dissabte, 15 d’agost del 2015

La Festa Major Alternativa

L'Alternativa de Manresa és una festa molt remarcada a les agendes dels joves de Manresa. És la cara paral.lela a la festa major convencional. Aquesta festa ha passat a ser al llarg dels anys, un mite per la joventut Manresana. L'Alternativa de Manresa també va ser la primera festa d'aquest estil als Països Catalans, posteriorment altres llocs com Sants, Gràcia o Vilafranca han optat per fer-la.
Tot va començar quan el 1992 un grup de joves va decidir organitzar una programació paral.lela a l’oficial a la plaça Europa, sense permís i amb l’handicap de trencar amb la dinàmica majoritària a Manresa d’anar-se’n a la platja per Festa Major. Un any més tard, la festa es va traslladar a la plaça Puigmercadal, el seu emplaçament actual, i mica en mica va anar creixent organitzativament i de pùblic fins avui,en què és una cita ineludible del calendari local.

Cartell de la primera FMA del 1992 del blog Històries manresanes.
Però com va començar tot? Adam Majó ho resumeix ras i curt al Regió7 : "anàvem a la Festa Major d'Oló i a l'aquelarre de Cervera perquè eren més divertides que la de Manresa". A partir d'aquí es van plantejar fer alguna cosa. Però cal tenir en compte els antecedents. L'any abans, el 1991, hi va haver aldarulls durant la Festa Major de Manresa que van acabar amb enfrontaments entre un grup de gent i la policia a la plaça Infants. Hi va haver 7 detinguts. L'any a sobre, quan els impulsors de l'Alternativa van anar a exposar la seva idea a l'Ajuntament, els regidors de Cultura i de Seguretat Ciutadana d'aleshores, Marcel·lí Llobet i Josep Vilarasau, respectivament, els van dir que no. "Però la cosa va quedar així. Ni ens van donar permís ni ens ho van impedir. No es van veure amb cor de prohibir-la" per por que es puguessin repetir els incidents de l'any anterior.

Foto de Fotografies antigues de Manresa de la primera FMA el 1992

Actualment, a finals d’agost, podem participar i gaudir d’una festa que dura pràcticament 8 dies, amb cercatasques, xerrades, tallers, sopars populars, pregó alternatiu, actuacions de música, dansa, teatre i cultura popular i la crema de la falla, en una plaça que vol ser un aparador de les lluites que es duen a terme durant l’any a la ciutat i un reflex de l’eix temàtic sobre el qual gira cada edició, com han estat l’antifeixisme, la defensa del territori, la memòria històrica, l’anticapitalisme o la lluita de gènere.
Completament autogestionada, aparador de propostes compromeses i amb una programació festiva, popular, reivindicativa i independent, la FMA ha esdevingut un referent del panorama cultural de la Catalunya central. La FMA organitza calçotades, tornejos de futbol sala i de bàsquet, paelles populars, carnestoltes, cinema a la fresca, aplecs del bolet, pedalades, caga tió popular i altres actes infantils i familiars, tot procurant no perdre mai de vista el missatge de lluita i transgressió dels valors imperants.




Des de el 2010 també organitzen la Festa Major Alternativa Infantil.
La FMA ha fet clàssics actes com el Cercatasques, la crema de la falla, la mostra de cultura popular, sopar popular...
També va ser bressol de l’Orquestra Alternativa, un grup de rock format a Manresa l’any 1999.
  
En un principi va ser un encàrrec de la comissió organitzadora de la Festa Major Alternativa de Manresa, que volia comptar amb una orquestra que portés el nom de la festa i que en tanqués els actes cada any. De seguida, però, el projecte va tenir continuïtat i es va convertir en una de les bandes de versions més populars de la Catalunya Central. Per l’Alternativa hi han anat passant multitud de músics en diferents temporades, 
L’any 2002, l’Orquestra Alternativa ja es va autodeditar un primer disc, en aquella ocasió enregistrat íntegrament en directe, que recollia l’actuació a la Festa Major Alternativa de Manresa de l’any 2001.
Després de 9 anys als escenaris, l'Orquestra Alternativa edita el seu primer disc d’estudi. L’àlbum porta per títol Des de la reserva i consta de 13 talls on es fa un repàs de les cançons que més èxit han tingut durant aquests anys dins del repertori festiu de la banda.

