Memòria de Corpus i Enramades a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu les festes de Corpus i les Enramades tal com ell les recorda. 

  "En el llibre Manresa, festes i tradicions, Marc Torras dona a entendre d'una manera ben concreta que moltes de les festes religioses de Manresa se centren en el Corpus on ja d'antic (el 1322) es celebrà per primera vegada. D'antuvi acudien en aquesta processó tot un conjunt d'imatges bíbliques substituides mes tard, en part, pels dracs, de caire mes profà, pero prenent part en la festa, i també altres entremesos, l'áliga, les carosses, el gegant, més tard la geganta, els nans, les trampes, etc.
El record de la processó de Corpus es viu en molts de nosaltres. Recordo quan passava sota el balcó de casa meva, per a mi un lloc privilegiat, on des d'infant veía des dels enterraments de primera classe, provinents de la Seu, fins totes les processons i tota la gent que anava a l'estació del ferrocarril.
Les campanes, el dia de Corpus, tenien un repic solemníssim. A les sis un coet anunciava la sortida de la processó. A les voreres dels carrers la gent s'aplegava per presenciar la processó. Ben aviat se sentien els sons de les trompetes dels heraldos, amb el banderer de la ciutat i les timbales o trampes. Seguidament els nans i els gegants, avançant cerimoniosos. Els ganfarons de la Seu, amb creu i cirials sostinguts pels escolans majors, les grosses banderes dels tremendos, vermelles, i la blava dels favets. Els nois d'escoles, del col.legi dels germans de La Salle; els congregants de la Congregació Mariana; joves i homes d'Acció Católica, amb llurs estendarts; gremis diversos; lligues de Perseverancia. Entre els nois de les escoles hi anava el pendonista infantil, acompanyat de música; mes endarrera el Penó Principal portat pels confrares de la Minerva; més música; els bombers amb vestit de gala. 

A continuació el clergat regular, els emblemes de la basílica -el conopeo o paraigua- i el tintinábul o campaneret, l'escolania, la Capella de Música cantant himnes eucarístics i el Tedeum, els canonges amb capes pluvials i, solemníssimament, el pas que portava la custodia d'argent de la Seu amb l'eucaristia, acompanyada per quatre diaques, precedida de nois que escampaven arreu pètals de flors i amb profusió d'encens donant un to majestuós i triomfal, tot plegat barrejat amb l'olor de ginesta provinent de les catifes de flors de la Seu que ininterrompudament es confeccionen des de l'any 1946, per idea del Sr. Santiago Rovira i Vilajuana. Seguia la presidencia amb l'arxiprest de la Seu, amb capa magna —la del Cardenal Lluch i Garriga- a continuació les autoritats civils i militars, la banda municipal i el batalló de Manresa alternant composicions religioses amb el so dels tambors i trompetes.
La processó pujava per les Piques, seguia per la plana de l'Om, el Born, Sant Domènec, la Muralla, els Infants, el Joc de la Pilota, pero diré que abans, al seu pas per davant cal Jorba, hom disparava uns coets. Allá hi havia instal.lat l'Ou com Balla, tradició importada de Barcelona molt agradable. En passar per la Muralla, el pas del Santíssim al darrer moment, hom col.locava herbes d'espígol, barballó i romaní, que es barrejaven amb l'encens. Durant el pas del Santíssim la gent s'agenollava per reverenciar l'eucaristia.

Pero on resultava més solemne tot era en arribar a la Plaga Major. En el llibre d'en Marc Torras hi trobareu una amplia referencia d'un antecedent d'aixó que us diré, pero que ell escriu que ja es feia el 1400, a la Plana. Més tard es trasplanta a la Plaça Major, i era així:
Els veïns de la Plaça Major confeccionaven una catifa de flors i ginesta, de forma circular, al peu de la casa de la ciutat. En arribar la custodia quedava situada al seu damunt, llavors un sacerdot pujava dalt d'una escala i treia el viril de la custodia i la lliurava a l'Arxiprest de la Seu, el qual acompanyat dels sis cirials pujaven a l'Ajuntament i des del baleó central donava la benedicció solemne, mentre tothom restava agenollat; les banderes eren baixades en senyal d'adoració, semblantment les del terrat de la casa de la ciutat; la banda tocava la marxa reial, els soldáis feien sonar les seves trompetes i tambors, les campanes de la Seu brandaven alegrement i es disparaven salves en honor de l'eucaristia. Tot aixó ho recordó com si fos ara... i ja fa anys. Seguidament la processó es reorganitzava, baixant per Sant Miquel, la Plana, Piques, Bastardes, Vallfonollosa, per entrar solemnement a la Seu on s'impartia novament la benedicció i reserva del sagrament.
Pero la festa sols acabava just de comengar, perqué en acabar aquest solemne acte, començava l'Octava del Corpus amb les enramades pels següents barris: el divendres, la carretera de Vic-Casa Caritat; el dissabte el barrí del Remei i de l'Hospital; el diumenge, Les Escodines, possiblement l'enramada mes lluïda, amb profusió d'actes, abundor de pirotècnia, molts trons, molta
ginesta, timó, barballó i espígol, un solemníssim ofici a Santa Clara i la gran processó per tots els carrers. El dilluns li corresponia el torn al barrí de la Plaça Major i Sant Miquel, el dimarts, al carrer Nou, al Born i Urgell, el dimecres al Barrí de Sant Francesc, Muralla, Cos, carretera de Cardona, i el dijous, al final al barrí de les Caputxines i placeta Montserrat, essent amb motiu del darrer dia de l'Octava que la processó resultava mes lluida puix que hi anaven els gegants, les autoritats i la banda municipal de música.
L'any 1951 tingué lloc una festa molt simpática amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages, per obra de l'enyorat gremi de Sant Lluc. Cada any -durant pocs anys lamentablement- el tercer diumenge del mes d'octubre es feia la crema d'una falla plantada a la plaça Major amb al.legories ben encertades: el bolet, l'ocell de paper, l'olla i el pintor i la caseta amb la pubilla. La crema anava precedida d'una xocolatada molt concorreguda.
Pero del que volia deixar constància era de la singular trobada de gegants que es féu aquell any amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages i que degué suposar un vertader esforç pels bons elements del gremi de Sant Lluc. Es grácies a ells i molt particularment a en Joan Vilanova que algunes festes arribaren a nosaltres, a mes dels dibuixos que féu en molts programes i d'altres il.lustracions que fóra llarg d'enumerar, a tall d'exemple: la rifa deils porcs per a l'Hospital de Sant Andreu; la festa amb el pendó de Santa Caterina, la tirallonga dels Cossos Sants, els armats, i un llarguíssim etcétera, passant per la reproducció dels passos i processons de Setmana Santa i moltes altres de les quals es fidel notari historie. Els homes del gremi de Sant Lluc mantingueren ben viva la flama de les festes i tradicions de Manresa."



TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990

Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Abril

El dia 5 és Sant Vicent Ferrer. Llegendàries són les seves prèdiques, miracles i històries que s'en contaven. S'explica que "una doneta de Manresa, en saber que Sant Vicenç havia de sermonar, va venir a peu des d'aquella població per tal de poder-lo sentir i va deixar el marit i els fills mig abandonats. Un cop a la ciutat, tingué gran interès en confessar-se amb sant Vicenç, el qual li preguntà qui era i d'on era, i la doneta li digué que havia vingut expressament de Manresa per sentir-lo i que havia abandonat per això la seva família. El sant li ho reprovà i li digué que tenia l'obligació de curr del seu marit i de la fillada, que s'en tornés a casa seva, i que no per això deixaria de sentir-lo, puix que així ella ho desitjava. La bona dona complí les paraules del confés, i al bell punt que posava el primer peu a la llosana de la porta de casa seva, oí ben clarament la primera paraula del sermó de Sant Vicenç, que va sentir-se des de Manresa tan bé com des de la plaça del Rei, de Barcelona." (vol III-p. 258)

Imatge dels goigs de sant Valentí

El dia 25 és dia de Sant Marc. A molts indrets del Pla de Bages es repartien (i encara es fa) i beneïen panets que tenien diverses propietats curatives. També un dia com aquest "els diables van ensenyorir-se de la ciutat de Manresa. Van situar-se vora del remolí de sota el pont, i endimoniaven a tothom qui passava per allí a la vora. Els cònsols de Manresa van acudir a l'abat del monestir de Sant Benet de Bages peraquè els deixés la relíquia de sant Valentí, per tal de fer fugir els diables. El prec fou atès i el desig dels jurats va ser plenament assolit. Els goigs del sant fan al.lusió al miracle. Els de Manresa van restar tan agraïts del favor rebut del sant, que es van fer càrrec de no tornar les relíquies al monestir. El sant no se'n va sentir agradat i, per obra divina, van desaparèixer les relíquies de Manresa i van anar a parar dins d'un esbarzer del cim d'un serrat que s'aixeca entre Sant Fruitós i el monestir de Sant Benet. Les va trobar una pastoreta de la masia de les Brucardes. En saber-ho els monjos de Sant Benet, hi van anar a cercar-les en processó. En record del prodigi, al punt on foren trobades les relíquies hi van aixecar una capelleta dedicada a Sant Valentí, el nom del qual va prendre des d'aleshores el serrat. Com que la troballa va ser feta el dia d'avui, des d'aleshores cada any va celebrar-se una festa a la dita capelleta, a la qual acudien els veins de Sant Fruitós, d'Olzinelles i de Navarcles, que formaven la jurisdicció de l'abat del monestir, el qual va manar que fos festa. La capelleta  fa anys que està enrunada. Encara subsisteix l'esbarzer on foren trobades les relíquies, el qual, per més que se'l talli, sempre rebrota". (vol III-p. 310)

Maig

Era el mes dels concursos ocellistes que, segons Amades, van néixer a principis del XIX i que havien assolit la màxima importància a mitjans del mateix segle i no li consta que es practiqui fora de Catalunya. L'afició va iniciar-se a Barcelona i es va anar estenent pel territori. Cita com a nucli important la ciutat de Manresa. (vol III-p. 486)

El dia 16 és Sant Joan Nepomucè venerat "per assolir una bona sort, el qual és invocat especialment per obtenir un número ben alt en el sorteig militar". En naquest sentit  era invocada  la Mare de Déu de Joncadella, a Manresa. (vol III-p. 638)

Juny

Època de sega en els camps propis i de fer la transhumància per segar per altri. d'aquests últims hi havia moltes colles que anaven cap a Lleida passant pel "vell camí ral de Manresa a la ciutat del Segre. En arribar a Cunill, entre Calaf i Cervera, que és el darrer punt des d'on es veu el Montserrat per aquella cantonada, tots s'agenollaven, deien una salve encarats a la muntanya, i demanaven a la Moreneta protecció per a ells i sobretot, que afavorís la collita vinent, que els assegurava la feina i el pa per a un altre any". (vol III-p. 701)

El dia 20 és el dia del beat Miquel Pagès: "Fill de Manresa, baró de grans virtuts i mereisements, que morí per terres de França; el seu cos obrà portentosos miracles que li van valer gran veneració." (vol III-p. 903)

Miquel Pagès (Manresa, ca. 1400 - Castres, França, 20 de juny de 1450) fou un frare dominic. Fou venerat com a beat al si de l'Orde de Predicadors, tot i que no ha estat formalment beatificat, i es pot considerar venerable. No se'n tenen gaire dades. Atret per la religió des de petit, en 1426 ingressà com a frare al convent de Sant Domènec de Manresa. Desitjant una vida de major observança i austeritat, en 1436 anà al convent reformat de Saint-Vincent de Castres. Tingué una vida virtuosa i predicà efectivament contra els heretges; la seva manera de viure li féu guanyar l'apel·latiu popular de l'home sant. Hi morí amb fama de santedat en 1450.

AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol III. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

Els altres volums:
Costumari català de Joan Amades I (Hivern)
Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)
Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)
Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

Memòria de la Setmana Santa a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu els actes de la Quaresma tal com ell els recorda. 

"El Dimecres de Cendra a la Seu es col.locava el Velum Templi (era una cortina blanca quadrada d'uns cinquanta metres quadrats), anomenat popularment "el bacallá" per la forma que prenia quan era hissat. Els ornaments de l'església eren reduïts.
Els bacallaners començaven la temporada mes activa col.locant antigament el ninot conegut per la Vella Quaresma amb set potes, significatives per la durada de la Quaresma. Antigament hom menjava congre, bacallá i arengades, essent els redós de la plaça de Sant Domènec on d'antic hi havia més botiguers d'aquesta especialitat.
En anys remots es feia la processó de la Bona Mort o manifestació externa del començ de la Quaresma. Els penitents hi acudien amb vestes negres, els carrers eren tristos, i a això s'hi afegia el fred que fa a Manresa el mes de febrer. Alguns d'ells portaven un plat de cendra sostingut amb la má esquerra mentre la dreta quedava com suspesa damunt del plat, simbolitzant que ens tornarem com pols i cendra.
En els diumenges de Quaresma tenien lloc les processons sense llums, que tenien una semblança al viacrucis, meditant en diversos punts dels carrers i places, sobre la passió.
Cada dijous tenia lloc la funció eucarística d'adoració al Santíssim, de les Quaranta Hores de veneració a la Seu. El divendres s'afegia a l'abstinéncia de carn, el dejuni rigorós.

