moderns. Un discurs musical ric en diàlegs i fusió. Sempre buscant endinsar-se en diferents territoris sonors, NAKKI ofereix un concert obert a qualsevol forma de gaudi, ja sigui només escoltant o ballant. Amb l’espectacle de música en directe “ Fet a mà “ volen mostrar i compartir l’espai i l’essència que desprèn la seva música.

Nom Txema Morales
Viola de roda, wistle, ocarina, percusions i arranjaments
Anna Vega
Clarinet, flautes de bec, melòdica i teclat
Miguel Ángel 'Negro' Morales
guitarres, composició i arranjaments
Marc Sibila
Contrabaix i baix elèctric
Ramon Vinyeglas
Bateria, cajón, darbouka, udú i 'tabla'
12/2/1966."

Alguns dels temes d'aquest espectacle de la represa del grup els podeu escoltar aquí O veure'ls tocant a Santpedor aquí.

Per saber-ne més:
Regio7

Luthiers de Manresa

Moltes vegades he sentit el comentari "Manresa és una ciutat molt musical". En alguns aspectes potser si o en d'altres potser no. Però segurament en l'àmbit de la luthieria és prou significatiu.

Carrer Balsareny s/n passatge entre nº 2 i 4 ·
Manresa· Tel +34 938 733 718 ·
 Broquets de trompeta, tuba, trompa i trombó

Font&Roca















C/Mossèn Serapi Farré, 48 
08242 Manresa (Barcelona)
Tel. 629 393 969 / 653 845 324 / 938 771 895
Pianos
Josep Tubau
c/ Doctor Esteve 29
08240 Manresa
telf: 938743534
Flautes històriques
Txema Morales         

Sant Jaume, 18, àtic
08240 MANRESA
Telèfon 649.209.830
Inxes de gralla, tenora, tible, tarota i sac de gemecs.

Altres luthiers propers:
Orgue_salteri: Joseph Pujol (s. XVIII)
Orgues: Blancafort orgueners de Montserrat. Collbató.
Guitarres: Antonio Picadó. Berga.
Campanes: Guixà. Monistrol de Montserrat.
Inxes de gralla i tenora: Ramon Santamaria. Gironella.
Tenores i tibles: Alfons Sibila. Gironella.
Violins i violoncels: Artur Friedhoff. El Bruc.
Grall, gralla, sac: Josep Pratdesaba. Olost.
Gralla: Ton Munné. Igualada.
Violí, viola de roda: Ramon Elias. Altet (potser hores d'ara més aprop...)