Fonoteca de Música Tradicional Catalana

Després dels primers recolectors de cançons i de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és el treball de la Fonoteca de Música Tradicional (iniciat al 1987 i que és un programa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) la que continua amb l'objectiu de recollir els materials de música popular i tradicional tant vocal com instrumental en suport escrit i aquesta vegada també en suport sonor. Es nodreix del treball de l'Associació de Recerca Musicològica i de diversos estudiosos com: Josep Crivillé, Ramon Vilar, M. Antònia, Glòria Ballús...
És una recerca reflectida en el llibre-CD que ressenyo al final i que té un abast comarcal, en que Manresa té un paper de ser-ne una localització més.
Treballs de camp duts a terme específicament a Mannresa per la Fonoteca:

1991: Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar [Informant Sr. Salvador Marones, darrer director musical de la Societat Coral Vilomarenca].

1991: 13 contra gravacions de música instrumental vinculada a l’orquestra d’Els Massanes.

2000: Josep Crivillé, Ramon Vilar,Robert Rovira i Àngel Vallverdú de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya. Enregistrament de Balls de Bastons de la comarca del Bages per a l’edició d’un CD de la FMTC [Colles de Bastoners de: Cardona, Rajadell, Artés, Manresa i Santa Maria d’Oló]. Nombre de fonogrames: 47.

En total 7 informants i 61 fonogrames

 

Dovella > 2008: Núm.: 95 La recerca del Cançoner popular a la comarca del Bages > Crivillé i Bargalló

La Fonoteca de Música Tradicional Catalana i la comarca del Bages .PDF de Crivillé i Bargalló a Dovella 2008 Núm.: 95.

CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011.

La sardana a Manresa

Ignasi Torras al Pou de la Gallina d'abril de 2013 i amb motiu dels 50 anys de la proclamació de Manresa com a Ciutat Pubilla de la sardana, signa un article en que fa una breu ressenya del naixement i evolució de la sardana a Manresa.

La Sardana a Manresa d'Ignasi Torras

Això em va recordar que una de les persones que sabia i havia estudiat més la sardana a Manresa era Francesc Soler Mas. L'entitat Foment de la sardana de l'ACB va editar un important estudi sobre el naixement i evolució de la sardana a Manresa del mateix Soler Mas. El llibre també incorporava altres articles o estudis:

La principal del Bages d'Antoni Juanola.
La guerra (1936-39) de Josep M. Gasol.
Els adolescents marcats d'Enric Manyoses.
Manresa ciutat pubilla de la sardana 1963 de Juli Sancliments.
Compositors de sardanes que han nascut o residit a Manresa de Josep M. Solà.

Una ballada de sardanes en un aplec, molt probablement a Joncadella, a principis del segle passat. (Fotografia d'en Casals, cedida per Ana Ballesteros).

Reprodueixo el capítol dedicat als inicis:

Arriba a Manresa (1901-1920) de Francesc Soler Mas
SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994),  p.15-31 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995

La familia de Francesc Soler Mas guarda encara a dia d'avui tot l'arxiu que va anar recopilant durant tota la vida i que va servir per poder fer els estudis.
Per acabar un altre article de Soler Mas de 1984, en el qual feia ja un esbós de tot el contingut del llibre de Foment.

La Sardana a Manresa de Francesc Soler Mas a Dovella
Dovella Manresa. Any IV, núm. 13 (abril 1984), p. 6-11

Per saber-ne més:

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/09/estil-manresa-de-la-sardana.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/manresa-ciutat-pubilla-de-la-sardana.html

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Després dels recol.lectors de cançons de principis del segle XX (Blai Padró, Joaquim Pecanins i Miquel Caelles) és L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya l'encarregada de fer el recull de cançons tradicionals i la música instrumental popular en l'àmbit dels Països Catalans. L'obra conté 200.000 documents, actualment dipositats al Monestir de Montserrat. Està dividit en quatre parts:
A. El fons dels materials recollits per Marià Aguiló (1825-1897).

• Ben just si passa per Manresa i va anar dues vegades a Montserrat i una a Rajadell. 
• Per tant les fons són informants particulars. 
• De Manresa concretament hi ha 31 informacions: cançons llargues amb temàtiques com l’amorosa, la feudal cavalleresca, la religiosa, la mort i alguna llegenda.

B i C. Documents recollits per recol.lectors i els presentats als premis de les Festes de la Música Catalana organitzades per l'Orfeó Català.

• Només hi ha una missió de recerca que es centra en Cardona
• Solament quatre documents sobre Manresa

S. El fons Rossend Serra (1863-1929)

• Sis documents sobre Manresa.

Segons Vilar i Ballús el material recollit és "força important" però reconeixen que és poc el material recollit. Apunten una explicació:

"com a hipòtesi es pot interpretar que l’objectiu primer dels responsables i recol·lectors de l’OCPC era recollir primer a les zones i comarques més allunyades de Barcelona i de la seva àrea més inmediata d’influència i, en canvi, deixar les comarques més properes per a una segona fase ja que la facilitat de comunicacions així ho permetia" Vilar i Herms, Ramon.La recerca del Cançoner popular a la comarca del Bages. Dovella 2008: Núm.: 95

BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.

Els "recollectors" de cançons.

Abans de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya  a la nostra ciutat ja hi havia recollectors de cançons tradicionals, transcriure-les i donar-les a conèixer. Sempre lligats al Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Secció folklore i Butlletí) i a l'Orfeó Manresà (amb la seva escola de música). La doctora Glòria Ballús en cita tres, en un article que es pot consultar al final, que són: Blai Padró, Joaquim Pecanins (director de l'Orfeó manresà) i Miquel Caelles i n'inclou una cançó recollida per cada un. També es pot consultar:
BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.

TEXT COMPLET .PDF

Sàtires amb els Goigs de la Llum

La musicòloga Glòria Ballus cita en l'article La música pròpia de les festivitats de Manresa que els Goigs de la Llum han sigut utilitzats algunes vegades per a fer sàtira.
Em vaig alegrar de llegir-ho, perquè vaig trobar que una de les sàtires la sap i me la canta (amb bastant pudor) la meva mare.

Els pagesos van al Carme /

només fan que veixinar

fan pudor de cols i trunfos /

i ganyes de bacallà.

El rector i la majordoma /

feien beguda al balcó

veient la llum que venia /

els va caure el petricó.

I tots hi anaven corrent /

al darrera de la gent

menos el capellà de la Guia /

que es bevia I'aiguardent.

Una altra (aquesta no me la cantava ma mare) treta del Setmanari La llanterna del dia 23 de febrer de 1899 ironitzant sobre la llum elèctrica:

Goigs de'l Llum Eléctrich

Aquella llum inclement,

tant opaca y tant impura

un triumvirat nos figura

que pelà l'Ajuntament

Per lo mal lIum que donaba
de’'l gas avants I'alumbrat
molt amohinada estaba
aquesta noble ciutat.
molts anys continuament
durá semblan desventura,
fins que n’arribà la cura
ab la lIum incandescent.

Cinch anys fá qu'al mateix dia
vintihú del mes de Febrer,
ab gran pompa y alegriasa inauguració es va fer.

en pels, per tot ornament

coberts de blava pintura d

’aquella lIum de foscura

se rebé l'adveniment.

(...)

TEXT SENCER A DOVELLA (PRIMAVERA 2008)

Per saber-ne més:

Altres goigs de Manresa