divendres, 1 d’abril del 2016

Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Abril
El dia 5 és Sant Vicent Ferrer. Llegendàries són les seves prèdiques, miracles i històries que s'en contaven. S'explica que "una doneta de Manresa, en saber que Sant Vicenç havia de sermonar, va venir a peu des d'aquella població per tal de poder-lo sentir i va deixar el marit i els fills mig abandonats. Un cop a la ciutat, tingué gran interès en confessar-se amb sant Vicenç, el qual li preguntà qui era i d'on era, i la doneta li digué que havia vingut expressament de Manresa per sentir-lo i que havia abandonat per això la seva família. El sant li ho reprovà i li digué que tenia l'obligació de curr del seu marit i de la fillada, que s'en tornés a casa seva, i que no per això deixaria de sentir-lo, puix que així ella ho desitjava. La bona dona complí les paraules del confés, i al bell punt que posava el primer peu a la llosana de la porta de casa seva, oí ben clarament la primera paraula del sermó de Sant Vicenç, que va sentir-se des de Manresa tan bé com des de la plaça del Rei, de Barcelona." (vol III-p. 258)

Imatge dels goigs de sant Valentí

El dia 25 és dia de Sant Marc. A molts indrets del Pla de Bages es repartien (i encara es fa) i beneïen panets que tenien diverses propietats curatives. També un dia com aquest "els diables van ensenyorir-se de la ciutat de Manresa. Van situar-se vora del remolí de sota el pont, i endimoniaven a tothom qui passava per allí a la vora. Els cònsols de Manresa van acudir a l'abat del monestir de Sant Benet de Bages peraquè els deixés la relíquia de sant Valentí, per tal de fer fugir els diables. El prec fou atès i el desig dels jurats va ser plenament assolit. Els goigs del sant fan al.lusió al miracle. Els de Manresa van restar tan agraïts del favor rebut del sant, que es van fer càrrec de no tornar les relíquies al monestir. El sant no se'n va sentir agradat i, per obra divina, van desaparèixer les relíquies de Manresa i van anar a parar dins d'un esbarzer del cim d'un serrat que s'aixeca entre Sant Fruitós i el monestir de Sant Benet. Les va trobar una pastoreta de la masia de les Brucardes. En saber-ho els monjos de Sant Benet, hi van anar a cercar-les en processó. En record del prodigi, al punt on foren trobades les relíquies hi van aixecar una capelleta dedicada a Sant Valentí, el nom del qual va prendre des d'aleshores el serrat. Com que la troballa va ser feta el dia d'avui, des d'aleshores cada any va celebrar-se una festa a la dita capelleta, a la qual acudien els veins de Sant Fruitós, d'Olzinelles i de Navarcles, que formaven la jurisdicció de l'abat del monestir, el qual va manar que fos festa. La capelleta  fa anys que està enrunada. Encara subsisteix l'esbarzer on foren trobades les relíquies, el qual, per més que se'l talli, sempre rebrota". (vol III-p. 310)

Maig
Era el mes dels concursos ocellistes que, segons Amades, van néixer a principis del XIX i que havien assolit la màxima importància a mitjans del mateix segle i no li consta que es practiqui fora de Catalunya. L'afició va iniciar-se a Barcelona i es va anar estenent pel territori. Cita com a nucli important la ciutat de Manresa. (vol III-p. 486)

El dia 16 és Sant Joan Nepomucè venerat "per assolir una bona sort, el qual és invocat especialment per obtenir un número ben alt en el sorteig militar". En naquest sentit  era invocada  la Mare de Déu de Joncadella, a Manresa. (vol III-p. 638)

Juny
Època de sega en els camps propis i de fer la transhumància per segar per altri. d'aquests últims hi havia moltes colles que anaven cap a Lleida passant pel "vell camí ral de Manresa a la ciutat del Segre. En arribar a Cunill, entre Calaf i Cervera, que és el darrer punt des d'on es veu el Montserrat per aquella cantonada, tots s'agenollaven, deien una salve encarats a la muntanya, i demanaven a la Moreneta protecció per a ells i sobretot, que afavorís la collita vinent, que els assegurava la feina i el pa per a un altre any". (vol III-p. 701)

El dia 20 és el dia del beat Miquel Pagès: "Fill de Manresa, baró de grans virtuts i mereisements, que morí per terres de França; el seu cos obrà portentosos miracles que li van valer gran veneració." (vol III-p. 903)

Miquel Pagès (Manresa, ca. 1400 - Castres, França, 20 de juny de 1450) fou un frare dominic. Fou venerat com a beat al si de l'Orde de Predicadors, tot i que no ha estat formalment beatificat, i es pot considerar venerable. No se'n tenen gaire dades. Atret per la religió des de petit, en 1426 ingressà com a frare al convent de Sant Domènec de Manresa. Desitjant una vida de major observança i austeritat, en 1436 anà al convent reformat de Saint-Vincent de Castres. Tingué una vida virtuosa i predicà efectivament contra els heretges; la seva manera de viure li féu guanyar l'apel·latiu popular de l'home sant. Hi morí amb fama de santedat en 1450.