Músiques de Manresa i més: Francesc Soler

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Soler. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de setembre del 2014

Estil manresà de la sardana

A Manresa va sorgir una manera de ballar la sardana que és coneguda com a “estil manresà” Es tracta d’una proposta de reducció de tirades que actualment s’està imposant en el món sardanístic. Al reduir la durada de la sardana respecte a la sardana de deu tirades, fa que ballar-la sigui menys cansat i que es puguin interpretar més peces en una mateixa ballada, afavorint la diversitat musical. Segons informacions facilitades per Núria Soler Cunill filla de Francesc Soler Mas, va ser el seu pare el principal impulsor. La primera aplicacio del "sistema de reduccio de tirades", en un aplec tingué lloc a la tarda del 25 concurs de sardanes, el 1970, al Passeig del riu de Manresa. La presentacio oficial, però, va ser el 1981 en el marc del Congrés de cultura popular i tradicional de la Generalitat amb una ponència del mateix Francesc Soler i Mas (Proposta de reducció de tirades). Es a partir d'aquest any que comença a escampar-se'n l'ús i solen ser els mateixos músics de la cobla els promotors.
Mireu què en deia el Diari de Manresa el 28 de febrer de 1970:

La música de la sardana té una estructura formada per dues melodies diferents: la melodia dels curts i la dels llargs. Aquestes melodies s’anomenen tirades i sempre es toquen en el mateix ordre, depenent de la quantitat de tirades.
Hi ha tres estructures importants:

La sardana de 10 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
3a tirada de curts
4a tirada de curts
3a tirada de llargs
4a tirada de llargs
- Contrapunt -
5a tirada de llargs
- Contrapunt -
6a tirada de llargs
És l’estructura “tradicional” o "ampurdanès"de la sardana. Utilitzada en algunes audicions (ballades), són sardanes que tenen una durada d’aproximadament 15 minuts. Ballar-ne una de sencera requereix un bon estat físic, ja que cansa molt. Escoltar-la es fa etern, i per la gent que no balla un pèl aburrida.
Per aquests motius, últimament moltes ballades es fan de 7 tirades i no hi ha cap concurs amb sardanes de 10 tirades.

La sardana de 7 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
3a tirada de curts
3a tirada de llargs
- Contrapunt -
4a tirada de llargs
Aquesta estructura s’ha posat molt de moda últimament. Són més llargues que les de 4 tirades però no es fan eternes com les de 10. La seva durada està entre 8 i 10 minuts.
Actualment s’utilitzen en moltes audicions, ja que permeten poder ballar més sardanes. Els concursos de colles sardanistes també es ballen sardanes de 7 tirades.
Aquest tipus de sardanes també s’anomenen sardanes d’estil “manresà”.

La sardana de 4 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
Aquestes sardanes s’utilitzen en moltes gravacions de cds i en exhibicions de colles sardanistes. Solen durar uns 4 o 5 minuts.

Per saber-ne més:

Inventari del patrimoni immaterial de Manresa

Soler i Mas, Francesc (1995). La sardana a Manresa, 1901-1994). Manresa, Foment de la Sardana de l’Agrupació Cultural del Bages.

http://instisardanes.wordpress.com/2012/01/29/lestructura-de-les-sardanes/

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/la-sardana-manresa.html

dissabte, 11 de maig del 2013

La sardana a Manresa

Ignasi Torras al Pou de la Gallina d'abril de 2013 i amb motiu dels 50 anys de la proclamació de Manresa com a Ciutat Pubilla de la sardana, signa un article en que fa una breu ressenya del naixement i evolució de la sardana a Manresa.

La Sardana a Manresa d'Ignasi Torras

Això em va recordar que una de les persones que sabia i havia estudiat més la sardana a Manresa era Francesc Soler Mas. L'entitat Foment de la sardana de l'ACB va editar un important estudi sobre el naixement i evolució de la sardana a Manresa del mateix Soler Mas. El llibre també incorporava altres articles o estudis:

La principal del Bages d'Antoni Juanola.
La guerra (1936-39) de Josep M. Gasol.
Els adolescents marcats d'Enric Manyoses.
Manresa ciutat pubilla de la sardana 1963 de Juli Sancliments.
Compositors de sardanes que han nascut o residit a Manresa de Josep M. Solà.

Una ballada de sardanes en un aplec, molt probablement a Joncadella, a principis del segle passat. (Fotografia d'en Casals, cedida per Ana Ballesteros).

Reprodueixo el capítol dedicat als inicis:

Arriba a Manresa (1901-1920) de Francesc Soler Mas
SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994), p.15-31 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995

La familia de Francesc Soler Mas guarda encara a dia d'avui tot l'arxiu que va anar recopilant durant tota la vida i que va servir per poder fer els estudis.
Per acabar un altre article de Soler Mas de 1984, en el qual feia ja un esbós de tot el contingut del llibre de Foment.

La Sardana a Manresa de Francesc Soler Mas a Dovella
Dovella Manresa. Any IV, núm. 13 (abril 1984), p. 6-11

Per saber-ne més:

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/09/estil-manresa-de-la-sardana.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/manresa-ciutat-pubilla-de-la-sardana.html

diumenge, 5 de maig del 2013

Manresa, Ciutat Pubilla de la sardana-1963

Potser perquè sóc nascut a prop del monument...

Potser perquè vaig néixer tres mesos abans de la proclamació....

Potser perquè puc dir que jo ja hi era....

Potser perquè són cinquanta anys...

Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).

Però a nivel ciutadà ha passat una mica desapercebut. Aquests dies Manresa ha fet 50 anys d'haver estat proclamada Ciutat Pubilla de la sardana. Al 1963 va ser tot un esdeveniment cultural, identitari i d'afirmació. Escriu Pepa Mañé a Regió7 de dissabte 27 d'abril de 2013:

"La celebració d'aquestes noces d'or ha aconseguit aplegar tantes complicitats perquè la fita que Manresa esdevingués Ciutat Pubilla de la Sardana va ser tota una revolució el 1963. Un esdeveniment que se celebra des del 1960 en alguna població del país i que ha esdevingut una tradició va ser complicat de tirar endavant en plena dictadura: les autoritats amb prou feines toleraven el folklore català i imposaven una fèrria censura.

La celebració, que anteriorment només s'havia produït a Girona, Lleida i Ceret, es va organitzar per iniciativa d'una colla d'activistes manresans, encapçalats per Juli Sanclimens, de la llavors Agrupació Manresana de Folklore, i per Jaume Vives, del Casal Cultural Dansaires Manresans, que van animar la resta d'entitats a participar en els actes de la diada.

Un parell d'anècdotes posen en relleu què va significar l'esdeveniment. D'una banda, l'alcalde de l'època, Josep Moll i Vall, va ser qui va donar el primer permís a l'organització i sembla que aquesta decisió li va costar el càrrec. Moll presideix les fotos de la inauguració del monument a la Sardana al costat de la pubilla de Ceret i de la de Manresa, Francina Serramalera. D'altra banda, el missatge al món sardanista es va vetar perquè "no tractava el tema sardana". Una de les sentències revolucionàries de mossèn Josep Junyent diu: "volem veure en la sardana l'expressió del nostre poble, el dels Països Catalans". No es va poder llegir quan tocava, però sí en l'ofici que es va fer ben d'hora al matí."

També Juli Sanclimens el 1995 escrivia fent memoria dels preparatius i de la celebració amb un seguit d'anècdotes:

Manresa ciutat pubilla de la sardana de Juli Sanclimens.pdf

Capítol del llibre:

SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994), p.71-74 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995