 FMA 2013
FMA Infantil 2013

Moltes entitats i col.lectius han donat feina i dedicació: Ateneu Popular la Seca, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Casal d’Amistat Catalanocubà, les Dones Inquietes, la SHARP Manresa, l’Assemblea Antimilitarista del Bages, l’Ateneu Llibertari l’Estaca, Manrúsia van del Pal, els i les Joves Independentistes Revolucionaris/-àries (JIR), l’Assemblea del Bages, l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), el Club de Futbol Barri Antic, la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), el col.lectiu ecologista l’Alzina, Maulets, Endavant, els Fora Dubtes, Xàldiga, la colla castellera Tirallongues, el CSA La Fona, el CSO Na Bastardes, el Casal Popular La Fadulla, l’Assemblea de Joves de Manresa, la Coordinadora Antirepressiva de Manresa, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), la Columna Clitoriana, el Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI), l’Ateneu Popular la Séquia, Acció Lila, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC); sense oblidar la col.laboració inestimable de la gent de Propaganda pel Fet o les col.laboracions de l’Alternativa Cultural, d’Ictineu, Boicot Preventiu, l’Almàixera, el JALE i tantes i tantes persones a títol individual que han aportat el seu granet de sorra per tal que aquest projecte hagi estat i sigui una realitat i continuï ben viu.

Per saber-ne més:
Web festes.org
L'origen de la FMA del blog Històries manresanes
Facebook de la FMA
20 anys de FMA a Regió 7

divendres, 14 d’agost del 2015

Les gravacions de les músiques del Correfoc

En aquesta entrada proposo de repassar les gravacions que s'han fet de les músiques del Correfoc de Manresa.
El 1997 Masos Rònecs fan la primera versió i que segurament, encara ara, tothom té com a referència a la memòria auditiva,

El 2002 Jordi Badia fa per encàrrec del Grup de Dansa Cor de Catalunya la música per a l'espectacle "Foc en dansa". Evidentment no té la voluntat de gravar integrament les músiques del Correfoc, però si que en fa una bona repassada.


El 2013 Quants Band (de la Unió Musical del Bages) i els Tabalers de Xàldiga en fan la darrera. Amb un so de banda, la voluntat del treball va ser la de fer públiques les partitures i les gravacions a la web de l'Ajuntament.


Títol: CORREFOC DE MANRESA. MÚSIQUES DE LA MOSTRA.
Grup: MASOS RÒNECS.
Intèrprets: Roger Fonts (saxo i gralla), Oscar Castellà (flauta travessera), Sergi Oms (guitarres), Oriol Torras (teclats), Ensic Mieza (baix el'ectric), Joel Lliró (bateria)
Col.laboradors: Joan Sardans, Gabriel Coll, Goretti Montero, Alicia Montero, Anna Costa, Mònica Blanqué, Miquel Coll.
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Tècnic de so: J.A. Castaño "Nyanyo"
Disseny gràfic: Mireia Estefanell
Fotografies Jordi Serra i Mireia Estefanell
Any: 1997.
Dipòsit Legal: B- 26725-1997
Escoltar-ho online: http://www.xaldiga.cat/correfoc/musica.php
Índex de Temes:
  1. Tabals i Moscada
  2. Víbria
  3. Drac
  4. Valset (elèctric)                                            
  5. Asmodeo
  6. Dimonis
  7. Tabals i Vacances
  8. La plaça (Masos Rònecs)
  9. Mort en dansa (Anònim segle XV)
  10. Valset (acústic)








