diumenge, 20 de març del 2016

Memòria de la Setmana Santa a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu els actes de la Quaresma tal com ell els recorda. 

"El Dimecres de Cendra a la Seu es col.locava el Velum Templi (era una cortina blanca quadrada d'uns cinquanta metres quadrats), anomenat popularment "el bacallá" per la forma que prenia quan era hissat. Els ornaments de l'església eren reduïts.
Els bacallaners començaven la temporada mes activa col.locant antigament el ninot conegut per la Vella Quaresma amb set potes, significatives per la durada de la Quaresma. Antigament hom menjava congre, bacallá i arengades, essent els redós de la plaça de Sant Domènec on d'antic hi havia més botiguers d'aquesta especialitat.
En anys remots es feia la processó de la Bona Mort o manifestació externa del començ de la Quaresma. Els penitents hi acudien amb vestes negres, els carrers eren tristos, i a això s'hi afegia el fred que fa a Manresa el mes de febrer. Alguns d'ells portaven un plat de cendra sostingut amb la má esquerra mentre la dreta quedava com suspesa damunt del plat, simbolitzant que ens tornarem com pols i cendra.
En els diumenges de Quaresma tenien lloc les processons sense llums, que tenien una semblança al viacrucis, meditant en diversos punts dels carrers i places, sobre la passió.
Cada dijous tenia lloc la funció eucarística d'adoració al Santíssim, de les Quaranta Hores de veneració a la Seu. El divendres s'afegia a l'abstinéncia de carn, el dejuni rigorós.

El DIUMENGE DE RAMS era el dia de gran festa per a la mainada, hom si podia estrenava alguna pega de vestir, preludi de la Pasqua, en alguns casos. Els infants lluïen palmes ornades amb garlandes comestibles de pastisseria o llaçades i garlandes de plata. Després de la benedicció deis Rams es feia la processó i en arribar a casa es prenien algunes fulles de les palmes, fent unes creus que hom col.locava darrera les portes, per preservar de mals. Els palmons i palmes es portaven a l'església mes propera per guarnir el monument del Dijous Sant. Aquests palmons després es recollien i es posaven als balcons i finestres per preservar de les tempestats.
El vespre d'aquest dia sortia la processó dels Dolors, amb els armats, amb soroll de llances, de peus i al so del timbal amb la planyívola Marxa dels Armats, joia del nostre folklore. Els armats feien l'Estrella entorn el Penó carmesí que portava el Capitá Manaia. Aquest penó duia les lletres S.P.Q.R. Hi acudien penitents amb vesta negre amb dues llargues fileres, i, al mig, una altra filera de penitents portant quaranta-quatre improperis o atributs de la passió, intercalant-se entre els passos dels Dolors de la Mare de Déu.

El DIMECRES SANT les campanes de la Seu tocaven a Tenebres i a l'Altar Major es col-locava un gros canelobre en forma triangular -el Tenebrari- amb catorze ciris de color groc i un de blanc al mig. Els canonges i beneficiáis cantaven els salms, apagant-se al final de cada salm un ciri, fins que restava sols encès el del mig, de color blanc, -la Verge María-, el qual era retirat i deixat darrera l'altar Major. En amagar-se aquest ciri la mainada començava el gran repicar de fasos i matraques per foragitar els jueus.

El DIJOUS SANT el paborde celebrava els oficis i, des de molt temps antic, es servia un menjar als pobres en record del Sant Sopar, aquest ápat era abundós, mentre que, segons m'havien dit, els clergues menjaven sols cigrons cuits i congre.
El vespre d'aquest dia tenia lloc la processó deis Gremis amb els passos portats per cada gremi. Aquests passos foren destruits el 1874, pero la processó deixà de fer-se el 1868; fou recuperada l'any 1950, celebrant-la pero el Divendres Sant. Finalment, es va deixar de fer l'any 1979.
El Dijous Sant al monument s'hi posaven els "maigs" planta que, per fer-la créixer, col.locaven enmig d'una torreta envoltada de cánem, grans d'escaiola, mill i llenties, i es deixava en una habitació a les fosques, regant-la amb aigua tots els dies, i així creixien aqüestes plantes que tenien una forma de cabellera blanca tirant a groe a semblança dels palmons.
Durant la tarda i vesprada es visitaven els monuments al Santíssim en les diferents esglésies de la ciutat.
Dibuix de Joan Vilanova