El DIUMENGE DE RAMS era el dia de gran festa per a la mainada, hom si podia estrenava alguna pega de vestir, preludi de la Pasqua, en alguns casos. Els infants lluïen palmes ornades amb garlandes comestibles de pastisseria o llaçades i garlandes de plata. Després de la benedicció deis Rams es feia la processó i en arribar a casa es prenien algunes fulles de les palmes, fent unes creus que hom col.locava darrera les portes, per preservar de mals. Els palmons i palmes es portaven a l'església mes propera per guarnir el monument del Dijous Sant. Aquests palmons després es recollien i es posaven als balcons i finestres per preservar de les tempestats.
El vespre d'aquest dia sortia la processó dels Dolors, amb els armats, amb soroll de llances, de peus i al so del timbal amb la planyívola Marxa dels Armats, joia del nostre folklore. Els armats feien l'Estrella entorn el Penó carmesí que portava el Capitá Manaia. Aquest penó duia les lletres S.P.Q.R. Hi acudien penitents amb vesta negre amb dues llargues fileres, i, al mig, una altra filera de penitents portant quaranta-quatre improperis o atributs de la passió, intercalant-se entre els passos dels Dolors de la Mare de Déu.

El DIMECRES SANT les campanes de la Seu tocaven a Tenebres i a l'Altar Major es col-locava un gros canelobre en forma triangular -el Tenebrari- amb catorze ciris de color groc i un de blanc al mig. Els canonges i beneficiáis cantaven els salms, apagant-se al final de cada salm un ciri, fins que restava sols encès el del mig, de color blanc, -la Verge María-, el qual era retirat i deixat darrera l'altar Major. En amagar-se aquest ciri la mainada començava el gran repicar de fasos i matraques per foragitar els jueus.

El DIJOUS SANT el paborde celebrava els oficis i, des de molt temps antic, es servia un menjar als pobres en record del Sant Sopar, aquest ápat era abundós, mentre que, segons m'havien dit, els clergues menjaven sols cigrons cuits i congre.
El vespre d'aquest dia tenia lloc la processó deis Gremis amb els passos portats per cada gremi. Aquests passos foren destruits el 1874, pero la processó deixà de fer-se el 1868; fou recuperada l'any 1950, celebrant-la pero el Divendres Sant. Finalment, es va deixar de fer l'any 1979.
El Dijous Sant al monument s'hi posaven els "maigs" planta que, per fer-la créixer, col.locaven enmig d'una torreta envoltada de cánem, grans d'escaiola, mill i llenties, i es deixava en una habitació a les fosques, regant-la amb aigua tots els dies, i així creixien aqüestes plantes que tenien una forma de cabellera blanca tirant a groe a semblança dels palmons.
Durant la tarda i vesprada es visitaven els monuments al Santíssim en les diferents esglésies de la ciutat.

Dibuix de Joan Vilanova

El DISSABTE DE GLORIA es descobria l'altar Major i al Gloria s'engegaven les campanes i de bon matí ja es cantaven les caramelles escampant arreu l'alegría juvenil de la Pasqua.
Recordó encara la impressió que produiïa la diada del Dijous Sant i del Divendres Sant, procurant no fer soroll, sense cotxes al carrer, amb les llargues fueres de famílies que amb el bo i millor dels seus vestits acudien a visitar els monuments instal.lats al llarg d'una trentena de temples de la ciutat, amb silenci, (trencat només peí soroll de les sabates amb talons alts); amb ramets de farigola que tenia una virtut especial en ésser collida quan el bon Jesús era al monument. Amb la presencia de persones als primers bancs de les esglésies, fent torns de vetlla al monument i al carrer, els Cors de Clavé cantaven fervorosament la passió, donant un toe d'amor i de reverencia a Jesús.

I des del 1950, al vespre, la gran processó del Divendres Sant, amb penitents amb vestes de molts colors diferents, amb la marxa dels armats, els passos, els passos vivents i la Banda Municipal tocant marxes fúnebres: la de Chopin i la de Mendelsohn, era presidida per les autoritats, amb els soldats i presenciada per una concorréncia massiva de gent als carrers; amb la Dansa de la Mort. Durant molts anys, tot Manresa visque amb il.lusió i fervor aquesta processó.
Les processons de Setmana Santa tingueren molta acceptació, i jo ho recordó encara. Al matí del Diumenge de Rams els armats ja sortien a fer l'estrella. Els passos que concorden a la processó eren exposats a l'entrada d'algunes cases del barrí Antic. Així a la Plana de l'Om, a Cal Oller-Vives, hi col.locaven el Sant Sepulcre. Al carrer de les Monges caputxines, a Can Vila, hi instal.laven el pas del carrer de 1'Amargura; a Cal Gomis al carrer del Born, el pas de la Verge de la Soledat; i a la Seu, la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Crist de la Reparadora. Cap a la tarda els armats acudien a casa del Prior dels Dolors i, amb ell i congregants amb el Guió, anaven a recollir els passos que es portaven cap a la Seu per començar la processó."

TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990

Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)

Carnestoltes

Al temps de Carnestoltes es feien grans àpats col.lectius oferts als pobres o a tota la població.  "A Manresa l'àpat col.lectiu no es fa el dimarts, com és general costum, sinó el diumenge vinent. Surt la fadrinalla el dimecres de Cendra a fer una capta de queviures per a poder fer una berenada.(...) A les poblacions importants, on la cel.lebració d'un àpat col.lectiu redultava difícil d'organitzar, havia estat costum que les autoritats repartissin queviures entre la gent necessitada. No fa pas gaires anys que a Manresa encara es repartia carn als veïns pobres". (vol II-p. 372 i 375)

La Quaresma

El dimecres de Cendra era entè amb una barreja de ser l'últim dia de Carnestoltes i el primer de Quaresma. "A Manresa i a Bagà és costum d'esperar les colles que venen de fora (de berenar i de bullici segurament) i des de les cases tirar-los un cabàs de cendra". (vol II-p. 519)

El primer diumenge de Quaresma "A Manresa sortia per primera vegada la processó sense llums, dita així per no portar els seus assistents cap llum encès. Tenia per objecte propagar la doctrina cristiana. Feia les estacions del Viacrucis. Es parava per totes les places del trajecte; a cada una, i de manera dialogada, era posat de relleu un passatge de la doctrina. Sortia tots els diumenges de Quaresma. En les processons quaresmals era privada la barreja de sexes". (vol II-p. 578)

Aquestes costums eren més o menys teatralitzades depenent del lloc. "L'any 1763, per tal com el poble movia avalot en les representacions, amb gran perill de la pau pública, fou publicat un reial decret privant les representacions escèniques de tot classe per places i carrers i reduïnt-les a locals tancats. Abans, però, la Passió ja es feia als hospitals: la dada més antiga de que hom té notícia, d'una celebració en local tancat, correspon al 1750 i al fet que els confrares de la Puríssima Concepció de Manresa van demanar una sala al Sant Hospital, amb la condició de partir-se el guany entre aquest establiment benèfic i la susdita confraria." El text de les representacions fou unificat, corregit (pel trinitari fra Anton de Sant Jeroni de Vic), representat i publicat el 1773 a Vic, "A Manresa feia anys que també celebraven la Passió, amb gran concurs de devots, que acudien de tots els pobles de la rodalia. Els fidels manresans, que la feien com els de Vic, per devoció i profit de l'Hospital, no es van sentir conformes amb les esmenes introduïdes pel trinitari vigatà, i van fer estampar la versió del text que ells empraven, en pla de disconfomitat amb els de Vic. Es pot dir que les dues versions són iguals, llevat d'algunes alteracions en els parlaments". En alguns llocs, fins a finals del XIX s'indicava si el text utilitzat era el de Manresa o el de Vic. (vol II-p. 595-599)

