dimarts, 22 de desembre del 2015

Fusioon

La biografia del grup aquí o aquí
La discografia aquí.

LP:
Danza del molinero
Ya se van los pastores
Ses porqueres
Pavana española
Negra sombra
En el puerto de Pajares
Rima infantilEl cant dels ocells

Fusioon 2 (1974)
    Farsa del buen vivir
    Contrastes
    Tritons
    Diálogos
    Concerto grosso



    Minorisa (1975) 

    Ebusus
    Minorisa
    Llaves del subconsciente (Mente)
    Llaves del subconsciente (Cuerpo)




    SINGLES:

    1972
    Danza del molinero
    Negra sombra
    1972
    No hay habitación para...
    Ciclos
    1973
    Rapsodia para un violín
    Tocata y fuga
    1974
    Farsa del buen vivir
    Rondó y final
    Recopilatoris

    Vídeos:
    Fotografies:




    Fusioon 2-1-76 en un dels dos últims concerts. Sala Ciutat, Manresa
    Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES

    Altres enllaços:

    dimarts, 1 de desembre del 2015

    Peculiaritats lingüístiques manresanes

    Què sobta a un igualadí quan sent parlar un manresà? A l'Inventari del Patrimoni immaterial de Manresa n'hi ha alguns exemples i jo n'afegeixo algun altre:


    Asmari*: variant col·loquial del nom “armari”.

    Baleiar*: Passar aigua per una cosa, esbandir-la.

    Basquests*: calçat esportiu (“vambes”), es pronuncia amb un accent marcat sobre la “e”.

    Desprenses: Col·loquialisme que expressa posterioritat de temps. ‘Després’.

    Foc a terra*: Llar de foc.

    Gormand: Adjectiu referit a la persona que té afecció per al bon menjar.

    Passera*: Empremta que hom deixa després que s’hagi fregat el terra (“no facis passeres, que després tot queda marcat!”).

    Pipiripip: variant manresana del mot “rosella”.

    Plegar: Verb que s’utilitza per indicar que cal recollir una cosa del terra (“plegueu les joguines!”).

    Postada: S’utilitza en comptes de dir “prestatge” o “lleixa”.

    Punxir *: S’utilitza en comptes de “punxar” (“he anat a fer-me unes anàlisis i m’han punxit tres vegades!”)

    Racó: Nom utilitzat en el sentit d’”escombraries” (“llença això al racó”).

    Torreta: varietat de la paraula “test” (“has de canviar les torretes; si no, se’t moriran les plantes”).

    Vaic*, vaigui*, faic*, faigui*: formes verbals col·loquials dites a Manresa en comptes de: vaig, vagi, faig, faci.

    Cap a la banda de les Tortonyes!: Locució manresana per indicar que una localització no és gaire cèntrica, que és més aviat llunyana o desavinent.

    Els mots amb asterisc no són al diccionari normatiu, o no hi són amb l’accepció amb què es diu a Manresa.

    Jo m'atreveixo a afegir:

    Perxò: enlloc de "per això".

    Tenca la porta: en lloc de "tanca la porta".

    Tinya altura:  a molts llocs és la "peste alta" .

    Tonyu: per un cop al cap.

    diumenge, 1 de novembre del 2015

    La plaça i el monument a Anselm Clavé

    Quan es va obrir el carrer Nou de Sant Domènec, actual Jaume I, es va decidir fer una plaça. La idea d'obrir un carrer ample i recte i la creació d'una plaça dins de la trama urbana medieval obeïa als canvis urbanístics de finals del segle XIX que volien millorar l'entrada a un sector de la ciutat vella i millorar la higiene urbana de la zona dominada pel carrer Urgell, un vial llarg, estret, fosc i poc ventilat, i tota la zona de Quatre Cantons.
    La plaça es va començar a formar a partir de 1891 quan l'ajuntament va comprar la casa nº 38 del carrer Urgell. En un primer moment es coneixia amb el nom de plaça Urgell i plaça de la Parra, però el 26 de juliol de 1918 l'alcalde republicà Maurici Fius i Palà va proposar en el Ple Municipal que se li donés el nom de plaça Clavé en honor del creador de les societats corals. Després de diferents picabaralles polítiques es va acordar que per la Festa Major d'aquell any es posaria aquest nom a la plaça.

    La plaça Clavé abans de la instal·lació del monument.
    (foto del llibre l'Abans. Ed. Efadós)
    L'any 1919 la Societat Coral la Unió Manresana (creada el 1882) va portar el pes del projecte d'erigir un monument per perpetuar la memòria del Mestre Josep Anselm Clavé a la plaça del seu nom.  Integraven la Comissió Pro-Monument a més del president de l'entitat Gabriel Glosa, els socis Ramón Bial, Pau Domingo, Onofre Mas, Ramon Morera i la Junta Directiva. En l'acte d'inauguració, descobri el bust el que fou gran protector d'aquesta Societat, n'Ángel Amat Tenas. Mereixen recordatori també els socis en Francesc Juvés, en Tomás Pascual, n'Ignasi Cantarell, n'Antoni Merenguer, n'Antoni Oriol i en Maurici Casasayas que juntament amb els esmentats anteriorment van contribuir a la realització del projecte.