El DISSABTE DE GLORIA es descobria l'altar Major i al Gloria s'engegaven les campanes i de bon matí ja es cantaven les caramelles escampant arreu l'alegría juvenil de la Pasqua.
Recordó encara la impressió que produiïa la diada del Dijous Sant i del Divendres Sant, procurant no fer soroll, sense cotxes al carrer, amb les llargues fueres de famílies que amb el bo i millor dels seus vestits acudien a visitar els monuments instal.lats al llarg d'una trentena de temples de la ciutat, amb silenci, (trencat només peí soroll de les sabates amb talons alts); amb ramets de farigola que tenia una virtut especial en ésser collida quan el bon Jesús era al monument. Amb la presencia de persones als primers bancs de les esglésies, fent torns de vetlla al monument i al carrer, els Cors de Clavé cantaven fervorosament la passió, donant un toe d'amor i de reverencia a Jesús.

I des del 1950, al vespre, la gran processó del Divendres Sant, amb penitents amb vestes de molts colors diferents, amb la marxa dels armats, els passos, els passos vivents i la Banda Municipal tocant marxes fúnebres: la de Chopin i la de Mendelsohn, era presidida per les autoritats, amb els soldats i presenciada per una concorréncia massiva de gent als carrers; amb la Dansa de la Mort. Durant molts anys, tot Manresa visque amb il.lusió i fervor aquesta processó.
Les processons de Setmana Santa tingueren molta acceptació, i jo ho recordó encara. Al matí del Diumenge de Rams els armats ja sortien a fer l'estrella. Els passos que concorden a la processó eren exposats a l'entrada d'algunes cases del barrí Antic. Així a la Plana de l'Om, a Cal Oller-Vives, hi col.locaven el Sant Sepulcre. Al carrer de les Monges caputxines, a Can Vila, hi instal.laven el pas del carrer de 1'Amargura; a Cal Gomis al carrer del Born, el pas de la Verge de la Soledat; i a la Seu, la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Crist de la Reparadora. Cap a la tarda els armats acudien a casa del Prior dels Dolors i, amb ell i congregants amb el Guió, anaven a recollir els passos que es portaven cap a la Seu per començar la processó."

TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990

dilluns, 14 de març del 2016

Cançons sobre Manresa


De fora de la ciutat i de dins estant, el nom de Manresa amb més o menys qualificatius i descripcions, ha anat sortint en la música. Escoltem-ne uns quants (cliqueu el títol):

"Amor meu, vine aquí,
ballem l'últim tango a Manresa,
i abans de que quedis estesa,
garrella meva, has de fruir.
Si el trobes estantís,
aquest últim tango a Manresa,
jo et cantaré la Marsellesa


Fusioon: "Suite Minorisa" (1975)


La Brigada Fantasma: "Manresa de nit" (1981)
"Manresa de nit, 
Manresa de nit,
petita ciutat adormida
a la vora del temps
reposa la vida
de negre i argent."


Cabrianes Motor City: "Manreskà" (90')

Gossos: "Baby only you" (1996)
"Sé que era divendres, 
sortia del "Rio" perquè estava cansat
quan un cotxe va parar 
i ella va baixar. 
Acompanya'm a donar el volt
que avui jo em trobo sol, 
dins del cotxe vam fer de tot
i ella em deia tu, només tu."

Brams: "De bar en bar" (1999)
"De bar en bar

de Salses a Guardamar

Si són Fires a Girona
a Banyoles o a Figueres
l'Aplec del Cargol
l'Alternativa de Manresa
Agafa la garrafa 
que és festa major"


M'apunto a Manresa (2005)
“El nostre amor és savi,
m'apunto a tu 
no busco res a canvi 
m'apunto a tu. 
i encara que em facis mal, 
tu ets el pa i jo sóc la sal 
de Manresa ara i per sempre 
formo part 
el nostre amor és màgic, 
m'apunto a tu”


Julio Madrid: "Manresa es mi ciudad" (2007)
"Es Catalunya central
una bonita ciudad 
que se llama Manresa 
la Catalunya central. 
Es Catalunya central
una bonita ciudad 
donde el milagro de la luz
es hizo un dia realidad."



Els Pets: "Mala cara" (2007) 
"Tu treballes a Manresa,
jo quan plego agafo el tren.
Tinc només la nit per veure´t
en aquell bar d'ambient."

Ai Ai Ai: "Vaig i Vinc" (2008)
"Del túnel de Parpers passat Argentona
Enfilo Granollers i me'n vaig a Vic
Jalem al Petricó tot passant l'estona
I faig cap a Manresa de content"


"És divendres i estic amb mi
Tinc calés a la butxaca,
és estrany també en mi
Vaig amb presses caminant
Des de lluny ja veig la plaça
i que hi sigui per molts anys
Dins l'Havana, és un lloc estrany
que si hi vas és com ser a casa
i sinó un parany
Les ampolles van desfilant,
és el ritme frenètic
que al Roger li agrada tant"

La Cosa es Mostra: "Manresa" (2010)
"Aquí hay casas ocupas
chulos con gorras i rupas
yonkis fumando plata
Manresa city hoy
la ponemos en el mapa"



"Barcelona está llena de arte
Andalucía le vino a cantar
Y nuestro duende ya está en todas partes
Y en los alrededores de la gran ciudad
Santa Coloma, Manresa y Tarrasa
San Adrián, Badalona y Mollet"

Bye Bye Pedro: "Bye Bye Manresa" (2012)
"Hoy sale el sol
en mi ciudad
es Manresa
i no está tan mal.
Tienes que venir
a visitar
la calle Cós i la calle hospital
es donde mejor te trataran."

La Coixinera "Mar i muntanya"(2013)

"A Berga trobem la Patum
I allà a Alcoi com és costum
Tenen els moros i cristians
Però tots són bons catalans
A Arenys en pengen naps i cols
I a Canaletes pel futbol
A Manresa, Correfoc
Un que no és vist enlloc"
Sabor de Gràcia: "Gitanos Catalans" (2015)
"Hi ha gitanos a Gràcia
i al barri d'Hostafrancs
a Tarragona i a Lleida
i al barri del Raval.
Hi ha gitanos a Reus,
Girona, Manresa i Mataró
hi ha gitanos catalans
per tot el món"

Kelu: "Por las calles de Manresa" (2015)
"Se que vengo tumbao
que voy siempre regalao
por las calles de Manresa.
Dicen que estoy to zumbao
que me encuentro en to los laos
Si en coneixeu cap altra feu-m'ho saber que n'acabarem de fer la col.lecció!!!
(Moltes gràcies Marc, Núria, Joan, Júlia i Juan)

dilluns, 7 de març del 2016

Les partitures del cor inCORdis

Des d'un principi a la coral inCordis vam triar el repertori que voliem per les cançons que ens agradaven i no per les partitures que teniem a l'abast.
Primer vam explotar la idea de fer nosaltres les cançons com a "cor de queixa" que érem. Gràcies a la música de Raimon Bonvehí i la lletra de Montse Masdeu vam fer la Cançó de l'Ateneu, de fet la primera (i única) cançó d'aquestes característiques. De seguida, però, ens va començar a cridar l'atenció un tipus de repertori més revolucionari i/o reinvindicatiu. En aquest punt vam veure que el millor era adaptar les cançons que ens agradaven a una estructura majoritàriament a tres veus. Per sort el director, J.M. Vilar, s'hi va posar en la majoria, l'Elisabeth Contreras a transcriure a programa informàtic i producció de midis i jo mateix en menor mesura. 
Posem doncs a l'abast de tothom a qui interessi els arranjaments.









Concert de Manresa Solidaria el 26 de setembre de 2014 al Pati del Teatre  Kursaal

Per saber-ne més:
Coral Incordis
La festa popular alternativa