dimecres, 29 d’agost del 2012

Esteve Martí i Firmat I

De casualitat vaig llegir en el nº 8 de la revista CIVTAT (setembre-desembre de 1926) un article de Pere Vilaplana fent una petita ressenya d'un compositor (Esteve Martí) que havia mort un any enrera. Aquest compositor era manresà: "(...) parisenc des de jovençana edat, no oblidà, per això, la seva terra ni la seva ciutat. Vàries vegades tornà a Manresa(...)".
Text complet de l'article CIVTAT nº 8 p. 201
Em va recordar el cas de Manuel Jovés (1886-1927) que, format i havent fet mestratge a Manresa, va fer fortuna com a compositor de tangos a Argentina. Si havia fet una entrada d'aquest compositor bé podia fer-ne una altra d'Esteve Martí. Dons som-hi. L'article deia que Martí va néixer a Manresa i es va formar a la "Capella musical de l'església de la Seu". De "jovençana edat" va anar a París atret per una altra de les seves facetes, la pintura. Però va ser en la música on va trobar el camp que li va donar una certa notorietat a la capital francesa. Hi va escriure alguna òpera, un drama líric, i va ser director del Théatre Chrétien. Va tornar a Manresa per un breu parèntesi on va donar classes de piano i va morir més tard a París el 25 de març de 1925.
Podia trobar res més sobre ell per internet? No ho semblava, però de seguida em sortien referències d'Estéban Marti. Era el mateix? Qui era Estéban Martí?
En un cercador de partitures diuen que va morir el 1925. Anem bé.
http://www.imagesmusicales.be/search/composer/Esteban-Marti/504/ShowImages/8/Submit/

Era espanyol, també anem bé:
http://194.254.96.55/cm/?for=fic&clecomp=359
Però va ser en aquest recull de cançons on citen una obra d'Estéban Marti que és a l'article de la revista CIVTAT, "Tes Yeux":


Recull de cançons d'Estéban Marti
Dons si són la mateixa persona la seva cara és aquesta:

I coincideix molt amb el dibuix que il.lustra l'article de CIVTAT.
A partir d'aquí....


Jo no sóc musicòleg ni estudiós de la història. Es pot dir que he jugat a deduir sobre un compositor del qual semblava que no hi havia referències. L'insinuació ja l'he fet i és molt probable que a la llista de compositors manresans de principis del segle XX hi poguem posar un altre nom.

Per saber-ne més:
Esteve Martí i Firmat II

dilluns, 27 d’agost del 2012

Ball dels Gegantons de Manresa

Ball dels Gegantons de Manresa.
Creats el 1995 per Manel Casserres i guarnits recordant els gegants de la ciutat de principis del segle XX.
El gegantó pesa 18 q, i fa 2'40 m, i la gegantona 15 q i 2'10 metres d'alt.
La música del ball és original de Josep Noguera i la coreografia de Marta Mercadal. Van ser estrenats tots dos el 1995. Joan Ballús en va fer l'adaptació per a cobla.
Els gegantons ballen el su ball el diumenge després de l'Ofici de Festa Major i la Festa de la Llum a la plaça de l'Ajuntament amb l'acompanyament de la cobla i el dissabte de Festa Major acabada la cercavila a la plaça de l'Ajuntament acompanyats pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. 
Les figures les porten els nens i nenes de l'entitat de cara a fer planter de geganters.




Per saber-ne més:
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu dels Geganters de Manresa.

Ball de Nans de Manresa

Ball de Nans de Manresa.
El nans centenaris són al Museu Comarcal i els que ara ballen per Festa Major són reproduccions exactes fetes per Manel Casserras i Antoni Mujal a les acaballes del segle XX. Pesen uns 25 kg.
La música i l'harmonització són originals de Josep Padró.
Voldria dir que és una composició exquisita i que agrada molt de tocar malgrat la seva considerable dificultat tècnica.
Coreografia d'Antoni Navarro i estrenada el 1991.
La primera referència dels Nans és de l’agost de 1851, quan s’estaven construint. Inicialment anaven per separat dels gegants i tenien un músic propi.
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
El dissabte de Festa Major acabada la cercavila es fa el ball a la plaça de l'Ajuntament interpretat pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. Diumenge després de l'Ofici de Festa Major i per la Festa de la Llum després també de l'ofici, es balla a la plaça de l'Ajuntament acompanyat de cobla. Tot i que viatgen la majoria de vegades amb les sortides dels gegantons i/o pubills el seu ball s'interpreta poc.