En el quart dimecres de Quaresma hi havia el costum de serrar la vella: colles de nois que anaven a fer captiri per les cases i portaven un cistell i un tronc de fusta que simulaven serrar amb una serra. "A Manresa, com en altres indrets del Pla de Bages,  fa anys que s'ha perdut el costum de serra la vella. L'anomenaven anar a fer camarleres; fins a temps moderns, la mainada feia encara per les cases un captiri infantil que rebia aquest nom: generalment, els solien donar ametlles i altra fruita seca" (vol II-p. 659)

Era molt mal vist cantar caramelles abans del dia fixat, de tal manera que "en els arxius de Manresa figura un procés seguit a la darreria del segle XVIII contra uns veïns que abans del Dissabte de Glòria van sortir a fer caramelles". (vol II-p. 687)

Diumenge de Rams, dia de celebrar l'entrada de Jesus a Jerusalem i rebut amb palmes i llorer. "A Manresa, la congregació dels Dolors celebrava, al vespre, una lluïda processó, a la qual concorrien els armats i gran nombre de misteris". (vol II-p. 712)

Setmana Santa

El dimecres Sant un sacerdot acompanyat d'algun escolà anaven a les cases a aspegir amb sal disolta en aigua beneïda les portes de les cases. Aquesta pràctica es deia salpàs i a Manresa salpasta. (vol II-p. 735)

El dijous Sant "a Manresa es feia una mena de meditació sobre la passió i mort de Jesucrist coneguda popularment per l'Agonia. Acabada aquesta, els infants es lliuraven a fer soroll com els fasos" (picar el mobiliari de l'esglesia amb maces i sorolls fets amb altres estris) "Els fasos, que avui són patrimoni exclusiu de la mainada, sembla que en altres temps eren practicats per la fadrinalla, que entrava a l'església i malmetia confessionaris i caixes de les confraries de manera irreverent i esbojarrada, segons es desprèn d'unes prohibicions i disposicions donades pel bisbe de Vic en ocasió d'una visita episcopal feta a Manresa l'any 1753". "En algun temps la idea dels fasos va agermanar-se amb els fesos, car havia estat molt corrent repartir, per part dels prohoms, fesos o fesolets a tothom qui havia assistit ala oficis de tenebres, com es feia encara no fa milt a Vilafranca del Penedès i a Manresa, on consta que en altre temps, acabat l'ofici, el prohom de la seu repartia fesols a tothom i els consellers feien distribuir unes varetes o bastonets; el poble, posant els fesols a terra, els picava amb les varetes a fi de fer-los saltar, acció en què veis la paròdia dels jueus fugint de l'atac dels cristians". (vol II-p. 752-754)

Un dels entremesos de les processons eren els armats i a Manresa feien "una mena de ball anomenat de la bandera" (vol II-p. 778)

Armats  de Manresa 1893 (Arxiu Jaume Pons)

El Cicle Pasqual

Tal com passa el el Cançoner, també d'Amades, hi ha moltes referències als impressors manresans. En aquest cas amb goigs de caramelles i les estampes de la Mare de Déu del Roser de l'imatger Pau Roca. (vol II-p. 863 i 870)

Amades pensant d'on prové el nom de caramelles torna a recordar el procés (celebrat a Manresa) contra uns veïns que van sortir a cantar caramelles abans de temps en que cita que demanaven caramelles, o sigui que allò demanat va donar nom probablement a tota la festa. (vol II-p. 900)

El diumenge de Pasqua a trenc d'alba "a Manresa es feis la processó sense encontre. Sortia de l'església de Sant Pere Màrtir i era anomenada processó de sang i fetge" perque esmorzaven aquest plat del xai pasqual. "En arribara una plaça, un infant, revestit amb alba i cíngol, des de dalt d'un cadafal cantava l'antifonia, cant que repetia des de la trona, un cop entrada la processó al temple. Hi concorrien tots els novells matrimonis". (vol II-p. 919-921)

Per l'Ascensió "a Manresa feien una fira en que les noies firaven quelcom als minyons.

Per l'Ascensió,

la minyona fira al minyó,

i, si la fira és bona,

el minyó fira a la minyona.

Per l'Ascensió,

la minyona paga, i el minyó, no."

 (vol II-p. 970)

El dilluns de Pasqua granada era dia de de sortir fora com el dilluns de Pasqua florida, però el bon temps convidava a anar més lluny, per exemple a la fira de Mataró on hi acudien els terrissaires d'arreu amb els seus objecte típics. Els de Manresa (amb els de Sabadell, Vilafranca i Esparraguera) "amb llur vaixella fina de taula i de rebost, tota vernissada, entre la qual sobresortien els típics morters i xocolateres graciosament decorades" (vol II-p. 988)

El dilluns de la Trinitat, dia dels sants Germà, Paulí, Just i Sicí (germans i fills del poble empordanès de la Pera, són anomenats Martirs de la Pera). Amades cita Manresa com poseidora de relíquies d'aquests màrtirs. (vol II-p. 998)

AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol II. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

Els altres volums:

Costumari català de Joan Amades I (Hivern)
Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)
Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)
Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

Costumari català de Joan Amades I (Hivern)

El tió

Els nens i nenes de Manresa cantaven tot picant el tió: (vol. I-p. 39)

"Pare nostre del tió,

bona nit que Déu ens dô; 

ara venen festes,

festes precioses;

dones curioses,

menjarem gall d'indi,

menjarem torrons,

coques de pinyons;

caga tió,

caga torró

d'avellana i de pinyó,

i si són dels fins, millor."

Els torrons

Amades apunta l'esforç dels poncemers de Manresa i confiters barcelonins per combatre la invasió de torrons valencians, fent i difonent la producció pròpia. (vol. I-p. 156)

Sants Innocents

Alguns oficis feien bromes també. Explica que els "famosos poncemers i pastissers manresans" feien neules amb filagarses de cànem i d'estopa a dins. (vol. I-p. 230)

Els Reis

En fa una petita referència: "Havien estat típiques i importants les cavalcades vuit-cntistes de Manresa. Modernament la casa Jorba les ha restaurades". (vol. I-p. 413)

21 de gener Sant Fruitós

Referència  indicant que es conserven relíquies del sant a Gènova, Seu de Manresa i Barcelona. (vol. I-p. 578)

La Candelera

"A Manresa, la cofradia de la Puríssima obsequiava les famílies dels confrares en què hi havia alguna noia casadora amb un estandal, candelera molt llarga ricament adornada, laborada a la manera de templet o d'altra forma artística i amb una imatge de la Puríssima a un extrem. Es feia com una processó presidida per la senyera i acompanyada per una orquestra que anava a repartir els estadals a casa dels confrares". (vol. I-p. 667)

14 de febrer Sant Valentí

"Les fadrines i vídues de Manresa anaven a visitar la imatge de sant Valentí que es cenerava a l'antic monestir de Sant Benet i li resaven oracions per tal que els fes trobar un bon casador. També hi acudien les mullers que no vivien amb prou harmonia matrimonial, a fi que els portés la pau a la llar familiar. I unes i altres cada dissabte solien dedicar-li oracions en aquest sentit". (vol. I-p. 783)

21 de febrer

"A Manresa, té lloc la festa de la Llum Misteriosa, baixada, des del cim de Montserrat damunt de la ciutat del Pla de Bages, vers el segle XIV. La ciutat estava en entredit amb el bisbe sobre la conducció d'aigues, damunt de la qual creien tenir dret el comú de Manresa i el bisbat. El plet era molt barallat i produïa molt disgust a ambdues parts. Inesperadament, el veïnat va adonar-se que desde Montserrat baixava una gran bola lluminosa que s'encaminava vers la població, va creuar per damunt del cel i va entrar dins del temple de la Mare de Déu del Carme, on es va destriar en tres boles que simbolitzaven la Santíssima Trinitat. Les campanes de tota la contrada es van engegar soles; per elles el bisbe, que estrobava a Santpedor, va tenir esment del prodigi i ràpidament va traslladar-se a Manresa i donà per cancel.lat el litigi en favor de la ciutat, puix que tothom va creure que el cel li donava la raó a l'enviar-li aqueslla llum misteriosa.

La vigília de la festa, a primera hora de la tarda, surt un nunci de la ciutat vestit a l'antiga, que anuncia la festa de l'endemà a toc de trompeta. Va seguit d'una banda que  toca una tonada especial per aquesta festa, dita la marxa de la llum. En arribar a la plaça major, s'engega una gran tronada amb la finalitat de fer arribar a coneixement de tot el veïnat l'anunci de la festa de l'endemà. Al vespre es canten els goigs típics de la llum. L'endemà, al punt de les nou, hora en que va tenir lloc el prodigi, totes les campanes de la ciutat es llancen al vol. Se celebra una solemne festa a l'església del Carme, i a la tarda es fa una processó. Aquesta festa corre a càrrec de la confraria de la Santíssima Trinitat que la celebra des del segle XIV". (vol. I-p. 788)

26 de febrer Sant Baldomer

Patró dels manyans i serrallers, no dels ferrers, de Manresa i altres poblacions importants no agrícoles. (vol. I-p. 807)








AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol I. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

Els altres volums:

Costumari català de Joan Amades I (Hivern)
Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)
Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)
Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

Aquest és el cinquè volum del Costumari de Joan Amades (edició 1984) del qual n'he extret les referències a Manresa que hi surten. És la segona de les cinc entrades, corresponents als cinc volums de l'obra, que aniré editant.

Setembre

El dia 22 és Sant Maurici. Amades solament cita que és venerat a Manresa. (vol V-p. 177)

El dia 29 és el dia de sant Miquel arcàngel. Temps important en la vida agrícola per les veremes i l'inici de la sembrada i dia típic de les fires de bestiar ja que acaba de baixar de les muntanyes. "A Santpedor té lloc una fira de bestiar de peu rodó molt important, coneguda per tota la rodalia per la fira dels ases. Hi acudeix molta gent del Pla de Bages, del Cardener i del Bergadà. De Manresa sol anar-hi gran gentada, encara que no hagi de firar-se. Es obligat menjar cabra per dinar. Per les contrades veïnes, per indicar que van a aquesta fira, és corrent de dir que van a Santpedor a menjar cabra o a canviar de dona." (vol V-p. 233)

Octubre

El dia 2, dia de l'Àngel de la Guarda. "Avui és molt perillós de perdre l'àngel, que mai no ens abandona i ens guarda tota la vida. No s'explica com es pot perdre. Els qui el perden, si el diable no n'heu esment, només resten sense àngel i esdevenen beneitons o boigs pacífics i dòcils, però si el dimoni té coneixement de la pèrdua, ell ocupa el lloc de l'àngel, se n'entra al cos i, com que governa l'enteniment a la seva manera, hom resta endimoniat, esperitat o ferit de mal sagrat, com diuen a Manresa del que no pot guarir fins que assoleix desfer-se del dimoni que s'ha ensenyorit d'ell." 

"A Manresa, a les cases on hi havia mainada, per tal que no tinguessin por, avui penjaven darrera de la porta una ferradura vella, la qual tenia molta virtut si era trobada o robada, i molt poca si hom la comprava. En tenia tanta més com més grossa era; eren millors les de les potes del darrera que les del davant i amb preferència les de l'esquerra." (vol V-p. 439-440)

Amades relata una altra creença manresana, la "que el dimoni es casa tot sovint i muda de dona. Per tal de celebrar les noces, el dia de la boda provoca un cataclisme. Si hom escolta amb força atenció, en una insondable llunyania sent unes grans rialles diabòliques." (vol V-p. 446)

El dia 29 és el dia de sant Narcís i sant Feliu. En el dia d'avui "les bruixes i la gent fetillera de Manresa començaven una pràctica malèfica. Es menjaven tantes faves senceres, seques i ben grosses, com es podien engolir, amb intent de tornar-les a fer també senceres abans del dia dels Difunts. Les que feien les enterraven a un fossar el dia dels Morts i les deixaven estar set dies. Després les desenterraven i les picaven al morter fins a fer-les tornar farina, que, barrejada amb un menjar o una beguda, donava mal de morir i produïa sofriments terribles" (vol V-p. 530-531)

El primer diumenge d'octubre es celebra la festa del Roser de tot el Món i la Mare de Déu del Rosari. "A Manresa es celebrava una processó, de que formaven part diversos components, els quals, per llur nombre i ordre, volien representar l'oració del Rosari. Hi havia quinze confrares amb ciris grossos, i altres cent-cinquanta, amb ciris de tres unces, figurant el Pare Nostre i Avemaries del Rosari. També hi havien tres pendons al.legòrics. Fins a temps moderns, hi concorrien dotze pobres, als qual era pagat un vestit. Les despeses corrien a càrrec d'una fundació establerta per un canonge manresà. Es feia així mateix una gran tronada, amb la qal també es volia representar el Rosari. Consistia en un regueró de pòlvora, amb trons al damunt, que donava la volta a la plaça i acabava al mig. Després d'una renglera de deu trons petits o denes, en venia un de major, anomenat glòria, i així anaven seguint per quinze vegades, representant els misteris; venien altres petits trons, que eren la lletania, i rematava amb un tro gros, que era l'acabament del Rosari. Aquest tipus de tronada va ésser iniciat per la confraria del Roser, i més tard, adoptat per altres organismes, i es feren tronades per moltes altres festes. Les tronades són típiques de les festes manresanes, fins al punt d'haver-se creat un proverbi que diu:

Festes manresanes,

focs i campanes.