    Inauguració del monument. 
    Foto del llibret del centenari de la Societat Coral la Unió Manresana

    Així doncs aquell mateix any es va inaugurar el monument a l'Anselm Clavé (el segon a Catalunya després del de Barcelona), obra de Bernat Pejoan i l'escultor Josep Andreu Casanovas, conegut amb el sobrenom de Borges. 



    Plaça Clavé 1920 (Foto Teresa Pons)
    El monument responia a l'estètica dels monuments del XIX. És fet de pedra, amb una peanya sobre la qual s'aguanta una columna cilíndrica coronada per un capitell jònic i a sobre el bust del músic. A la part central es pot observar l'escut de la capital del Bages i la data de realització i la inscripció "Manresa a Josep A. Clavé". 
    Trobada de societats corals en motiu de la inauguració del parterre que envoltava l'estàtua, l'any 1957. El jardinet es va eliminar el 2003 quan es va remodelar la plaça. (Foto d'Enric Villaplana a Manresa la ciutat transformada)

    També a iniciativa de la Societat Coral la Unió Manresana, l'Excm. Ajuntament va donar el nom d'una de les populars composicions del Mestre Clavé al carrer d'Arcs, i el dia 28 d'agost de 1932, es descobrí la làpida que li dona el nom "Les Flors de Maig", en un acte presidit per les Autoritats i en el que en Josep Capdevila, President llavors de l'Associació de Cors de Clavé, pronuncià el discurs d'inauguració.
















    Trobada de Cors Clavé el 16 de maig de 1982 (Foto: arxiu Pons)

    Per saber-ne més:
    Societat Coral la Unió Manresana 1882-1982. Llibret de l'aniversari. Obra Cultural de Caixa d'Estalvis de Manresa.
    La plaça Clavé
    COMAS, Francesc i REDÓ, Salvador. Manresa la ciutat transformada. Zenobita edicions. Manresa: 2006

    dimecres, 7 d’octubre del 2015

    Escoles de música a Manresa

    L'Oficina Jove del Bages edita de tant en tant el llistat d'on es pot aprendre música i tocar un instrument a Manresa. Cal recordar que corals, associacions de veïns, ateneus, casals i grups de cultura popular fan moltes activitats en aquest sentit.

    Lloc: Escola de Música i Conservatori de Grau Mitjà de Música de Manresa
    Contacte: C/Ignasi Balsells, 12-14 08241 Manresa Tel. 93 872 00 88 www.conservatorimanresa.cat
    Especialitats: Escola de música: iniciació, formació musical bàsica, llenguatge musical i instruments. Conservatori: Grau mitjà i grau superior de música. Especialitats instrumentals: Violí, viola, violoncel, contrabaix, guitarra, piano, flauta travessera, flauta de bec, oboè, clarinet, fagot, saxòfon, trompa, trompeta, trombó, cant i percussió. Escola d’adults.

    Lloc: Esclat Centre de Pedagogia Musical Activa S.L
    Contacte: C/Saclosa, 17, 1er 08242 Manresa Tel. 93 872 83 15
    esclat@esclatmusica.cat www.esclatmusica.cat
    Especialitats: Llenguatge musical. Harmonia moderna i arranjaments.
    Instruments: Acordió cromàtic, clarinet, flauta de bec, flauta travessera, guitarra clàssica, guitarra folk, piano clàssic, trompeta clàssica, viola, violí, violoncel, gralla, sac de gemecs.
    Grups instrumentals: big band, tallers, orquestra, música de cambra, combos, grup coral.
    Cursets trimestrals: informàtica musical i iniciació a l’harmònica.

    Lloc: Escola coral de l’Orfeó Manresà
    Contacte: C/Muralla de Sant Domènech, 1 08242 Manresa 93 875 13 13 http://www.orfeomanresa.com/
    Especialitats: Cor iniciació de 5 a 6 anys. Cor infantil de 7 a 11 anys Cor Jove: de 13 a 20 anys.
    Quota mensual: 18 euros Matrícula: 35 euros (segon fill/a matriculat/da: 15% de descompte, tercer fill 25% de descompte)

    Lloc: Esclat Gospel Singers
    Contacte: Tel: 659 14 60 96 www.esclatgospelsingers.com
    Especialitats: Concerts i campus Gospel Singers (estiu)

    Lloc: Cursos de guitarra al CAE
    Contacte: Pl. Milcentenari, s/n 08240 Manresa 93 872 57 89
    Especialitats: Nivell 0, 1 i 2 Per informació de dates i temari, podeu consultar www.elcae.org neu a Formació, Programació formativa curs 2013-2014, i finalment animació, tècniques i recursos.