Ball de la Pubilla i l'Hereu de Manresa

Ball de la Pubilla i l'Hereu.
La Pubilla va ser creada el 1951 per Josep Diamant.
Té un pes de 40 kg i mesura 3'23m.
L'Hereu va "néixer" el 1974 obra del Taller El Ingenio de Barcelona. Pesa 45 kg i fa 3'34 m d'altura.
La melodia del ball va ser transcrita per Ignasi Torras i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla de Geganters i estrenada el 1986.

  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
Ball de la Pubilla i l'Hereu .PDF

L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

Ball dels pubills a tres veus .PDF

Toc d'inici i Xasoil

Aquest any 2012 els Gegants de Manresa per Festa Major han estrenat dos temes nous. Tots dos són obra d'Alba Logan Sallent i serveixen per a dos propòsits també nous.
Un és el Toc d'inici per a dues veus de gralla i tarota que han tocat els grallers de l'entitat amb tots els grallers que s'hi han volgut afegir, per anar tocant durant tot el cercavila que s'ha organitzat per portar la imatgeria de la ciutat des de Casa Caritat fins la que és la seva residència durant les festes: l'Ajuntament.


El segon és el ball Xasoil que també es va estrenar el mateix dia (22 d'agost) a la plaça de l'Ajuntament. Un ball que executen dos nans, els dos gegantons i l'Hereu i la Pubilla que són les figures que més viatgen representant la nostra ciutat.


Els podeu veure i sentir a aquests dos vídeos:


dijous, 23 d’agost del 2012

Blanca Selva i CIVTAT

Entre assaig i assaig dels bastoners Manrússia van del pal a l'Ateneu Popular la Sèquia vaig a fullejar llibres a la seva biblioteca. Un dia vaig tenir una sorpresa quan vaig trobar uns quants exemplars d'una revista antiga dels anys 1926 i 1928: CIVTAT. Caram, esplèndida edició feta a Manresa, "ideari d'art i cultura" n'era el subtítol, estudis i imatges de forans com Dalí, Hugué, Institut català de la dona...i coses pròpies de Manresa. I de música que hi ha? En els exemplars que puc fullejar hi ha un article sobre el compositor Esteve Martí (que ja va merèixer una entrada al blog) i un anàlisi i comentaris del Preludi, coral i fuga de Cesar Franck a càrrec de Blanca Selva (CIVTAT núm 16, pp.10-18,1928).

Quines coses fa la memòria: tantes coses importants que oblido i encara no entenc com és que recordava una informació tant llunyana i aparentment petita com que Blanca Selva va ser la mestra de piano de la meva mestra de piano també: Blanca Morera. L'esquer està servit.

La revista CIVTAT és de consulta pública a:
http://revistaciutat.cat/index.html
I un estudi de Maria Estruch en fa cinc cèntims:
http://www.civtat.cat/facsimils/noucentisme/files/la%20revista%20ciutat,%20el%20noucentisme%20a%20manresa.pdf
editada de 1926 a 1928 es van editar 20 números amb clar ideari i estètica modernista amb ànim de posar en valor la cultura de i a Manresa.
I Blanca Selva? Dons només cal dir que vaig trobar la web:
http://www.blanche-selva.com/
que cuidava del seu llegat i la seva memòria.
No semblava pas que en el llistat d'obres i estudis de Blanca Selva hi hagués l'estudi de l'obra de Franck de la revista CIVTAT... dons els hi pregunto.
I, sorpresa, rebo la resposta:
"Je ne connais pas cette analyse. Pouvez-vous me faire parvenir une copie de cet article en précisant toutes les informations s'y rapportant (titre exact, revue qui l'a publié, année, pages, etc)."
Entre l'il.lusió d'haver recuperat una cosa que algú feia esforços de buscar i la por de ficar-me en llibres de cavalleria.
Si de cas jo a la meva. Quina relació van tenir Blanca Selva i la meva mestra Blanca Morera?. Quina relació va tenir Blanca Selva  amb Manresa que fins i tot publicava estudis en una revista "de fora de Barcelona"?
Seguiré.


