Dissabte dia 30 de maig de 2015 a Manresa, va tenir lloc la primera Trobada de cors socials de Catalunya, organitzada per desaCORd, de l’Ateneu Rosa de Foc de Gràcia i per inCORdis vinculat a l’Ateneu La Sèquia, de Manresa.
Si a finals del segle XIX Catalunya va viure el moviment dels cors de Clavé, a principis del segle XX el dels Orfeons, i als anys 60 del segle passat el de les corals –cada un d’ells imprimint un accent diferent al fenomen del cant coral-, d’un temps ençà, i en sintonia amb moviments semblants en altres països de l’entorn, han nascut a Catalunya un bon grapat de cors socials.
Els Cors Socials són grups corals que integren persones d’edats, procedències, trajectòries i idees diferents, que promouen el canvi social a través de la pràctica del cant coral, i ho fan amb un repertori bàsicament integrat per cant revolucionaris i cançons de protesta. Molts d’ells han nascut vinculats a Ateneus.
Al Blog de desaCORd es defineixen com:
"Som un grup de persones de diferents edats, procedències i idees, que entenem l’acció musical com una eina d'intervenció noviolenta per a la transformació individual i col·lectiva.
A través del cant, pretenem donar veu a missatges subversius, que es troben a una àmplia varietat de lletres, tant les que parlen d’amor com de cultura, d’història o de la vida quotidiana. L'acció musical esdevé aixi una forma d’activisme i de mobilització politica, que ens porta als carrers a denunciar i lluitar contra situacions d'injustícia":
Aquests cors, avui en dia, no configuren un moviment articulat i coordinat. I és precisament això el que aquestes trobada volia ajudar a potenciar, enfortir cada cor i enfortir aquest sentit de pertinença a una tipologia de cor que comença a fer-se present a Catalunya. Si l’any 1967 Manresa va organitzar i acollir la primera trobada de corals infantils de Catalunya, ara la mateixa ciutat acollia de nou una primera trobada d’un altre tipus de cors emergents.
Hi participaren els següents cors:
Normalment 6 persones i amb acompanyament de guitarra.
Directora: Rita.
Normalment 14/15
Director: Teo Wrönskiano Gözman que acompanya al piano
(poema Liberté de Paul Eluard, música de Gian Franco Pagliaro popularitzada per Nacha Guevara).
Cor de Sabadell
de Sabadell.
Normalment uns 10 components.
Director: Alguer Vendrell.
Interpreten a la presentació: "Ay Carmela" (Popular de la Batalla de l'Ebre).
Cor dels Iaioflautas
de Barcelona.
Normalment uns 26 components.
Normalment 39 components.
Elena Zanzu
Albert Urgell
Interpreten a la presentació: "Txoria txori" (Lletra i música Mikel Laboa) i "Que volen aquesta gent" (composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima).
Normalment 18-20 components.
Director: Josep Maria Vilar i Torrents.
La jornada va començar amb uns quants jocs de dinàmiques de presentació i l'escalfament de veu i cos a l'exterior, ja que el dia prometia acompanyar.
Tot seguit, ja a l'interior, les corals, una per una, es van anar presentant i cantant dues cançons del seu repertori. Acabat això, la vuitantena llarga de persones que ens haviem trobat ens vam repartir en tres veus per aprendre el cant comú: "El pueblo unido". Posada en comú i cap a dinar (que van fer el grup "El coño de la Bernarda"). Després d'una sobretaula ben musical vam anar a fer una passejada per les places del barri antic cantant, en cada una, algunes cançons:
A la plaça Gispert, amb la sorpresa de poder cantar "Bella ciao" acompanyats d'una xaranga i amb una llarga cantada de les corals que quedaven, va acabar la trobada.
En el repertori de les corals participants es pot observar un grup de cançons comunes del repertori "clàssic": "A las barricadas", "Txoria Txori", "Bella ciao", "Ay Carmela", "Grândola vila morena", "En el pozo Maria Luisa"... amb les lletres originals, tot i que en ocasions la lletra pot ser del propi grup. I un reguitzell d'altres propostes com: "Albada" i "Canto a la libertad" de Labordeta, "Què volen aquesta gent" de Mª de Mar Bonet, "Abril 74" i "Corrandes d'exili" de Lluís Llach, "En la plaza de mi pueblo" popular adaptada per Lorca, "A desalambrar" de Daniel Viglietti, "A la huelga" de Sánchez Ferlosio, "Plus rien ne m'etonne" de Tiken Jah Fakoly, "Hasta siempre comandante" de Carlos Puebla, Ebri Knight entre moltes d'altres.
La manera de treballar les cançons per part de les corals també està allunyada dels cànons del món coraler habitual. Per suposat que totes filen prim perquè la tria de cançons sigui el màxim de consensuada amb el gust i el sentir de tothom. A l'hora d'ensenyar-les cada una té la seva manera de fer. Hi ha coral que canta la cançó, fa proves de diferents possibilitats de fer veus de manera improvisada i participativa i les va fixant. Hi ha coral que el director de manera intuitiva (sense partitura) proposa les harmonies. Altra que el fet de cantar l'entén més holística de moviment, ritmes corporals i d'improvisació....
Per acabar, destacaria la implicació i el compromís de tots els participants tant en la trobada com en el fet mateix de cantar. Un fet que, tot trencant barreres generacionals, desprèn molta energia i un munt d'emocions.
Gràcies a totes!!!!