    Lloc: Espai Musical Escola de Música a Manresa
    Contacte: C/ Mossèn Serapí Farré, 15 08240 Manresa 679 99 93 24 espai.musical@yahoo.com  www.espaimusical.net
    Especialitats: Llenguatge musical, harmonia moderna, combos, improvització, iniciació musical.
    Instruments: Guitarra, piano clàssic, baix elèctric, bateria, veu, violí, flauta travessera i molts més!
    Classes a mida de 30, 40 o 60 minuts. Classes individuals. Grups reduïts. Classes col·lectives.

    Lloc: Escola de música Ad Libitum
    Contacte: http://adlibitumem.com. Carretera del Pont de Vilomara, 39 08243 Manresa adlibitumem@hotmail.es Telèfons: 938741674 687278369
    Especialitats: Sensibilització musical, Instruments, Assignatures teòriques, Formacions instrumentals, tallers d’estiu, reforç escolar...

    Lloc: Aula de sons
    Contacte: Casa Caritat Carrer de la Verge de l'Alba, 7. 08241 Manresa. auladesons@auladesons.cat
    Especialitats: Gralla, Timbal, Llenguatge musical, Conjunt de gralles i timbal

    Actualització: Setembre 2015

    Escoles de Dansa a Manresa

    L'Oficina Jove del Bages edita de tant en tant el llistat d'on es pot aprendre dansa a Manresa. Cal recordar que casals, ateneus i associacions de veïns fan moltes activitats en aquest sentit.

    Lloc: Associació per la Dansa Estudi Folc
    Especialitat: dansa tradicional
    Contacte: Tel: 938 771 804, Mòv: 667 335 835 dansacor@yahoo.es http://estudifolk.galeon.com/index.html       https://www.facebook.com/Estudifolk

    Lloc: BIG’S GYM – Studio Dance Fitness
    Especialitat: funky, hip-hop, balls de saló, ragga, llatins, liric, etc.
    Contacte: c/ Circumval·lació, 25 Tel: 938 772 524

    Lloc: Casal Cultural de Dansaires Manresans
    Especialitat: dansa tradicional catalana
    Contacte: Font dels Capellans, bloc 15, porta 3 baixos Mòv: 676 152 346 casalcultural1947@hotmail.com
    casal@casalcultural.org
    http://casalcultural.org/index.html

    LlocCentro Cultural de Andalucia
    Especialitat: flamenc
    Contacte: C/ Angel Guimerà, 16, 1a Tel: 938 721 234
    secretaria@andaluciaenmanresa.com
    http://andaluciaenmanresa.com/

    Lloc: Escola de Ballet Olga Roig
    Especialitat: ballet clàssic i contemporani
    Contacte: C/ Sant Francesc, 11 Tel: 938 721 123, T: 677 008 191
    olgaroig@yahoo.es

    Lloc: Escola de Dansa Julieta Soler
    Especialitat: hip-hop, flamenc, ballet clàssic, salsa, dansa
    contemporània
    Contacte: C/ Cós,11 Tel: 938 728 395, Mòv: 606 074 265
    dansa@julietasoler.cat
    www.dansajulietasoler.com
    https://www.facebook.com/pages/Escola-de-dansa-Julieta-
    Soler/366450429585

    Lloc: Escola de Dansa Roser
    Especialitat: clàssic, contemporani, tonificació, jazz,
    castanyoles, claqué, manteniment, pilates
    Contacte: C/ Les piques 2, entresol 3a Tel: 938 726 041
    https://www.facebook.com/RoserEscolaDeDansa/

    Lloc: Feel Good Reiki
    Especialitat: dansa oriental
    Contacte: c/ La Codinella, 5-7, 2º-1ª Mòv: 653 008 763
    http://www.feelgood.cat

    Lloc: Frak-Manresa
    Especialitat: ball de saló
    Contacte: C/ Sant Antoni Ma. Claret, 10 int. Tel: 938 731 394
    secretaria@frakmanresa.com
    http://www.frakmanresa.com/joomla/

    Lloc: Grup de Dansa Cor de Catalunya
    Especialitat: dansa catalana
    Contacte: Avda. Tudela 22, 3er - 1a Tel: 938 734 323, Mòv: 639 720 513
    info@dansacorcatalunya.cat http://www.dansacorcatalunya.cat/

    LlocGrup Sardanista Dintre el Bosc
    Especialitat: sardanes
    Contacte: C/ Na Bastardes, 10 Tel: 938 725 725
    http://www.dintreelbosc.cat/
    https://www.facebook.com/dintreelbosc

    Lloc: Grup Sardanista Nova Crida
    Especialitat: sardanes
    Contacte: C/ de l'Era d'en Coma, 16 Tel: 938 720 593
    isabelileadre@gmail.com

    Lloc: Grup Sardanista Sempre Junts
    Especialitat: sardanes
    Contacte: C/ Roger de Flor, 39 baixos Tel: 938 744 544
    http://www.minorisa.es/semprejunts/


    Lloc: Swing Manresa
    Especialitat: salsa, ball de saló, ball en línia, funky / hip-hop,
    Lindy-hop, Sevillanes, dansa del ventre, rock, tango argentí, etc.
    Contacte: C/ del Sol, 5 Tel: 938 745 659
    info@swingmanresa.cat
    http://www.swingmanresa.cat/
    Lloc: Zona Salsa Manresa
    Especialitat: salsa, ball de saló
    Contacte: Agustí Coll, 2-12 · P.l. Els Trullols Tel: 619 77 41 65
    zonasalsa@hotmail.com
    https://www.facebook.com/zonasalsamanresa