Títol: FOC EN DANSA. (Música per a l'espectacle "Foc en dansa" del Grup de Dansa Cor de Catalunya).
Grup: JORDI BADIA PUIG.
Intèrpret: Jordi Badia Puig
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Disseny gràfic: EME/Sandra Bertral
Tècnic de so: J.A. Castaño "Nyanyo"
Fotografies: Carles Francitorra
Textos: No consta
Any: 2002  
Dipòsit legal: B-27127-2002
Escoltar-ho online: http://www.dansacorcatalunya.cat/focendansa/musica.htm
Índex de Temes:

  1. El festeig                                                     
  2. Festa a la plaça
  3. Moscada
  4. El rapte
  5. Angoixa
  6. Les danses del mal
  7. L'infern
  8. La força de les tenebres
  9. Diableses
  10. Lúxuria
  11. La força vençuda
  12. El poder de la seducció
  13. La lluita
  14. El retrobament
  15. Alegria
  16. Moscada final


Títol: LES MÚSIQUES DEL CORREFOC DE MANRESA.
Grup: QUANTS BAND I TABALERS DE XÀLDIGA.
Intèrprets: Lluí Sarró (teclats), Gerard Martínez (baix), Martí Cordon (guitarra), Jordi Fontanet (bateria), Guillem Vilar (oboè), Susana Jaen (flauta travessera), Laia Meritxell Toses i Miquel Pascual (clarinets), Montse Caparrós (saxo alt), Jordi Lladó (saxo tenor), Josep Ignasi Garcia i Sergi Marquilles (trompetes), Joan Ramon Quirante (trombó), Miquel Vilalta (clarinet baix), Alba Logan, Andreu Cano i Marc Comaposada (gralles)
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Tècnic de so: J.A. Castaño
Fotografies: Genís Sáinz
Textos: Carles Jodar
Any: 2013.
Dipòsit legal: B-15887-2013
Escoltar-ho online: http://www.manresa.cat/musiquesdelcorrefoc
Índex de Temes:
  1. Tongo
  2. Gàrgola
  3. Asmodeu
  4. Ball de la Víbria
  5. Ball del Drac
  6. Valset
  7. Mulassa, coll.llarg i Nas de Sutge              
  8. Ball de Dimonis
  9. Tacatà Pum
  10. La nova criatura
  11. Ball de Diablons
  12. Repic d'Esquerres
  13. Marxa del Correfoc
  14. Vacances


Per saber-ne més:
Masos Rònecs

Jordi Badia (Regió7, 10 de juny de 2002)

Quants band (Regió7 de 26 juliol de 2013)
Totes les músiques del Correfoc
Les figures del Correfoc


dissabte, 1 d’agost del 2015

Auques manresanes

Joan Vilamala Terricabras, va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1949. Cantant, compositor, filòleg, professor de llengua i literatura catalana, historiador, verdaguerista, escriptor de versos i auques, cofundador del grup Esquirols lletrista del cd Història de Catalunya amb cançons 2.0....i manresà d'adopció. 
Arran d'un projecte i activitats a  l'IES Pius Font i Quer de Manresa va fent i recopilant infinitat d'auques a: http://www.auques.cat.
El mateix Joan Vilamala ho explica en una entrevista:

"Una altra faceta vostra, i no menys significativa, és la relacionada amb el món de les auques...
Sempre n’estic fent. De fet en porto gairebé dues-centes de fetes. En aquest darrers anys en faig de mitjana dotze per any.
Jo vaig decobrir el món de l’auca fent de mestre de català. Em trobava que quan havies de fer la síntesi biogràfica d’algun personatge, o perquè a l’alumne li comencin a sonar les quatre obres més signifcatives d’un autor determinat, la forma de l’auca em servia de molt de cara a recordar aquests trets essencials, i això possibilitava generar interès per aprofundir en la matèria concreta. Com a treball iniciàtic per a alumnes de 3er i 4art d’ESO i fins i tot de primer de batxillerat és un mètode força efectiu i interessant. Un gènere simpàtic, en forma de còmic, que té el seu mèrit lingüístic quan és un relat ben dit i ben rimat."

Em va encuriosir llegir les que estaven relacionades amb Manresa, em permeto enumerar-les i animar-vos a llegir-les. Gràcies Joan!!!
Començo per L'auca de les auques on s'explica què és una auca:

1."Què és un auca, senyor mestre?
Què és una auca i com es fa?"
"Es un joc hàbil i destre
que amb els mots pretén jugar
9."I la llargada del versos?"
"Heptasíl·labs, solen ser;
n'hi ha d'altres i diversos.
Comencem per l'abecé.
2....col·locant-los com pertoca
a sota d'un dibuixet.
El nom ve del joc de l'oca,
un joc del segle XVII.
10.Amb les rimes vés alerta,
no et confonguis amb els sons,
i amb l'orella ben desperta
vés triant els que són bons.
3.On més d'un feia fortuna
apostant el seu calé
per l'oca, el sol o la lluna
al damunt d'un vell tauler.
11.En les auques hom estima
que la rima consonant
és la més perfecta rima
de les que es fan i es desfan.
4.Amb dibuixos s'acompanya,
amb dibuixos o gravats,
que si són traçats amb manya
ens deixen bocabadats.
12.Si vols fer uns versos ben gràcils
has de ser una mica viu:
guarda't de les rimes fàcils
de gerundi i infinitiu.
5.Com els que feia en Junceda,
en Pahissa i en Castanys...
Prova-ho tu, no siguis bleda.
Vés, anima els teus companys.
13.Perquè el vers tingui musica
i camini més lleuger
accentua'l una mica,
fent que tingui un cert vaivé.
6.Has de fer quaranta-vuit
rodolins o bé quartetes,
que dictats sense un descuit
s'ajustin amb les vinyetes.
14.Han fet auques grans poetes
com Carner o com Martí i Pol,
i escriptors més tastaolletes.
Qui no en fa és perquè no vol.
7.També poden ser tercets
o tercetes, tant se val!
No pretenguis fer sonets,
que hi podries prendre mal.
15.S'han fet auques a balquena,
d'efemèrides d'arreu,
de tot i de tota mena,
i la vostra no fareu?
8.Si quaranta-vuit són massa
fes-ne setze o fes-ne vint...
Cal només un xic de traça,
ja veuràs com van sortint."
16.Que molt sovint en la vida
si un sap fer tots els papers
de l'auca, té una sortida
que resulta d'allò més."

Joan Vilamala, 2004

I ara les "manresanes":
  • Auca de la Llum de Manresa Ramon Albareda, (1959) 2003 Il·lustracions: Joan Vilanova Edita: Unió de botiguers i comerciants de Manresa
  • Auca de la Història de Manresa Joan Vilamala, 2006 Il·lustracions: Dani Hernàndez Massegú Edita: Llibres PARCIR i ZENOBITA Edicions "La meva primera història de Manresa" F.Comas i D. Hernàndez
  • Auca del Kursaal Joan Vilamala, 2002 Il·lustracions: Isaac Bosch Edita: Comissió Kursaal
  • Auca de la Renaixença Joan Vilamala, 1995 Il·lustracions: Àngels Iglesias i Àlex Bou Edita: Departament d'Ensenyament.Generalitat de Catalunya
  • Auca de l'11 de setembre Joaquim Aloy, 1978 Il·lustracions: Miquel Esparbé Edita: AAVV Plaça de Catalunya (Manresa)
  • Auca de les Caramelles Joan Vilamala, 2008 Il·lustracions: Manel Edita: Generalitat de Catalunya / Ajuntament de Súria
  • Auca d´en Wenceslau Soler Joan Vilamala, 2009 Il·lustracions: Aleix Saló Edita: Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet

Per saber-ne més: