divendres, 26 d’agost del 2016

Josep M. Planes i la Festa Major

Aquest blog també s'afegeix al 80è anniversari de l'assassinat del periodista Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 -Barcelona, 24 d'agost de 1936)- Un dels primers articles que va escriure és aquesta presentació de la festa major de Manresa de l'any 1924. 

Fotografia de la revista CIVTAT
Festa Major

"Què tindran aquestes paraules, que a l'oïr-les ja ens porten a la memòria un cúmul de records? Campanes enlaire, gent excessivament endiumenjada, forasters amb guardapols encarcarat i maleta d'un vermell comprometedor; empentes, àpats pantagruèlics, cafeters que fan l'agost, espectacles cridaners i òpera econòmica. Música: música bona, música mitjana i música dolenta; sobretot música dolenta. Sol, molt sol; d'aquell que cau a plom, que sembla que rebot al tocar a terra. Jovent que fa broma, donzelles que fan broma, tothom fa broma! Més forasters, d'aqueslls que de tant venir cada any, quasi bé ja no ho són de forasters. Altra volta empentes i música i sol i processó de compromís. Sermons dissimuladament patriòtics, corporacions renegres amb olor de neftalina i balls amb la mateixa sentor.
Festa major de la gent i diada pitjor d'un seguit de bestioletes que paguen amb la vida llur la nostra alegria. Una alegria que té molta semblança amb l'espuma de xampany de poc preu.
Tot això és festa major. Tot això, i encara una pila de coses més que, com les tronades i castells de focs, estan oficialment destinades a alegrar-nos l'existència. I ens alegrm, doncs no ens queda pas altre remei. Aquell arròs, que el coneixem com si fossim de família, no ens ho perdonaria mai, que no ens alegréssim.
I presidint tot aquest guirigall, la Seu, la nostra Seu s'alça ufanosa i fins si gosés, faria una mitja rialleta de senyor Esteve satisfet.
Festa major! Font inestroncable de temes per poetes carrinclons, jo et saludo. Et faig sapiguer que et saludo i et tinc un xic, un xic de malícia. La meva salutació és donada baix la "corda civil", que diria Pirandello, si Pirandello tingués el mal gust d'escriure alguna cosa sobre qualque festa major."
PLA DE BAGES Diari de Manresa de divendres 29 d'agost de 1924

Per saber-ne més:
http://www.memoria.cat/planes/

divendres, 12 d’agost del 2016

Sac de gemecs a Manresa

El sac de gemecs (i segurament també amb el flabiol) és  l'instrument musical popular amb més llarg recorregut històric a les nostres contrades. Encara que ara ens sembli que la gralla és l'acompanyament de figures i balls, sempre havia estat bàsicament el so del sac qui ho feia.
Aquí exposo una petita cronologia, que en la part bàsica és deguda al treball de Jordi Guilera al seu blog.

1399. Al Llibre vermell de Montserrat es deixa constància que els pelegrins que hi anaven empraven la cornamusa (ball rodó "Cuncti simus concanentes"). Segons Felip Pedrell, una altra melodia del Llibre vermell, “Los set goits”, és una tonada de sac de gemecs i flabiol.

1593. Document de 12 de maig de 1593, conservat a l’Arxiu Comarcal del Bages i que forma part de les cròniques de la vegueria i de la batllia de la ciutat de Manresa, en què se cita una mitja cobla: “Joan Roca sotsveguer de Manresa ha denunciat com diumenge prop passat que comptavem nou del present y corrent mes de maig estant jo informat per lo hosta del pont de Cabrianes que deves la parroquia de Sant Benet de Bages y per tot aquell contorn anaven alguns lladres y bandolers disfressats ahir de bon mati ab set o vuyt fadrins de companya deves la parroquia predita y axi al que fui y arribi prop lo monastir de Sant Benet sentirem juglars que sonaven ab tamborino y cornamusa y sentirem tambe grans avalots de saltar y ballar y axi presumint que en los dits balls y avalots serien algu o alguns de dits lladres y bandolers anarem alli hont bellaven ço es en lo primer pati de dit monestir ahont trobarem y verem molta gent que bellaven, saltaven y ahinaven movent gran struendo y ruido y viu al entorn del ball molts homes armats de pedrenyals...”

1594. Document de l’Arxiu de la Seu de Manresa (plec Vegueria), recollit per en Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935), historiador i arxiver de Manresa, al seu manuscrit inèdit Història de l’art musical a Manresa (inèdit) , en què se cita una mitja cobla: “1594, 19 d’abril. Hieronim Corrons, pages hereu del mas Corrons, parrochià de Manresa, denuncia. Señor lo Dissapte del Ram més prop passat en la nit, en Prat, teixidor de draps de lli y un mosso seu o qui està en casa sua, Anthoni Garrigosa, traginer, Ramon Espada, Miquel Serra, treballadors de la present ciutat de Manresa i un altre fadrí que no el conec, a pres segons tinc entes que foren anats per les cases de la parròquia de St Sadurní de Salelles cantant i els dits Prat i Garrigosa sonant el u amb flauta i tamborí i l’altre amb cornamusa, demanant caramelles i aplegant ous i el que els volien donar arribaren en casa mia, que ja era matinada, que encara ningú en casa mia i havia llevat, hi com sentirem sonar nos llevarem i jo viu als dalt anomenats i als dits Garrigosa i Prat que sonaven i els altres cantaven cançons a la Verge Maria i viu que el u d’ells amb una sistella aportava ous, els quals digueren que els ho havia donat i jo com ja entengué el que cercaven perque altres vegades ja n’havia vist, no agordi que fessin mes cerimonia sino que els fui donar alguns ous que no podria dir quants per quant ma mare els ho va donar i els vaig dir que si volien menjar i beure, i així els ne doni i en apres se n’anaren de ma casa, tot camí de Manresa.”

Al Segle XVI per les ballades de ciutat i en temps de Pasqua per les caramelles d'usava la flauta el tamborí i las cornamusa (Sarret i Arbós a Història de l’art musical a Manresa)

1902. Genís Santasusagna sacaire de Sant Joan de Vilatorrada, segons una informació oral recollida per Aureli Capmany el 1920, aquest sacaire, d’uns 70 anys, tocava amb cornamusa la música del ball de bastons de Manresa. També acompanyava a la mateixa ciutat el ball de nans i els caramellaires. De fet, es conserva una foto del concurs de figures que es va fer per la Mercè de 1902 a Barcelona en què s’observa la comparsa de gegants i nans de Manresa i en Genís Santasusagna al mig sonant el sac. 
Foto i cita del blog del sac de gemecs
S’hi aprecia una manera ben especial d’agafar el sac, amb la bossa sota el braç dret i no l’esquerre i amb els bordons recolzats sobre el braç esquerre. Al concurs de figures el grup de gegants i nans de Manresa va rebre la medalla d’or del concurs, compartida amb la imatgeria de Berga, i de manera específica els nans van rebre una altra medalla d’or. En Genís Santasusagna va cobrar 10 pessetes per la feina. 

1927. Els gegants de Manresa acompanyats de flabiol, tambor i sac de gemecs.

1931. El mot sac de gemecs també s'ha fet servir per fer metàfora d'un soroll desagradable.Com a exemple, citar a Amat i Piniella assidu del Kursaal, tant pel cinema, música o teatre que opinava així de l’aparell de so del local:
No tenim però, gaire confiança en l’aparell sonor del Gran Kursaal, que més aviat sembla un sac de gemecs que no pas un Western Elèctric o el que sigui."(Diari “El Dia”, 22-12-1931)

1943. Postal amb els gegants i capgrossos de la ciutat, davant l'ajuntament (Cedida per Montserrat Sobrevias a Fotografies antigues de Manresa


1986. El sac de gemecs ha deixat petjada en molts apartats de la música i no tant sols en la música popular. Per exemple, J. M. Vilar, en un article aparegut a la revista Interval el febrer d’aquell any, esmenta el sac de gemecs en parlar de l’origen dels preludis: “En l’ocasió en què parlàvem de la Suite, fèiem esment de com, gairebé sempre, va anar encapçalada per un preludi, moviment de caràcter normalment ràpid que té el seu origen en els exercicis de mecanisme (de dits) que, de forma improvisada, feien els instrumentistes abans de començar la peça, al temps que acabaven d’afinar les múltiples cordes de l’instrument en el cas del llaüt. El preludi naixia en el moment en què el compositor no el confiava ja a l’intèrpret, sinó que l’escrivia ell com una part més de la Suite. Quelcom de semblant a aquella prehistòria del preludi s’ha conservat, en l’àmbit de la música folklòrica, entre alguns instrumentistes de cornamusa que acaben d’afinar els bordons mentre “fan dits i llavi”. [...]” (VILAR, J. M. “Les formes lliures”. Interval, núm. 59. Berga. Febrer de 1986)

1986. Fundació del grup Nakki en el que Txema Morales toca el sac de gemecs. 
Nakki a una foto del catàleg de l'exposició sobre El sac de gemecs a Catalunya-1990-Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya
mp3 de Corrandes de Nakki. 1991
1991. Els Nakki graven el disc Bòria avall, any en que el Txema és la imatge del cartell del 4t Tradicionàrius. 

Es pot ben bé dir que ell és el reintroductor del sac a Manresa i el Bages.

1992. Txema Morales forma part de la Simfònica de la gralla amb els que grava el disc del Tradicionàrius.

1994-96. El sac de gemecs acompanya els bastoners de Sant Jordi de l'ACB.

2001. Alba Logan amb altres grallers formen el grup Enrenou folc on comença a tocar el sac de gemecs. Posteriorment ho farà també amb els Berros de la cort (a la foto el 2011) i altres grups.