En  moltes esglésies, cap al tard de la tarda, es resava el rosari, en alguns temples, cantat, i al final es cantaven els goigs. N'hi havia on, en dies determinats, feien un sermó que glossaava els quinza misteris del Roser. Aquesta devoció durava tot el mes." (vol V-p. 534)

El segon diumenge de mes és la mare de Déu del Remei i Amades en cita la veneració de la seva imatge a Manresa. (vol V-p. 535)

Novembre

Dia 1, Tot Sants. "A Manresa havien reverenciat els arbres del fossar no menys que als mateixos difunts, car hom creia que eren obra seva i que les arrels sortien de la boca dels morts. Hom hi veia, per tant, en cada arbre una part dels familiars i dels parents soterrats en el fossar." (vol V-p. 620)

Des d'entrada de fosc, les campanes de les esglésies feien el toc de difunts. "Les fadrines de Manresa, mentre durava el toc de difuns, plantaven esqueixos de claveller, cregudes que era el moment més bo de l'any perqué arrelessin.  N'hi havia, però, que refusaven de fer-ho perquè creien que feien clavells vermells." (vol V-p. 633)

Per Tot Sants és hora de recordar què es feia per foragitar fantasmes i dimonis i acontentar les ànimes. "A Manresa i pel Pla de Bages en general, els qui havien de trescar per despoblat a hora fosca portaven al damunt un bocí de pa, cera beneïda o alguna cosa passada per l'església." (vol V-p. 644)

Dia 2. Commemoració dels fidels Difunts. Entre els caçadors hi havia la creença de que avui no es podia sortir a caçar i d'anar-hi i encertar, la presa abatuda no estrobaria o es convertiria en un cap de mort. "A Manresa diuen que si es surt a caçar es troba molta cacera, però que així que hom engega un tret i la càrrega surt de l'arma, la presa, que era el dimoni disfressat de bèstia per tal de temptar al caçador, es torna una serp, fa esclatar l'escopeta i el caçador resta condemnat". (vol V-p. 663)

Dia 25 Santa Caterina, festa dels estudiants. "A Manresa, els nois que anaven a estudi feien festa; al matí celebraven un ofici solemne en l'altar de l'Àngel Custodi, de la Seu. A la tarda, reunits per col.legis, anaven a berenar fora, generalment a l'ermita de Santa Caterina, avui desapareguda. Feta la berenada, s'apedregava el cap de ferro. No se sap de manera certa en què consistia el tal apedregament. Segons una de les dues versions que en corren, la quitxalla s'entretenia a apedregar una carota estranya que hi havia damunt d'un casc de ferro, semblant al usats per l'antiga tropa romana. Un noi portava el casc damunt del cap, i quan era encertat per una de les pedres dels seus companys, se'l treia i li cedia al qui li havia tirat, que havia de fer el seu paper fins que un  altre noi el tocava a ell. Segons l'altre versió, no era apedregat el noi que duia el casc, sinó que aquest empaitava els seus companys, que fugien d'ell, i el que atrapava venia obligat a substituir-lo i a empaitar els altres al seu torn. Aquest costum ha desaparegut del tot, i àdhuc és mig esborrat de la memòria dels manresans.

Actulment es celebra a Manresa la festa de Santa Caterina d'altra manera. Cada noi que va a l'escola posa al balcó de casa seva un pendó de paper. A la tarda surten els nois de l'escola portant cada u el seu pendó. És orgull dels mestres poder-ne portar com més millor. Van a fer un berenada a un lloc exterior de la població, que varia segons el gust dels concurrents. Cada infant es porta de casa seva un paquetet que conté el berenar. Fet l'àpat, són apedregats els pendons fins a destruir-los; no cal dir que amb aquest motiu s'arma gran aldarull i gatzara." (vol V-p. 728)

Dia 30 Sant Andreu, "A Manresa s'havien celebrat unes fires molt importants, a les quals havia estat costum que les fadrines firessin llurs galants, i en aquest sentit diu el refrany:

Per Sant Andreu

la pubilla fira l'hereu.

Per Sant Andreu,

paga la noia,

si no li sap greu.

Les fadrines, per defensar-se del costum, responien:

Per Sant Andreu,

cada u paga el seu.

encara que li sàpiga greu."

(vol V-p. 744)

AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol V. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

Els altres volums:

Costumari català de Joan Amades I (Hivern)
Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)
Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)
Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)

Aquest és el quart volum del Costumari de Joan Amades (edició 1984) del qual n'he extret les referències a Manresa que hi surten. És la primera de les cinc entrades, corresponents als cinc volums de l'obra, que aniré editant.

Juny

Dia 23, vigília de Sant Joan. És el mes en que les plantes tenen major força i propietats i convé recollir-les. Amades fa un recull de les costums i creences en relació a això. A Manresa "es rentaven els ulls amb aigua de nou flors posada a la serena, amb la finalitat d'enfortir-se la vista. Es rentaven dues vegades mentre fos a sol post i amb dues aigues de flors diferents". (vol IV-p. 88)

Tant al Pla de Bages com a Manresa es creia que per guarir-se de la trencadissa el pacient ha de dormir dins el tronc esberlat d'una alzina surera, sobretot al voltant del santuari de Juncadella. "Els arbres de la rodalia del santuari gairebé tots es veuen ferits per haver estat emprats en el sentit indicat. Sembla que antigament aquell paratge havia estat força emboscat. Cau dins el possible que aquells boscos vinguessin a constituir un santuari primitiu, cristianitzat més tard, en aixecar-se el centre de devoció mariana de Juncadella." (vol IV-p. 90)

"A Manresa creien que si hom posa al covador d'una lloca un brot de donzell collit aquesta nit, tots els ous van bé i tots els polls són galls". (vol IV-p. 92)

"A Manresa creuen que només aquesta nit es troba l'herba de la fidelitat, la qual té la propietat de fer vomitar els qui en veuen si no són fidels al matrimoni. És llarga, prima i blanca com la neu." (vol IV-p. 100)

També hi ha la creença que "per guarir-se els golls, a Manresa es rentaven el coll amb aigua de nou fonts" (vol IV-p. 106)

També és un dia d'éssers fantàstics, bruixes i dimonis. "A Manresa creuen que el dimoni només té intimitats amb les casades i sent un gran respecte per les vídues. Després d'haver-les festejades, com a record de les relacions, els marca amb una figura de serp damunt del ventre". "A Manresa creuen que les bruixes són fàcilment distingibles perquè tenen dues ninetes als ulls, i d'aquí que llur mirada sigui feridora i matadora. Hi ha qui creu que que només tenen dues ninetes a l'ull esquerre i que al dret se'ls veuen unes banyasses de cèrvol." (vol IV-p. 126)

"A Manresa els malalts, quan el metge no els entenia el mal, es fregaven un ou per la part del cos més afectada per la malaltia i a mitjanit l'anaven a deixar a la cruïlla de quatre camins sense que ningú els veiés; el passant que recollia o tan sols tocava l'ou es contagiava la malaltia, de la qual el pacient quedava guarit." (vol IV-p. 131)

Amades nota remacable les pràctiques relacionades amb els animals. Així "a Manresa creuen que menjar femta de gat o de mussol dóna el do de profecia i de veure l'esdeveniodor". O "a Manresa posaven llocades al punt de la mitjanit creguts que així no surt cap ou fallat i que neixen tants pollets com ous s'han posat. Si les posaven a les nou neixien tot polles, i si ho feien a les dotze, tot galls." (vol IV-p. 172-173)

Dia 24, Sant Joan, que en alguns llocs era venerat pels traginers. "Els de Manresa, al matí, celebraven una solemne festa religiosa. A la sortida, feien una cercavila, que tenia molta semblança amb els Tres Tombs. Passejaven el bestiar, tan ben enflocat i arreat com podien, i lluïen rics guarniments, ben proveïts de sonors picarols i cascavellades, i cobrien els animals amb mantetes i cobertes, bellament i ricament brodades. A la tarda, feien diverses festes de caire profà, en carrers ben guarnits amb banderetes de paper, gallardets i força abundor de brancatge i de verdor. Entre els diferents jocs i curses que feien, mai no hi mancava la sort de l'anella." (vol IV-p. 219)

També a Manresa es creu que sant Joan "té influència damunt dels gats; els que neixien abans d'avui són mal ratadors, tipaners i esgarrapaires, i els que neixien d'avui enllà són desnarits, però molt ratadors." (vol IV-p. 249)

Dia 29, Sant Pere, a molts llocs costaners patró dels pescadors, que alhora veneraven altres marededéus: "una que gaudia de força devoció marinera era venerada, per cert, ben allunyada de la mar, als afores de Manresa, en una capelleta especial; la imatge d'aquesta Mare de Déu portava un ruixó (àncora petita de tres puntes) a la mà, i la de l'Infant Jesús duia un vaixellet." (vol IV-p. 296)

Juliol

Dia 20. Es creia que avui comença la canícula i que acaba al 20 d'agost. La canícula o estel canicular és l'estel Sírius o Ca major. És el període més calorós de l'any i temps per a fer pronòstics i profecies. "A Manresa també distingien quatre estels que només es veuen durant les canícules, i així mateix els situen als quatre costats de la rosa dels vents i els creuen el reflex dels quatre puntals o columnes que sostenen el món i àdhuc les pròpies columnes, puix que les idees i conceptes sobre afers poc materials sovint solen ésser inconcrets i imprecisos. Els que entenen en els senyals del cel i en l'art dels estels saben llegir les coses que han de passar: guerres, terratrèmols, pestes, fams i altres grans cataclismes, car es nota que aquests estels s'empal.lideixen i perden brillantor com si algun dels puntals flaquegés i el món es sotragués." (vol IV-p. 557)

Com a molts pobles europeus durant aquest període els mals fan el seu curs i no s'hi pot fer res. "A Manresa creuen que durant aquest període dominen els gossos roigs, que escampen mal i desventures arreu. Hom n'ha de defugir el tracte i àdhuc la vista; és de mal averany, però, maltractar-los o fer-los algun mal." (vol IV-p. 561)

Dia 31 Sant Ignasi de Loyola. "Era millitar, i en la defensa de Pamplona va caure ferit d'una cama. Els metges militars amb qui tractava no el curaven com ell volia i, per tal de veure si trobaria un metge al seu gust, va venir a Barcelona, on, després de sofrir molt de temps i de consultar diversos metges, va restar lleugerament coix, amb una cama una mica mes curta que l'altra. Com que era molt alt i ben plantat, va creure que no esqueia per a un militar el seu petit defecte físic, i decidí abandonar la carrera.

Va visitar la Mare de Déu de Montserrat, amb la devoció corrent en la generalitat de romeus que pugen a la muntanya, i la imatge, en veure'l, se'l mira amb ulls tferents de com mirava a tothom, se li mostrà riallera, expressiva i bondadosa a desdir, tant, que el militar es va commoure profundament i decidí abraçar la vida religiosa, i a Montserrat mateix va deixar l'uniforme i l'espasa. De retorn de Montserrat, va passar per Manresa, on va visitar l'ermita le la Mare de Déu de la Guia, i la Mare de Déu, per boca d'aquella imatge, li va parlar amb tanta tendresa i amb tant d'afeete, que decidí, des d'aquell moment, lliurar-se a la vida de penitencia, i va cercar, a Manresa mateix, la cova que li va servir de refugi i de lloc d'oració.

Un dia, que Ignasi passava peí carrer de Sobre-roca, va trobar un noiet que plorava amargamenit, al costat d'un pou, perqué li havia caigut una gallina al fons i temía que la seva mare li pegaría. El sant va acostar-se al brocal i va beneir l'aigua, que al moment pujà, pujà, fins arribar a sota el nivell del brocal, i el minyó va poder agafar la gallina, amb tota facilitat i viva.

Sant Ignasi se'n va venir a Barcelona, per tal d'estudiar. Va posar a casa d'una doneta manresana, que vivía en una travessia de la Bória, en un carreró encara existent, conegut per carrer de Sant Ignasi, en record d'haver-hi viscut el sant. Quan ja tenia una quarantena d'anys, va aprendre gramática i teologia entre una colla d'infants, que li'n feien cent per un diner. Aprenia en uns estudis que aleshores hi havia a la Torre de la Bória, mena de fortificació

antiga que existia a la placa de l'Angel, a l'entrada del carrer susdit.

Antigament, el convent deis Angels estava als afores de Barcelona, si fa no fa vers on avui s'escau la cruilla deis carrers d'En Pere IV i de la Marina. Sembla que, aleshores, les monges dels Angels no guardaven la regla monàstica amb el degut rigorisme. Llicéncia que va meréixer serioses reprensions per part de sant Ignasi, el qual, amb un seu company, una nit va tractar d'espavilar uns minyons que rondaven el convent, pero aquests devien ésser més en nombre o més valents, i van donar una solemne pallissa a sant Ignasi i al seu company, de la qual el sant va restar molt ternps malalt i es veié obligat a una convalescéncia molt llarga. En la cripta de l'església de Betlem es conservaven fins ara, com una relíquia, uns borrallons de la llana del matalàs on jeia el sant durant la malaltia i un escambellet de fusta, on seria mentre estava convalescent. 