Ball de l'Àliga de Manresa

Documentada a les darreries del segle XVI a la processó de Corpus, dels Cossos Sants i la Pusíssima i s'en perd el rastre el 1861. Es recupera el 1992 construida per Andreu Descals en fusta massissa, la corona és de Manel Casserras i l'escut de Manresa de Nuri Malats. Pesa 80 kg i té una altura de 1'80 m, 2'20 de llargària i 1'90 d'amplada.
La música del ball és obra de Carles Cases. Al programa de l'estrena de l'Àliga el compositor explica:
"Pràcticament l'Àliga ni l'he vista abans de fer-hi la música. L'he imaginada, això sí, ella i tot el seu entorn: el seu moment, els seus actes, la seva ciutat. I com que em sembla que moltes coses d'aquest entorn no m'acaben d'agradar gens ni mica, he tret l'entorn i m'he quedat amb la imatge majestuosa i potent d'una àguila. I he ofert, per estrena, aquesta música a una àguila i a uns geganters entusiastes."
El ball va ser coreografiat per Antoni Navarro i estrenat el 1992. Carles Cases mateix en va fer la versió per a cobla.
Cal dir que a les represes del tema principal el públic sol acompanyar la música picant de mans la pulsació.


Ball de l'Àliga per a dues gralles .PDF

Per saber-ne més:
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
  • Programa de ma de l'estrena de l'Àliga de Manresa 1593-1992. Manresa: Ajuntament de Manresa, 30 d'agost de 1992.


Ball de Gegants de Manresa

Ball dels Gegants de Manresa.
Estrenats el 1982 en substitució dels vells i centenaris que estan al Museu Comarcal. Són obra de Manel Casserres.
El gegant té un pes de 55 kg i una altura de 3'57 m i la geganta té un pes de 50 kg i una altura de 3'45 m.
La música va ser recollida per Miquel Blanc i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla gegantera i estrenada el 1985.

  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.


L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

divendres, 17 d’agost del 2012

Exposicions d'instruments

Que jo recordi a Manresa s'han fet dues exposicions d'instruments ètnics. La primera el 1982 l'escola de música Esclat n'organitzava una dintre les activitats d'Esclat Musical-82. I l'altra promoguda per Caixa de Manresa del 16 de desembre de 1994 fins al 15 de gener de l995. Josep Maria Vilar  va ser el comisari d'aquesta última que va convèncer famílies i persones, la majoria manresanes perquè deixessin part dels seus instruments per poder-los exposar. En els agraïments del programa hi consten: Lluís Atcher, Familia Bahí - Vives, Dolors Bonet, Familia Cano - Díaz, Dolors Casas, Cuca i Queta, Xavier Orriols, Josep M. Pintó - Fina Haro, Mireia Pintó, Lluís Pinyot, Anna Sala, Josep Torras, Carme Vila, Familia Vilar - Recasens i Valentí Vilar.
Programa de l'exposició .PDF
S'hi van poder veure instruments provinents dels cinc continents dels més senzills als més sofisticats. I com bé senyala la portada del programa de ma, amb aquesta persona feta instrument, hi havia en l'exposició molta cura per entendre més enllà dels aspectes artesanals, morfològics o tècnics, com els instruments tenen la facultat "de fer-nos arribar les melodies, els ritmes i les harmonies mes genu'ínes d'una cultura, bo i afegint-hi el seu timbre peculiar, aquell color particular que ens parla -tan be com pocs altres elements- d'algunes de les esséncies mes profundes d'aquesta música i d'aquesta manera de sentir l'art, la vida, la relació amb l'entorn."
Va ser una exposició, jo diria, molt visitada en la que també es van fer visites escolars per les quals  J. M. Vilar va redactar una guia didàctica d'observació:
















Voldria destacar una reflexió del programa que em resulta extraordinàriament interessant i actual:
"Voldríem, encara, que aquesta mostra no ens portes només un missatge musical, o ni tan sols centrat en els aspectes artesanals i ornamentáls d'aquests instruments, sino que constitueixin una finestra oberta a la multiplicitat étnica i cultural que aquests representen. La música i els seus instruments, com la resta de llenguatges no verbals, pot ser i ha de ser una bona escola per a l'aprenentatge de la societat multicultural del futur i una prevenció efectiva contra la xenofobia que a voltes amenaça l'actual."

dijous, 16 d’agost del 2012

Josep Maria Mestres Quadreny II

Mirar JMMQ.
Llegir JMMQ.

 "Tot muda de color al so de la flauta"

"En esclatar la Guerra Civil jo tenia set anys. La nit anterior prenia la fresca amb el meu pare, asseguts al balcó, i li demanava quan aniríem a Sitges a estiuejar com els altres anys. Ell em va dir que no era gens clar que aquell estiu hi poguéssim anar. Al matí següent els trets que espetegaven al carrer em van donar la resposta. Havia començat una guerra que duraria tres anys, que a mi se’m van fer molt llargs. Aviat es feren familiars les escenes de milicians fent instrucció al carrer, els camions carregats d’homes i dones armats amb fusells camí del front, les corredisses cap al refugi sovint en pijama i embolcallat amb una flassada i… la fam."


Sonar JMMQ.
Música d’ambientació per a l’exposició de Xavier Coll,
presentada a la Galerie Janine Hao.
París, 1972.

Suite bufa (1966)

Escoltar JMMQ


Sentir JMMQ

Sonates au coin du feu (1984)
Concert "Aronada" a la Rambla (2010)

Josep Maria Mestres Quadreny I

Josep Maria Mestres Quadreny va merèixer una exposició a la Sala de la Plana de Caixa Manresa a principis de 2011. Regió 7 el 27 de gener de 2011 titulava "Manresa rep, finalment, Mestres Quadreny" l'article de Susana Paz sobre el mestre. Un retrobament en dos sentits. El de manresà ja que quan tenia dos anys la família es va traslladar al Prat de Llobregat i poc després a Barcelona. I el retrobament, la possibilitat de conèixer una mica o una mica més el seu treball. Un treball que, ja ho diu el petit article de la web de Catalunya Música:  "prou difícil de pair per al públic i l'establishment musical de cada moment històric. Fins i tot l'actual."  Faig meu aquest article per contextualitzar Mestres Quadreny una mica més:

"Nascut a Manresa l'any 1929, la personalitat i l'empenta de Mestres Quadreny va resultar cabdal a l'hora d'aportar els necessaris rajos de llum en una època d'absoluta foscor política i social. No només des del seu vessant purament compositiu, sino també com a catalitzador i dinamitzador d'un context cultural senzillament erm. La seva decisiva implicació en entitats i institucions tan rellevants com la Fundació Joan Miró, el Centre d'Estudis Catalans de la Universitat de París, el Consorci de l'Auditori i de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, el Conjunt Català de Música Contemporània o la Fundació Phonos, serveixen d'exemple perfecte de la seva incansable tasca de difusió i regeneració constants. A tots nivells.
Si haguéssim d'assenyalar un compositor de l'Estat que hagi encarnat els ideals de trencament, de modernitat i d'avantguarda que van sacsejar la realitat musical d'Occident al llarg del segle XX, el millor candidat seria probablement Josep Maria Mestres Quadreny. La seva producció, polièdrica com ben poques, integra a la perfecció els diferents corrents de pensament i les metodologies més avançades en el terreny compositiu de les darreres dècades, en un conjunt d'obres molt variat, extraordinàriament cohesiu i sincer. El seu temperament innovador l'ha dut a treballar amb un reguitzell de formats (música vocal, orquestral, electroacústica, de cambra, escènica), alternant i agermanant instrumentació tradicional amb nous mitjans electrònics, trascendint gèneres (poesia, teatre, òpera, arts visuals) al costat dels noms clau del panorama artístic català, espanyol, europeu i universal, Brossa, Tàpies, Miró, Prats, Villèlia. I, per damunt de tot, apropant-se al fenomen sonor des d'una perspectiva sovint més pròpia d'un laboratori de recerca que d'un compositor a l'antiga com van ser Homs, Morera, Gerhard, Montsalvatge, Guinjoan o tants altres predecessors i coetanis. Des de la seva primera obra, la ja prometedora i weberniana "Sonata per a Piano" de 1957, Mestres Quadreny demostrava que el seu objectiu vital era la renovació incondicional del llenguatge musical imperant. Ben aviat es podia intuir en la producció de Mestres una diàfana intenció de trencar radicalment amb tot, fins i tot amb el dodecatonisme i el serialisme, autèntics estendards de la nova música a mitjan segle XX, per començar pràcticament de zero, seguint només els seus propis plantejaments estètics i tècnics. Més de cinquanta anys després, es fa molt difícil no reconèixer-li l'èxit rotund d'aquesta tàbula rasa que tan bé ha sabut omplir utilitzant conceptes aplicats de camps tan diversos com les matemàtiques, la probabilitat, la programació o l'art abstracte, i mantenint sempre una empremta sonora innegable, prou difícil de pair per al públic i l'establishment musical de cada moment històric. Fins i tot l'actual."

Trobo pertinent recomanar el dossier de premsa de l'exposició (comissionada per Manuel Guerrero i el també manresà Oriol Pérez) on es pot trobar una cronologia de la vida i obra i els textes: "JMMQ: de Cop de poma a Transit boreal. Música art i pensament" i "JMMQ i l'esperit català".


Nakki

No tinc cap intenció de fer entrades al blog referenciant ni molts ni pocs grups manresans ni discos, perquè seria interminable. Però si que hi ha algunes referències que són imprescindibles de coneixer. Avui toca recordar Nakki i el disc Bòria avall.
És un disc avant la lettre. Deutor dels pocs grups que amb instruments tradicionals van posar-hi una base de rock. És una de les arrels de grups tan actuals com La Carrau, Rauxa, Mesclat o La Coixinera.
És un disc ben realitzat, intel.ligent i vital. És una llàstima que no vagi tenir la volada que demanava el disc i que el grup no seguís més temps treballant.
En el fascicle dedicat a l'any 1991del col.leccionable del diari Avui El Rock Català 1960-1994 escriuen sobre Nakki (indexant-l'ho com un dels 18 millors elapés de l'any):
"A cavall entre el rock i el folk, Nakki era una formació absolutament atípica que va néixer amb la intenció de modernitzar la música tradicional. En format septet, el grup va gravar un primer elapé titulat Bòria avall, en el qual alternava temes pròpis amb peces populars."





Els temes del disc:

El castell
Dansa de Vilanova
Galop de cortesia
La festa
Manresa gegantera
cursa de xanques
Bòria avall
Corranda
Ball de bastoners
El café del Txocoa
Ball de Sant Ferriol


Els components del grup:

Xema Morales: gralla, sac de gemecs, percussions, viola de roda.
Pep Lòpez: gralla, tenora, flabiol.
Miguel A. Morales: guitarres elèctriques.
Miguel`A. Rodríguez: baix elèctric.
Santi Caballero: flauta travessera.
Ramon Viñeglas: bateria, percussions.
Cesc Serra: viola, violí.

La caràtula del disc

Escolteu Galop de cortesia


http://www.enderrock.cat/sons/grup/54/nakki  arran de les noves propostes del grup diuen:

"Des dels seus orígens, l’any 1986, la formació NAKKI ha estat en constant evolució i ha passat per diferents etapes musicals. En els seus inicis el grup instrumental s’inspirava i creava a partir del repertori de música popular i tradicional, adaptant i fusionant les melodies populars amb ritmes més actuals per donar així una visió renovada i fresca, més lligada al present que al passat, però sense deixar-lo de banda. Després de més de 15 anys de dedicació a altres projectes, NAKKI torna per ofererir un repertori amb composicions pròpies com a resultat d’aquesta constant evolució. Un repertori basat en la música d’arrel però que va més enllà, amb una sonoritat peculiar fruit de la diversitat tímbrica que ens aporta la “convivència” dels instruments tradicionals i moderns. Un discurs musical ric en diàlegs i fusió. Sempre buscant endinsar-se en diferents territoris sonors, NAKKI ofereix un concert obert a qualsevol forma de gaudi, ja sigui només escoltant o ballant. Amb l’espectacle de música en directe “ Fet a mà “ volen mostrar i compartir l’espai i l’essència que desprèn la seva música.

Nom Txema Morales
Viola de roda, wistle, ocarina, percusions i arranjaments
Anna Vega
Clarinet, flautes de bec, melòdica i teclat
Miguel Ángel 'Negro' Morales
guitarres, composició i arranjaments
Marc Sibila
Contrabaix i baix elèctric
Ramon Vinyeglas
Bateria, cajón, darbouka, udú i 'tabla'
12/2/1966."

Alguns dels temes d'aquest espectacle de la represa del grup els podeu escoltar aquí O veure'ls tocant a Santpedor aquí.

Per saber-ne més:
Regio7

Luthiers de Manresa

Moltes vegades he sentit el comentari "Manresa és una ciutat molt musical". En alguns aspectes potser si o en d'altres potser no. Però segurament en l'àmbit de la luthieria és prou significatiu.

Carrer Balsareny s/n passatge entre nº 2 i 4 ·
Manresa· Tel +34 938 733 718 ·
 Broquets de trompeta, tuba, trompa i trombó

Font&Roca















C/Mossèn Serapi Farré, 48 
08242 Manresa (Barcelona)
Tel. 629 393 969 / 653 845 324 / 938 771 895
Pianos
Josep Tubau
c/ Doctor Esteve 29
08240 Manresa
telf: 938743534
Flautes històriques
Txema Morales         

Sant Jaume, 18, àtic
08240 MANRESA
Telèfon 649.209.830
Inxes de gralla, tenora, tible, tarota i sac de gemecs.

Altres luthiers propers:
Orgue_salteri: Joseph Pujol (s. XVIII)
Orgues: Blancafort orgueners de Montserrat. Collbató.
Guitarres: Antonio Picadó. Berga.
Campanes: Guixà. Monistrol de Montserrat.
Inxes de gralla i tenora: Ramon Santamaria. Gironella.
Tenores i tibles: Alfons Sibila. Gironella.
Violins i violoncels: Artur Friedhoff. El Bruc.
Grall, gralla, sac: Josep Pratdesaba. Olost.
Gralla: Ton Munné. Igualada.
Violí, viola de roda: Ramon Elias. Altet (potser hores d'ara més aprop...)

dimecres, 15 d’agost del 2012

Espais i sales on sentir música

He escrit aquesta entrada l'estiu de 2012. Ho dic perqué intueixo, que en temps de crisi i més en aquest camp tant volàtil, poden haver-hi molts canvis amb el pas del temps. Sempre s'haurà de fer consultes per avançat. Que aquest recull serveixi de pura indicació.
No em puc estar de desitjar que tot aquest munt de possibilitats no disminueixin sino que augmentin. Anem a veure on podem sentir música o on podem anar a tocar:


Sales i espais

Esclat. Sala d'actes. C/ Saclosa 17.
Conservatori Professional de Música. Sala Mestre Blanc. C/ Ignasi Balcells 12.
Caixa Manresa. Sala la Plana. Plaça de l'Om.
Casal Familiar Recreatiu. Sala els Carlins. C/ Sabateria 3.
Institut Lacetània. Aula 2000. Avinguda de les Bases de Manresa 51.
Kursaal. Sala gran i petita. Passeig Pere III 35.
Museu Comarcal. Claustre. Via Sant Ignasi 36.

Bars i Locals

Abbey Road. C/ Canonge Montanyà 7.
Ateneu Ca la Samsona. C/ Sant Bartomeu 32.
Casal de les Escodines. C/ Sant Bartomeu 50.
Charlot Cafè. C/ Nou 10.
City Arms. C/ Canonge Montanà.
D'Arrel. C/ Sobrerroca 38.
Dainzu Karaoke. C/ Vilanova 15.
Globus Bar. C/ Fonollar 7.
La Cripta. Via Sant Ignasi 17.
La Gramola. Muralla Sant Francesc 29.
La Kampana. Plaça d'Icària. s/n
La Maduixa. C/ Campanes 1.
La Peixera. C/ Codinella 5.
Sielu. Plaça Valldaura 1.
Stroika. Avinguda dels Dolors 17.
Vermell. C/ de les Piques 3.
Vintage. C/ Barreres 14.
Voilà. C/ Cos 74.

Festivals, Concursos

Concurs de bandes de música. AV Vic-Remei. Maig
Dia de la Dansa. Plaça Sant Domènec. 29 Abril.
El club de la cançó. Cançó d'autor, cantautors. Sielu. Tot l'any.
Estepa Mediterrània. Grups emergents i underground. Diversos locals. Novembre.
Gargall. Noves Sonoritats. Ara traslladat a Cal Rosal.
Festival de Blues. Sielu i altres espais. Agost
Festival de Coplas. Centro Cultural de Andalucia. Abril.
Fira de l'Aixada. Música medieval. Febrer.
Fira Mediterrània. Música de tradició Catalana i Mediterrània. Novembre.
Happy-Hippy. Cae. Juliol.
Jamresa Festival 2012. Hip-hop, funky. La balconada. Juliol
Manrusiònica. Música Electrònica. Juny.
Músics al carrer. AV Vic-Remei. Principis de Maig.
Nits Musicals. AV Vic-Remei. Juny.
Premi de Música Ciutat de Manresa (piano i Cambra). CPMM. Febrer
Sardanes. Grup Sardanista Nova Crida. Tot l'any.
Trobada d'havaneres. Parc de l'Agulla. Octubre.
XD Festival. Stroika. Rock, rap i reggae. Juny.
Oreneta d'or. Casal Cultural Dansaires Manresans. Dansa. Agost.


Festes

Festa Major Alternativa Agost.
Festa Major Estiu. Agost.
Festes de la Llum Febrer.
Festes de les Associacions de Veïns.
Trobades (corals, gegants, castells, bateries..),
Festes del temps (Nadal, Carnestoltes, Setmana Santa, Sant Jordi, Diada,.,..)

Feu-me saber si falta alguna cosa que ho afegiria.
Última revisió (estiu-2012).

Música i dansa a Manresa

He redactat aquesta entrada l'estiu de 2012. Ho dic perqué intueixo, que en temps de crisi i més en aquest camp tant volàtil, poden haver-hi molts canvis amb el pas del temps. Sempre s'haurà de fer consultes per avançat. Que aquest recull serveixi de pura indicació.
No em puc estar de desitjar que tot aquest munt de possibilitats no disminueixin sino que augmentin.

Estudiar música o instrument

Associació Cultural del Bages. Escola de gralla. C/ Talamanca 15. 93 872 49 26.
Amics de la Capella de Música de la Seu. Cor. C/ Baixada de la Seu 1. 938770143.
AV Carretera Santpedor (2011). Cant Coral.
AV Condals (2011). Iniciació a la música instrumental.
AV Cots-Guix-Pujada Roja (2011). Cant coral.
AV La Balconada (2011). Guitarra.
AV Mion-Puigberenguer (2011). Coral del món.
AV Poble Nou (2011). Taller de Gralla.
AV Valldaura (2011). Cant Coral.
AV. Escodines (2011). Guitarra
Centro cultural de Andalucia. Classes de guitarra. C/ Àngel Guimerà 16. 938721234.
CAE. Cursos de guitarra. Plaça milcentenari s/n. 93 872 57 89.
Casal de joves La Kampana (consultar activitats en curs). Plaça Icària s/n. 938 729 237
Colla Castellera Torallongues. Escola de gralla. C/ Verge de l'Alba 5. 629317722.
Conservatori professional de música de Manresa. Solfeig, instrument, agrupacions...C/ Ignasi Balcells 12. 938720088.
Coordinadora de Jubilats i pensionistes. Tallers de Cant Coral, aprendre a escoltar música i cant. C/ Bilbao 11. 93 872 89 16.
Cor parroquial Sant Josep. Cor. C/ Sarret i Arbós 48. 938732746.
Coral Eswertia. Cor. C/ Urgell 16. 938722912.
Coral Font del Fil. Cor. C/ de Callús s/n. 938731135.
Coral L'Albada del Caravaning club del Bages. Cor .
Crash. Acadèmia de so i imatge. Cra de Vic 6. 938 77 33 44
Esclat (Centre de Pedagogia Musical Activa). Escola de música moderna, clàssica, adults, folk, preescolar... C/ Saclosa 17. 938728315.
Espai Musical Escola de Música. Solfeig, instruments, agrupacions.... C/ Mossèn Serapi Farré 15. 679 99 93 24.
Geganters de Manresa. Escola de gralla (infantil i adult). C/ Verge de l'Alba 5. 938739366.
La Kampana. Percussió corporal, construcció instruments ...(2012) Plaça Icària s/n. 938729237.
Lúpulus Emsembla. Cor d'homes. 661474607.
Manresa Teatre Musical. Cant, teatre musical iveu. Fonollar 6. 687822507
Orfeó Manresà. Cors i escola coral. C/ Muralla Sant Domènec 1. 938751313.
Societat Coral Escodines. Cor. C/ Sant Bartomeu 50. 938722439.
Societat Coral Sant Josep. Foment de la cultura catalana. C/ Na Bastardes 9. 938725725.
Unió Musical del Bages, Banda i activitat musical. C/ de la Salut 29. 653980374.
Xàldiga. Tabal infantil i adult. C/ Sant Bartomeu 50. 938720740.

La Sorda (locals d'assaig), Stroika, Casa de la Música Popular de Manresa fan cursets especifics especialitzats en autograbació, gestió d'escenari, marquèting, drets d'autor, producció musical...(2012)

Estudiar ball o dansa

Associació catalana de dansa lliure. Dansa lliure. C/ Verge de l'Alba 6. 938730107.
Associació Cultural GUETO. Capoèira. Ies Guillem Catà. 646225954.
Associació per a la dansa Estudi Folk. Dansa catalana. C/ Mossén J. Verdaguer 10. 938771804.
Associació Sardanista Manresa Dansa. Sardanes-veterans. C/ Verge de l'Alba 5. 93874221.
AV Cal Gravat (2011). Country, sevillanesi dansa del ventre.
AV Carretera Santpedor (2011). Line dance.
AV Condals (2011). Balls en línea.
AV Cots-Guix-Pujada Roja (2011). Country.
AV Escodines (2011). Ball country.
AV Font dels Capellans (2011). Funky, Country, Sevillanes.
AV La Balconada (2011). Capoeira, ball en línea, Dansa del ventre, sevillanes, salsa.
AV Mion-Puigberenguer (2011). Sevillanes, Ball en línea, danses d'arreu del món.
AV Passieg i rodalies (2011). Country.
AV Plaça Catalunya (2011). Country
AV Sagrada Família (2011). Line Dance Country.
AV Valldaura (2011). Country.
AV Vic-Remei (2011). Danses d'arreu del món, Taller de moviment creatiu, Balls de saló, Country.
Studio Dance Fitness. Funky hip-hop, balls de saló, llatins...C/ Circumvalació 25.938772524.
Casa de Andalucia. Dansa andalusa. C/ Sant Bartomeu 50. 938727750.
Casal Cultural Dansaires Manresans. Dansa catalana. Grup Font dels Capellans 15. 938735975.
Casal de joves La Kampana (consultar activitats en curs). Plaça Icària s/n. 938 729 237.
Coordinadora de Jubilats i pensionistes. Tallers de Country i ball en línea.
Cos i Dansa. Dansa Batek, dansa en família,tango claqué....C/ Joan Brossa 4. 938773239.
93 877 32 39.
Esbart Manresà de Dansaires de l'ACB. Dansa catalana, cavallets, ball de bastons..... C Talamanca 15. 93 872 49 26.
Escola de dansa Col.legi Ave Maria. Aeròbic, clàssic jazz, hop-hop. C/ Major 56. 659109450.
Escola de dansa Julieta Soler. Ballet, flamenc, contemporani, hip-hop. C) Cos 11. 938 728 395.
Escola de dansa Olga Roig. Clàssic, contemporani, jazz. C/ Sant Francesc 11. 938721123.
Escola de dansa Roser. Tonificació, clàssic, castanyoles, manteniment...C/ de les Piques 2. 93 872 6041.
Frak-Manresa Escola de Ball de Saló. Social, de competició, sevillanes, llatins, salsa...C/ Sant Antoni Maria Claret 10. 938731394.
Grup de Dansa Cor de Catalunya. Dansa Catalana. Av/ Tudela 22. 938734323.
Grup Sardanista Dintre el Bosc. Escola de sardanes. C/ na Bastardes 9. 938734323.
Grup sardanista Nova Crida. Escola de sardanes. C/ de l'Era d'en Coma 16. 938720593.
Manresa Teatre Musical.Introducció, tècnica clàssica, teatre musical Fonollar 6. 687822507.
Swing Manresa. Saló, llatins standards...C/ Sol 5. 938745659 .

Produccions i Programació

Associació Cultural Toc d'espectacles El Galliner. Programació musical. C/ Mestre Blanc 2. 938722375.
Associació Manresa de Festa. Programació de festes. Passeig Pere III 27. 938753410.
AMARESC. Produccions i cicles musicals. C/ Sant Cristòfol 16. 606933395.
Club de la Cançó. Programació música catalana. C/ Mossés J. Verdaguer 44. 938730883.

Feu-me saber si falta alguna cosa que ho afegiria.
Última revisió (estiu-2012).

dimecres, 1 d’agost del 2012

Matinades

Segurament a Manresa en altres temps s'han tocat les matinades per Festa Major. Tantmateix que jo recordi a finals del segle XX principis del XXI no es tocaven. L'any 2011, a proposta de l'Alba Logan, tots els grallers de Manresa es van posar d'acord per assajar i tocar les matinades per la Festa Major. Es comencen a les vuit del matí del diumenge de Festa Major i fa un recorregut pel barri antic i centre de Manresa. Aquí teniu la partitura que es va tocar i es toca per a la ocasió.

Matinades .PDF