2014. Es recupera, i s'introdueix altra vegada al repertori dels geganters, una tonada d'acompanyament dels nans de Manresa que tocava el sacaire Genis Santasusagna a principis de segle, amb un arranjament a tres veus d'Alba Logan

Per saber-ne més:
Blog del sac de gemecs de Jordi Guilera
Article d'Amat i Piniella
Txema Morales Luthier d'inxes de sac i altres instruments
Blog d'Alba Logan

Miquel Blanch i Roig

No deu ser pas casualitat que Miquel Blanch tingui carrer i doni nom a un auditori. 


Nascut a Castellbisbal el 30 d’octubre de 1889, Miquel Blanch i Roig, el Mestre Blanch, fou un compositor, pianista i director de cors català que va deixar una forta empremta tant a Castellbisbal com a Molins de Rei i Manresa, ciutat que l’adoptà i on s’integrà plenament en els ambients culturals i artístics.
L’any 1911, després de fer diferents interpretacions teatrals i algunes sarsueles, fundà l’Orfeó Pàtria de Molins de Rei, entitat que va ser l’orgull de la ciutat, i amb la que va protagonitzar reconeguts concerts arreu de Catalunya i a l’estranger. També en aquesta població, on es va casar, fou professor de música, organista a la Parròquia de Sant Miquel i impulsor de l’Orquestra dels Pastorets de Frederic Soler “Pitarra”.
La seva experiència va ser determinant perquè els mestres de l’Orfeó Català el recomanessin per assumir, el febrer de 1921, la direcció de l’Orfeó Manresà, coincidint amb el nomenament de Ramon Torra com a president. Aquesta nova etapa va suposar el ressorgiment de l’entitat just quan es trobava en crisi.
Va ser organista i director del cor polifònic dels Amics del Cant Gregorià, va fundar i dirigir l’Agrupació instrumental “Studi” i va fundar el Trio Ars, on feia de pianista. amb Marià Homs, violinista i Antoni Muset, violoncel.lista i va fer de professor de solfeig, teoria i piano del Col.legi de Ntra. Sra. de Montserrat.
Sota la seva direcció l'Orfeó Manresà cal destacar actuacions com les de les Noces d'Argent, l'any 1927, amb la primera audició de la Missa del Papa Marcel de Palestrina, a la Col·legiata Basílica de La Seu, i l'Oda Ceciliana de Haendel, al Gran Kursaal, i els concerts realitzats al Teatre Barcelona de la capital catalana, els dies 11 i 18 de novembre de 1928.
El 24 d'octubre de 1931, fou membre del Consell Permanent de la "Tercera Assemblea de germanor dels Orfeons de Catalunya'' que, sota la presidència del Mestre Lluís Millet, va celebrar-se a la sala d'actes de l'Orfeó Manresà, amb l'assistència de més d'un centenar de delegats d'entitats corals de Catalunya. A l'any 1935, juntament amb Marià Homs i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical.
Compositor tant reconegut com desconegut, per la dispersió de la seva obra, l’any 1932, va ser nomenat primer director de l’Escola Municipal de Música de Manresa, càrrec que aconseguí després de guanyar el càrrec per concurs-oposició enfront Segismon Claveria, Felip Vilaró i Isidre Tardà davant d’un tribunal on hi figurava el cèlebre músic Lluís Millet, director de l’Orfeó Català. 
Com a compositor és autor d'obres com la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis, l'Himne de la senyera -sobre text del poeta Baldomer Perramon-, l'Himne a la Creu, El bressol de Jesús -de Serafí Pitarra- i les sardanes La masovera guapa, Cançó d'amor tardoral, Joiosa, La complanta del jove galant, La mallerenga, Les bruixes airades i Les elfes i el donzellol. també de la música dels Pastorets de la Joventut Catòlica de Molins de Rei. En Miquel Blanch és l'autor de l'armonització dels populars Goigs de la Llum per a quatre veus mixtes. També va recollir i transcriure el Ball dels gegants de Manresa.
Tot i no haver-se pronunciat mai políticament, la seva simpatia per la Lliga Regionalista i la relació que mantenia en ambients catòlics per a guanyar-se la vida com a organista, van ser el motiu pel que, en començar la guerra civil, fos detingut per elements incontrolats de la FAI quan es trobava a casa dels seus sogres, a Molins de Rei.
L'endemà, l'11 de setembre de 1936, va ser executat a Can Tunis, a Barcelona.
L’Auditori Mestre Blanch i el Premi Mestre Blanch de Música li volen retre homenatge a la capital del Bages, on l’Orfeó Manresà també ha batejat la seva programació estable amb el nom de Temporada Mestre Blanch.
Tant a Manresa com a Castellbisbal i Molins de Rei se l’ha homenatjat amb un carrer a nom seu. 

Partitura de A Maria. Oració a la Verge de Miquel Blanch
Partitura dels Gegants de Manresa recollida per Miquel Blanch
Partitura dels Goigs de la Llum harmonitzada per Miquel Blanch

Per saber-ne més:
http://www.civtat.cat/blanch_miquel.html
http://www.memoria.cat/republica/content/josep-torra-i-ferrer-sobre-l%E2%80%99orfe%C3%B3-manres%C3%A0-el-mestre-blanch