Sant Ignasi demanava almoina al peu de la porta de l'església de Santa María, de la qual havia estat parroquià. Desitjós de fer un viatge a Roma va reunir la suma necessàría per a efectuar-lo, pero, for per un malentés, fos perqué el preu va variar, es trobà, al moment d'embarcar, que tenia una quantitat molt superior a la que precisava. Les monedes d'or que li van sobrar del preu del passatge va deixar-les al peu d'una porta d'escapada, d'una casa del carrer de la Mercé, que donava al carrero de sota muralla, i, segons la tradició, quan, després de molts mesos, tornà a Barcelona, trobà allí mateix les monedes que hi havia deixat. 

Des de Roma va anar a París, i els atzars de la vida el van portar a conviure amb un company, la condició i nom del qual la tradició no explica, que, com sant Ignasi, era home molt decidit i de molta empresa, i els dos es van contrapuntar per crear i fundar un organísme que deixés petjada de la seva influencia, i l'un i l'altre van assolir el seu intent, puix que sant Ignasi va fundar la Cornpanyia de Jesús i el seu company va instituir la maçoneria. Tornat sant Ignasi a Barcelona, va fer diferents viatges a Montserrat, a visitar la Mare de Déu i inspirar-se en la seva bondat, puix que ella era la que l'havia induít a abrasar la vida religiosa. Diu la tradició que, en les seves anades a la muntanya santa, reposava i passava un temps a l'ermita de Sant Cebriá, del peu de Collcerola, vora del barrí barceloní d'Horta, on també va sojornar sant Francesc d'Assís.

Sant Ignasi tornà a Manresa, a fer vida en la seva cova. Cada dia, amb els dits, feia una creueta damunt de la roca viva, i va acabar per deixar-hi marcada una creu. Allí va rebre la visita de Nostre Senyor, el qual va indicar-li la conveniencia que fundés la Companyia de Jesús, i també hi va rebre la visita de la Mare de Déu, que li va dictar el llibre dels sants exercicis.

La cova de Manresa

Com ja hem dit en començar, sant Ignasi havia estat militar, i en diversos paisos és advocat de la tropa. La gent de muntanya reclamava sant Ignasi perqué la guardes de llops, Segons la tradició, per tornar la tranquil.litat a un pobre rabadà va beneir una ovella que un llop acabava d'escorxar i va tornar a viure. Conta també la tradició que els manresans volien erigir-lo bisbe, i ell, per defugir el càrrec, un vespre, d'amagat, va fugir de la ciutat. Un cop en despoblat, sentí l'udolar d'una gran llopada i, a fi de no ésser presa d'aquests carnissers, tota la nit va córrer empaitat per ells, sense seguir camí ni carrera. L'endemá, en fer-se de dia, sense saber on havia anat a parar, es trobá altra vegada davant de Manresa. Els nostres avis, el dia que es purgaven, invocaven sant Ignasi, per tal que la purga els fes bon efecte, sense dolor ni transtorn intestinal. També el reclamaven contra les febres. Segons veu popular, aquest sant va descobrir la virtut purgant i febrífuga d'un fruit molt astringent, conegut per fava de sant Ignasi, degut precisament a haver estat ell el qui la va trobar. Aquesta fava, semblant a una ametlla grossa i granelluda, es emprada en farmàcia pes obtenir l'estricnina. i la veu popular li atribueix les mateixes propietats que a aquest producte." (vol IV-p. 653-655)

La fava de Sant Ignasi

Agost

Aquest mes a més de la calor és temps de pedregades. A molts llocs és costum fer un toc de campanes per desfer les tempestes i trencar els núvols. En referència a les campanes "a Manresa diuen que a les campanes se'ls comunicava virtut en batejar-les i que es feien irresistibles als dimonis i a les bruixes, no pas pel seu so ni pel metall de què eren fetes, sino perquè eren batejades" (vol IV-p. 674)

Dia 4 Sant Domènec. "A Manresa beneïen i repartien l'aigua de Sant Domènec, que la gent anava a cercar amb càntirs i bevia amb deler, creguda que duia salut. Antigament els pavordes de la cofraria del sant, després el gremi de garbelladors, i més ençà els elements pagesos, establien una tauleta davant de l'altar per recollir les almoines que feia la caritat pública en profit del culte al sant. Als donants els daven una creu que hom penjava al coll de la mainada amb una cinta, en la creença que portava sort." (vol IV-p. 733)

Dia 15: l'Assumpció de la Mare de Déu. La mort de la Mare de Déu es celebrava en alguns temples muntant un túmul que figura el llit de mort de Maria. "Les dones de Manresa amagaven cabdells de fil sota del coixí perquè cobrés gràcia; l'anomenaven fil de la Mare de Déu i servia per pronosticar el mal donat, l'embruixament, l'esperitament, el mal mirat i d'altres mals d'aquells que no entenen els metges. Es prenia la mida del malalt, des de la punta del dit gros del peu dret fins la coroneta del cap, amb un tros de fil de la Mare de Déu, i es repetia la mesura del peu esquerre; si els dos fils eren exactes no hi havia malaltia, però per mica de diferència que es notés era indici d'anormalitat, i tant més greu com més grossa era. També es prenia la mida de la punta del dit del mig de la ma dreta, que és el dit del cor, fins a la canal del pit, i igual es feia amb l'esquerra, tenint els braços estesos." (vol IV-p. 786)

Dia 30. "Avui és el darrer dia de la festa major de Manresa. Els ocellistes d'aqueixa ciutat havien celebrat llur festa, que es pot dir que era la festa majot dels ocellistes del Pla de Bages i de les seves contrades veïnes. Al matí organitzaven dues comitives, una per cada entitat, que anaven a l'estació a rebre els ocellistes forasters que acudien amb llurs moixons per prendre part en el certamen. Anaven presidides per les senyeres respectives i per uns subjectes vestits d'emperador, de reí i de nobles que volien figurar la cort dels ocells. Amb un carretó tot guarnit portaven els premis, que consistien en corones, flors i llaçades de seda en qué constava la data de la festa. Els ocellistes portaven les gàbies ben tapades amb robes blanques per tal d'evitar que els ocells es descantessin. Les comitives voltaven pels carrers mes importants i feien cap a les entitats, on els forasters eren obsequiats amb coques i mistela i el president feia un parlament. Després tenia lloc el eoncurs, iniciat per un altre parlament presidencial dirigit al jurat, al qual demanava claredat i bon judici." (vol IV-p. 976-977)

Ocellaires amnresans 1930 (Arxiu Jaume Pons)

Dia 31. "Els botiguers de teles fines i robes bastes de Manresa i d'Igualada" havien anat a l'important aplec i mercat de Sant Ramon del Portell (Sant Ramon Nonat, Segarra). (vol IV-p. 981)

AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol I. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

Els altres volums:

Costumari català de Joan Amades I (Hivern)
Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)
Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)
Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)