Què sobta a un igualadí quan sent parlar un manresà? A l'Inventari del Patrimoni immaterial de Manresa n'hi ha alguns exemples i jo n'afegeixo algun altre:
Asmari*: variant col·loquial del nom “armari”.
Baleiar*: Passar aigua per una cosa, esbandir-la.
Basquests*: calçat esportiu (“vambes”), es pronuncia amb un accent marcat sobre la “e”.
Desprenses: Col·loquialisme que expressa posterioritat de temps. ‘Després’.
Foc a terra*: Llar de foc.
Gormand: Adjectiu referit a la persona que té afecció per al bon menjar.
Passera*: Empremta que hom deixa després que s’hagi fregat el terra (“no facis passeres, que després tot queda marcat!”).
Pipiripip: variant manresana del mot “rosella”.
Plegar: Verb que s’utilitza per indicar que cal recollir una cosa del terra (“plegueu les joguines!”).
Postada: S’utilitza en comptes de dir “prestatge” o “lleixa”.
Punxir *: S’utilitza en comptes de “punxar” (“he anat a fer-me unes anàlisis i m’han punxit tres vegades!”)
Racó: Nom utilitzat en el sentit d’”escombraries” (“llença això al racó”).
Torreta: varietat de la paraula “test” (“has de canviar les torretes; si no, se’t moriran les plantes”).
Vaic*, vaigui*, faic*, faigui*: formes verbals col·loquials dites a Manresa en comptes de: vaig, vagi, faig, faci.
Cap a la banda de les Tortonyes!: Locució manresana per indicar que una localització no és gaire cèntrica, que és més aviat llunyana o desavinent.
Els mots amb asterisc no són al diccionari normatiu, o no hi són amb l’accepció amb què es diu a Manresa.
Jo m'atreveixo a afegir:
Perxò: enlloc de "per això".
Tenca la porta: en lloc de "tanca la porta".
Tinya altura: a molts llocs és la "peste alta" .
Tonyu: per un cop al cap.
Xixanta: per seixanta.
Per saber-ne més:
1972
1973
1974