    Lloc: Escola de Dansa Pas A Dos
    Especialitat: ballet clàssic, jazz, funky, hip hop, comèdia musical, bolliwood, breakdance, sevillanes, flamenc, pakua, etc.
    Contacte: C/ Sant Martí 22, 08250 San Juan de Torruella Tel: 938 750 605
    https://www.facebook.com/pages/ESCOL A-DE-DANSA-PASADOS/282041981822809

    Lloc: + K Dansa
    Especialitat: ballet clàssic, hip hop, mètode pilates, big dance,
    linedance i ball de saló
    Contacte: C/ Maria Gimferrer, 32, Sant Vicenç de Castellet
    Tel: 669 065 807
    reichms@hotmail.com
    https://www.facebook.com/pages/-K-Dansa/116362075135889


    Actualitzat: febrer 2015

    Edita: Oficina Jove del Bages
    C/Sant Blai, 14. Espai Joan Amades
    08243 Manresa
    93. 877 13 60
    bages@oficinajove.cat

    dilluns, 5 d’octubre del 2015

    Damià Cots, pianista de jazz

    Un interessantíssim  concert es va fer a Manresa el 1982. Ho explica Albert Biescas:
    "El fet més important, pero, d'aquest 1982 va ser la mort de Damià Cots un músic i jazzman manresà que havia actuat a El Sielu el novembre del 82 després de no haver-ho fet a Catalunya des dels anys 50. Damià Cots va tenir la seva epoca dels anys 50 actuant regularment als Jamboree i Hot Club de Barcelona. dos locals tipicament jazzístics de I'epoca. (...) Va morir a Holanda, on feia uns 20 anys que residia, després d'haver deixat una mica de costat el jazz per dedicar-se a la música clàssica. Darrerament, i com ell mateix em va comentar, havia estat molt temps sense tocar el piano com a consequència d'un accident, i va ser precisament a El Sielu el 82 on, primer en una jamsession acompanyat per Lluis Ribalta i Jaume Badrenes i posteriorment amb Xavier Ortiz i Adrià Font, va tornar a tocar aquest instrument que havia format part de la seva vida musical"
    Devia ser un concert extraordinari: el retorn al jazz i a les arrels del pianista, la generositat demostrada en tocar amb les joves promocions del jazz a la ciutat, la sensibilitat demostrada pel local i els programadors...
    Però es que Damia Cots va tenir com alumne més destacat un dels millors pianistes de jazz del nostre país: Tete Montoliu (28 de març de 1933 - 24 d'agost de 1997)!! 
    21-11-1981 Tete Montoliu a la inauguració de El Sielu
    Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES
    Ho recorda  el mateix Tete:
    "Hubo un grupo que se llamaba Clippers, con un pianista al que le agradeceré muchas cosas, un pianista que se llamaba Damiá Cots, que murió en Holanda. Me encaminó muy bien. Después vino a Barcelona un señor que se llamaba Don Byass, se quedó dos años a vivir aquí y llegó a hablar en catalán, cosa que a mí me gustaba muchísimo -yo ya era catalanista de pequeño-, y venía cada día a comer a casa"
    Aquest mestratge es va realitzar al  Conservatori Superior de Música de Barcelona en uns moments en que Damià Cots tocava en l'orquestra de ball Los Clippers de Barcelona
    Los Clippers anys 40:
    Darrere: Manuel Biete i Antoni Lizándara (trompetes)
    Al mig: Antoni Bardají ["Chispa"] (bateria)
    En segon terme: Juan Torres (trombó) i Damià Cots (acordió)
    Davant: Miguel Manzano (guitarra) i Joan Boldú (clarinet)
    Foto de: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es
    i estava al centre de la vida del jazz barceloní en jams i actuacions al Jamboree i Hot Club de Barcelona. Com explica Montoliu, entre el 1947 i el 1948 el llegendari saxofonista Don Byas estava vivint a Barcelona, temps en que la revista Ritmo y Melodía va organitzar una sessió, el 11 de octubre de 1947, on Byas va grabar conjuntament amb músics destacats de l'escena musical del moment, entre ells Damià Cots, José Puertas, Luís Rovira, José Ballester y Antonio Bardají, als que es va afegir el saxofonista de Nueva York George Jonson en una de les sessions.
    Segurament, però, el que fa extraordinari tots aquests fets i activitats que centra la figura del pianista Damià Cots és que es desenvolupen en plena postguerra, on mana la grisor intel.lectual i artística de la oficialitat del règim. Demostren, amb força, la voluntat de seguir estimant el jazz i no deixar perdre tot el bagatge anterior a la guerra. Només cal recordar que a Manresa mateix Amat-Piniella el 1932 oferia una conferència sobre el tema amb il.lustracions en directe del pianista Ramir Torres i també amb una gramola. I més endavant, l’octubre del 1935, es fundà l’entitat Hot Club Manresa –del qual Amat era el vice-president i Ramir Torres, el president- com a filial del Hot Club de Barcelona i el 1936 es creà a Manresa l’orquestra amb el mateix nom.

    Fonts:
    BIESCAS, Albert. La música moderna en la dècada dels 80. Dovella 1990: Núm. 34
    Don Byas a Barcelona
    Amat i Piniella i el Jazz

    divendres, 2 d’octubre del 2015

    Els carrers de Manresa amb nom musical

    Revisant els carrers de Manresa es poden trobar aquests, amb el nom relacionat amb la música (si n'he oblidat algun feu-m'ho saber):

    Carrer Agustí Coll. Agustí Coll i Herbera mestre de capella de la Seu (1957-1965) i director de l'Orfeó Manresa 1947-1976.

    Carrer i passatge
    Amadeu Vives. Amadeu Vives i Roig (Collbató, 1871-Madrid, 1932) compositor i creador de l'Orfeó Català.


    Plaça d'Anselm Clavé. Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona,1824-1874) compositor i creador dels cors Clavé.

    Carrer de Caietà Mensa. Caietà Mensa (Manresa, 1765-1845) organista, mestre de capella de la Seu i compositor.

    Carrer de les Campanes.

    Carrer de la Concepció Piniella. Concepció Piniella i Blanqué (Prats de Lluçanès, 1877-Santander, 1953) professora de cant i solfeig.

    Carrer de Damià Rius. Damià Rius Vilella (Sanaüja, 1904-Manresa, 1983) trombonista i director de l'escola municipal de música de Manresa.

    Carrer d'Enric GranadosEnric Granados i Campiña (Lleida, 1867–canal de la Mànega, 1916) compositor i pianista.

    Carrer d'Enric Morera. Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865-1942) compositor.

    7-6-1931. Ventura Gassol a Manresa, amb motiu de la commemoració de les Bases de Manresa. Al costat de Ventura Gassol, Farreras i Duran, Enric Morera (amb ulleres i bigoti)

    (Arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona a memoria.cat)

    Carrer Estanislau Casas. Estanislau Casas i Sanmartí (Manresa,1883-1905) fundador i primer director de l'Orfeó Manresà.

    Carrer dels Estornells.

    Carrer de Flors de maigSardana d'Anselm Clavé.

    Carrer de Francesc Juanola. Francesc Juanola i Reixach (Tortellà,1891-Manresa,1968) fiscornaire i compositor de sardanes.


    Passeig de Joaquim Serra. Joaquim Serra i Corominas (Peralada, 1907 - Barcelona,1957) pianista i compositor, sobretot de sardanes.

    Carrer de Lluís Millet. Lluís Millet i Pagès (el Masnou,1867-Barcelona, 1941) músic i fundador de l'Orfeó Català.

    Carrer de Marcos Redondo. Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco,1893-Barcelona,1976) baríton.

    Carrer de Mestre Blanch. Miquel Blanch i Roig (Castellbisbal, 1889-Barcelona, 1936) director de l'Orfeó Manresà i director de l'Escola Municipal de Música de Manresa.

    Plaça de la Música

    Carrer d'Oleguer Miró. Oleguer Miró i Borràs (Manresa, 1849-1926) metge, relacionat amb el CECB i l'Orfeó i floklorista.

    Carrer de les Orenetes


    Carrer i passatge de Pau Casals. Pau Carles Salvador Casals i Defilló (Vendrell, 1876-San Juan de Puerto Rico, 1973) compositor i violoncel.lista.

    l’Orquestra Pau Casals, amb 90 intèrprets i la col·laboració de l’arpista Rosa Balcells, dirigida pel propi mestre Pau Casals, que llavors amb 54 anys, va oferir un concert al Kursaal de Manresa el dimarts dia 14 d’octubre de 1930, a les deu de la nit.
    L’orquestra va interpreta el Concert de Brandenburg núm. 1, en Fa, de Johann Sebastian Bach i el poema dramàtic Liliana, d’Enric Granados, a la primera part. La Sisena Simfonia en Fa Major “Pastoral”, de Beethoven s’interpretà a la segona; i a la tercera el “Minuet de foc-follets” de La Damnació de Faust, de Berlioz; la Introducció i Allegro per a arpa i orquestra, de Ravel; per acabar amb l’obertura de Els mestres cantaires, de Wagner.

    Carrer i passatge de Pep VenturaJosep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, 1817-Figueres, 1875) músic, compositor, consolidador de la sardana llarga i reformador de la cobla.

    Carrer dels Rossinyols.

    Carrer de la Sardana.

    dimecres, 9 de setembre del 2015

    Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

    Aquest és el cinquè volum del Costumari de Joan Amades (edició 1984) del qual n'he extret les referències a Manresa que hi surten. És la segona de les cinc entrades, corresponents als cinc volums de l'obra, que aniré editant.
    Setembre
    El dia 22 és Sant Maurici. Amades solament cita que és venerat a Manresa. (vol V-p. 177)

    El dia 29 és el dia de sant Miquel arcàngel. Temps important en la vida agrícola per les veremes i l'inici de la sembrada i dia típic de les fires de bestiar ja que acaba de baixar de les muntanyes. "A Santpedor té lloc una fira de bestiar de peu rodó molt important, coneguda per tota la rodalia per la fira dels ases. Hi acudeix molta gent del Pla de Bages, del Cardener i del Bergadà. De Manresa sol anar-hi gran gentada, encara que no hagi de firar-se. Es obligat menjar cabra per dinar. Per les contrades veïnes, per indicar que van a aquesta fira, és corrent de dir que van a Santpedor a menjar cabra o a canviar de dona." (vol V-p. 233)

    Octubre
    El dia 2, dia de l'Àngel de la Guarda. "Avui és molt perillós de perdre l'àngel, que mai no ens abandona i ens guarda tota la vida. No s'explica com es pot perdre. Els qui el perden, si el diable no n'heu esment, només resten sense àngel i esdevenen beneitons o boigs pacífics i dòcils, però si el dimoni té coneixement de la pèrdua, ell ocupa el lloc de l'àngel, se n'entra al cos i, com que governa l'enteniment a la seva manera, hom resta endimoniat, esperitat o ferit de mal sagrat, com diuen a Manresa del que no pot guarir fins que assoleix desfer-se del dimoni que s'ha ensenyorit d'ell." 
    "A Manresa, a les cases on hi havia mainada, per tal que no tinguessin por, avui penjaven darrera de la porta una ferradura vella, la qual tenia molta virtut si era trobada o robada, i molt poca si hom la comprava. En tenia tanta més com més grossa era; eren millors les de les potes del darrera que les del davant i amb preferència les de l'esquerra." (vol V-p. 439-440)
    Amades relata una altra creença manresana, la "que el dimoni es casa tot sovint i muda de dona. Per tal de celebrar les noces, el dia de la boda provoca un cataclisme. Si hom escolta amb força atenció, en una insondable llunyania sent unes grans rialles diabòliques." (vol V-p. 446)

    El dia 29 és el dia de sant Narcís i sant Feliu. En el dia d'avui "les bruixes i la gent fetillera de Manresa començaven una pràctica malèfica. Es menjaven tantes faves senceres, seques i ben grosses, com es podien engolir, amb intent de tornar-les a fer també senceres abans del dia dels Difunts. Les que feien les enterraven a un fossar el dia dels Morts i les deixaven estar set dies. Després les desenterraven i les picaven al morter fins a fer-les tornar farina, que, barrejada amb un menjar o una beguda, donava mal de morir i produïa sofriments terribles" (vol V-p. 530-531)

    El primer diumenge d'octubre es celebra la festa del Roser de tot el Món i la Mare de Déu del Rosari. "A Manresa es celebrava una processó, de que formaven part diversos components, els quals, per llur nombre i ordre, volien representar l'oració del Rosari. Hi havia quinze confrares amb ciris grossos, i altres cent-cinquanta, amb ciris de tres unces, figurant el Pare Nostre i Avemaries del Rosari. També hi havien tres pendons al.legòrics. Fins a temps moderns, hi concorrien dotze pobres, als qual era pagat un vestit. Les despeses corrien a càrrec d'una fundació establerta per un canonge manresà. Es feia així mateix una gran tronada, amb la qal també es volia representar el Rosari. Consistia en un regueró de pòlvora, amb trons al damunt, que donava la volta a la plaça i acabava al mig. Després d'una renglera de deu trons petits o denes, en venia un de major, anomenat glòria, i així anaven seguint per quinze vegades, representant els misteris; venien altres petits trons, que eren la lletania, i rematava amb un tro gros, que era l'acabament del Rosari. Aquest tipus de tronada va ésser iniciat per la confraria del Roser, i més tard, adoptat per altres organismes, i es feren tronades per moltes altres festes. Les tronades són típiques de les festes manresanes, fins al punt d'haver-se creat un proverbi que diu:
    Festes manresanes,
    focs i campanes.
    En  moltes esglésies, cap al tard de la tarda, es resava el rosari, en alguns temples, cantat, i al final es cantaven els goigs. N'hi havia on, en dies determinats, feien un sermó que glossaava els quinza misteris del Roser. Aquesta devoció durava tot el mes." (vol V-p. 534)

    El segon diumenge de mes és la mare de Déu del Remei i Amades en cita la veneració de la seva imatge a Manresa. (vol V-p. 535)

    Novembre
    Dia 1, Tot Sants. "A Manresa havien reverenciat els arbres del fossar no menys que als mateixos difunts, car hom creia que eren obra seva i que les arrels sortien de la boca dels morts. Hom hi veia, per tant, en cada arbre una part dels familiars i dels parents soterrats en el fossar." (vol V-p. 620)

    Des d'entrada de fosc, les campanes de les esglésies feien el toc de difunts. "Les fadrines de Manresa, mentre durava el toc de difuns, plantaven esqueixos de claveller, cregudes que era el moment més bo de l'any perqué arrelessin.  N'hi havia, però, que refusaven de fer-ho perquè creien que feien clavells vermells." (vol V-p. 633)

    Per Tot Sants és hora de recordar què es feia per foragitar fantasmes i dimonis i acontentar les ànimes. "A Manresa i pel Pla de Bages en general, els qui havien de trescar per despoblat a hora fosca portaven al damunt un bocí de pa, cera beneïda o alguna cosa passada per l'església." (vol V-p. 644)

    Dia 2. Commemoració dels fidels Difunts. Entre els caçadors hi havia la creença de que avui no es podia sortir a caçar i d'anar-hi i encertar, la presa abatuda no estrobaria o es convertiria en un cap de mort. "A Manresa diuen que si es surt a caçar es troba molta cacera, però que així que hom engega un tret i la càrrega surt de l'arma, la presa, que era el dimoni disfressat de bèstia per tal de temptar al caçador, es torna una serp, fa esclatar l'escopeta i el caçador resta condemnat". (vol V-p. 663)

    Dia 25 Santa Caterina, festa dels estudiants. "A Manresa, els nois que anaven a estudi feien festa; al matí celebraven un ofici solemne en l'altar de l'Àngel Custodi, de la Seu. A la tarda, reunits per col.legis, anaven a berenar fora, generalment a l'ermita de Santa Caterina, avui desapareguda. Feta la berenada, s'apedregava el cap de ferro. No se sap de manera certa en què consistia el tal apedregament. Segons una de les dues versions que en corren, la quitxalla s'entretenia a apedregar una carota estranya que hi havia damunt d'un casc de ferro, semblant al usats per l'antiga tropa romana. Un noi portava el casc damunt del cap, i quan era encertat per una de les pedres dels seus companys, se'l treia i li cedia al qui li havia tirat, que havia de fer el seu paper fins que un  altre noi el tocava a ell. Segons l'altre versió, no era apedregat el noi que duia el casc, sinó que aquest empaitava els seus companys, que fugien d'ell, i el que atrapava venia obligat a substituir-lo i a empaitar els altres al seu torn. Aquest costum ha desaparegut del tot, i àdhuc és mig esborrat de la memòria dels manresans.
    Actulment es celebra a Manresa la festa de Santa Caterina d'altra manera. Cada noi que va a l'escola posa al balcó de casa seva un pendó de paper. A la tarda surten els nois de l'escola portant cada u el seu pendó. És orgull dels mestres poder-ne portar com més millor. Van a fer un berenada a un lloc exterior de la població, que varia segons el gust dels concurrents. Cada infant es porta de casa seva un paquetet que conté el berenar. Fet l'àpat, són apedregats els pendons fins a destruir-los; no cal dir que amb aquest motiu s'arma gran aldarull i gatzara." (vol V-p. 728)
    Dia 30 Sant Andreu, "A Manresa s'havien celebrat unes fires molt importants, a les quals havia estat costum que les fadrines firessin llurs galants, i en aquest sentit diu el refrany:
    Per Sant Andreu
    la pubilla fira l'hereu.
    Per Sant Andreu,
    paga la noia,
    si no li sap greu.
    Les fadrines, per defensar-se del costum, responien:
    Per Sant Andreu,
    cada u paga el seu.
    encara que li sàpiga greu."
    (vol V-p. 744)



    AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol V. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.


    dijous, 3 de setembre del 2015

    Goigs de l'església de la Salut de Viladordis


    Goigs a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.
    Imprenta Roca 1867
    Hermosa estrella del dia,
    de la matinada aurora.
    Siau nostra protectora,
    arca de salut, Maria.

    Sou flor de virginitat,
    sou mirall de la puresa,
    Mare de tota vellesa
    antes y despres del part:
    del pobre desconsolat
    sou amparo, llum y guia.
    ...
    Ab respecte y reverencia
    aquesta Imatge sagrada
    fou de sant Ignasi honrada
    com á Mare de clemencia;
    per Vos, demaná ciencia,
    per fundar la Companyía.
    ...
    Viladordis, petit poble,
    que ab devoció vos venera,
    troba de tota manera
    en Vos esperansa doble;
    vostra protecció es noble
    per aquell que de Vos fia.

    Aquest poble te probat,
    que per tot dolor y mal
    sou medicina cordial:
    si de cor vos ha invocat,
    prompte se veu deslliurat
    del cástich que lo afligía.
    ...
    Deu per Vos los bens envia,
    siaunos pues mediadora:
    Soberana Emperadora,
    Mare de Jesus Maria.


    Música: Àngel Noguera
    Imprenta Pau Roca 1848

    Càntic a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis
    Música: Mn. Miquel Augé
    Brillant Estrella,
    Rosa i Poncella,
    de Viladordis vida i salut.
    Siau Madona
    nostra Patrona
    de Viladordis el ferm escut.

    Som la fillada
    de l'encontrada,
    per Vós, Maria, deixem la llar;
    ens plau cantar-vos
    i visitar-vos
    i dir-vos Salves en vostre altar.

    Tres cops al dia
    l'Ave Maria
    per tres vegades repetirem;
    com nostres pares
    tots els confrares
    el Sant Rosari us resarem.

    Ja fa centúries
    que a voladúries
    ve tot el poble Viladordà,
    sent Vós Princesa
    d'aital bellesa
    qui no us estima i estimarà?

    Siau Regina
    Mare Divina
    de nostra pensa, de nostres cors,
    qui s'enamora
    de Vós, Senyora,
    us fa la Mare dels seus amors.

    Siau, Senyora,
    la bella aurora
    de nostres cases, de nostres camps,
    nostra esperança
    l'Arc de bonança
    de Viladordis el parallamps.

    Gireu, Maria,
    en l'agonia
    en vers nosaltres, els vostres ulls,
    vostra mirada
    tan demanada,
    podrà salvar-nos de grans esculls.





    http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

    Goigs nous a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.
    Lletra: Lluís Badia i Torras
    Música: Àngel Noguera i Alegre
    Hermosa Estrella del dia
    De la matinada Aurora:
    Siau nostra protectora
    Arca de la Salut, Maria.

    Veieu com ens roda el cap
    Entre el progrés i la guerra?
    Veieu com l'enuig aterra
    L'ignorant i aquell que sap,
    I valent no en queda cap?
    Vós que sou l'Alba del Dia.

    Ens roseguen els orgulls
    Perquè sabem de la vida
    Una volva mig partida
    I encara ens hi fem embulls.
    Per fugir de rars antulls
    I endevinar bé la vida.

    Cap revista no ho ha escrit
    Ni la tela no ho projecta
    Mes Vós sou l'ésser perfecte
    Al pobre món concedit.
    Tots els Testaments ho han dit
    I ho rubriquen nit i dia.

    La mirada vostra clara
    —Ben bonica, a fe de món—
    No s'imita ni es confon
    Amb les serps que corren ara,
    Sou del Fill la Verge Mare
    Perquè el Pare així ho volia.

    Si vau ser dona de poble
    Cuidant bé el marit, el Fill,
    L'aviram i el camp de mill,
    Preserveu la virtut noble
    Del qui fa, amb les mans, un moble
    Del qui inventa poesia.

    Viladordis us venera
    Amb cançons i llums i flors,
    I us ha fet d'amor un clos
    D'una admirable manera,
    Avui, com mil anys enrera
    Acolliu qui en vós confia.

    Si féreu d'Ignasi un sant
    —Que us pregava sense treva
    Amb la fe valenta seva,
    Quan no ho era, encara tant
    Empenyeu-nos endavant
    Cap al bé i a l'harmonia.

    Puix que havent passat molts anys
    De llavors, del temps la roda
    Caducava alguna moda
    Però queden molts paranys,
    Aparteu-nos els lleganys
    I del cel feu-nos de guia.

    Deu-nos pau i dignitat
    —Com Vós les doneu, tan netes—
    Des del Bosc de les Marcetes
    Fins al cim del Montserrat.
    Mare del somriure alat,
    Far de llum i d'alegria.

    Dels mil anys tombant la vida,
    I en la ruta perdedora,
    Siau nostra protectora
    Arca de Salut, Maria.



    Aplec de Viladordis a principis de XX (Arxiu Jaume Pons)
    Goigs a sant Ignasi de Loiola de la Salut de Viladordis.
    Lletra: Anònim 1780
    Música: Àngel Noguera i Alegre
    1999
    Puig volèm que 'l cor s' abrasi
    Ab l' amor que 'us consumia:
    Alcansaunos sant Ignasi
    Ser ben devots de Maria.

    Seguint la santa pobresa
    Per Viladordis passabau
    Y á can Mercetas captabau
    Com ho feyau en Manresa,
    Entrant abans ab prestesa
    A saludar á Maria.

    En eix temple parroquial
    De la Mare de Salut
    Tresors grans hi habeu rebut
    De la gracia Divinal,
    Los vehins memoria tal
    Celebran ab alegria.
    ...
    Puig que en vida edificau
    Aqueix terme, Sant gloriós,
    Benehiunos piadós
    Ara que en lo cel reynau,
    Feu que tots morint en pau
    Siam de vostra companyía.



    Goigs a la Mare de Déu de l'Autopista.
    Lletra: Mn. Sabastià Molina
    Música: Àngel Noguera i Alegre

    Quan un fill us perd de vista
    i de Vós no en fa cabal:
    Parallamps de l'Autopista
    sou del cel el camí ral!

    Als afores de Manresa
    en un lloc de vinya i blat
    ningú hi palpa l'orfanesa:
    el Bon Déu l'ha assolellat.
    Fa mil anys que un gran artista
    us bastia aquest Casal.
    ...
    És mig món que tafaneja
    Viladordis i els voltants.
    Prop de Vós quilometreja
    un esplet de ciutadans.
    I s'encanta el paisatgista
    amb l'Emita del bancal.
    ...
    Accepteu-nos a la llista
    dels qui piulen al Nial:
    Parallamps de l'Autopista
    sou del cel el camí ral!





    Fotos de manresaturisme.cat
    Per saber-ne més: