Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grup. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grup. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de gener del 2016

Orquestra alternativa



Naixement i primera època 
Durant la primavera de 1999, la comissió organitzadora de la Festa Major Alternativa de Manresa va tenir la idea d’encarregar la creació d’una nova orquestra a Manresa, que portés expressament el nom d'aquesta festa. La idea era la de disposar d’una formació musical que clogués els actes, cada any, al final d’aquesta festa major. Així neix L'Orquestra de la FMA, que més tard es coneixeria amb el nom d’Orquestra Alternativa. L’Alternativa va aparèixer en públic per primera vegada el diumenge 29 d'agost de 1999, a la plaça de Puigmercadal de Manresa, davant de dues mil persones, després de l'actuació de Dusminguet. En aquella primera ocasió, la banda era formada pels músics següents: Oriol Torras (veu i teclats), Benjamí Ballester (guitarra elèctrica), Enric Mieza (baix), Xavier Matamala (bateria), Xavier Blanque (trompeta), Roger Fonts (saxo soprà i veu), Noè Escolà (saxo tenor) i Ramon Fonts (tècnic de so).
Estilísticament, l’Alternativa va bastir el seu treball sobre de versions de cançons conegudes, nacionals o estrangeres, arranjades d’alguna manera especial, i apropiant-se-les. I així, cavalcar, sense abusar-ne gaire, damunt de gèneres com el ska i el punk, però sense sentir-se mai lligada del tot a aquests dos estils.
La formació no va ser mai fixa, ja que atrets per la manera de ser, la voluntat de pasar-s’ho bé fent música i el bon ambient dels assajos i concerts, molts altres músics hi van col.laborar. Entre d’altres: Òscar Castellà (saxo), Lluís Coll (trompeta, teclats, corneta barroca), Joan Ramon Quirante (trombó), Sílvia i Cristina Palau (coristes), Patrícia Herrero (trompeta), Dani Huertas (saxo), Sara Hernández (veu), Manolo Pinos (saxo)…
L’Orquestra també va ampliar els seus horitzons fent sortides a molts actes festius, polítics o culturals d'altres pobles i ciutats.
Segona època
Després d’alguns canvis i la voluntat de fer una base fixa, la formació estable de l’orquestra, a partir de la tardor del 2001, la van formar: Roger Torras (veu), Francesc Beltran ‘pelut’ (guitarra elèctrica) substituït posteriorment per Carles “Txarli” Fibla, Eloi Escudé (teclats), Jordi Portabella (baix) i Xavier Matamala (bateria). La secció de vent, tot i que sempre present, va ser més rotatòria. És l’època de la consolidació i eclosió de la banda a molts altres escenaris del país. Tot i així, la tardor del 2004 l’orquestra es va agafar un temps de pausa de les actuacions en directe pel cansament que provocava l’obligatorietat dels concerts i el perill de deshumanitzar el projecte.

Tercera època i final.
Els primers mesos de l’any 2005, la banda no es va reunir ni tan sols per assajar, moment en què la continuïtat de l’orquestra es va veure amenaçada. Però de seguida es van arreplegar forces suficients com per tornar a reunir una banda amb solvència, de cara a l’estiu del 2005, i de cara, sobretot, a la Festa Major Alternativa de Manresa d’aquell any, a la qual no es podia faltar. Formaven la banda en aquell moment: Roger Torras (veu) Oriol Torras (veu i teclats) Carles “Txarli” Fibla (guitarra elèctrica) Carles Badia (baix) Marcial Garcia (bateria) Eudald Camprubí (trompeta) Eduardo Urbano (saxo alto). Més endavant, també Eduardo Urbano i Carles Badia deixarien la banda, i s’hi unirien Pep Bashi (saxo) i Marc Torregrossa (baix) També segueixen col.laborant Xavier Blanque, Òscar Castellà, Noè Escolà, Roger Fonts, Sara Hernandez, Dani Huertas o Manolo Pinos. I la de Ramon Fonts que continuava essent el tècnic de so habitual de l’orquestra a tot arreu on anava.

El darrer concert a l'Alternativa va ser per la FMA del 2007 i el 2008 van cesar l'activitat.
..............................
En tot el temps d'activitat les actuacions més importants que va fer l’Orquestra van ser les festes majors alternatives de Sants i Gràcia, Barraques de Banyoles, de Sant Cugat del Vallès i d’El Prat de Llobregat, Ribes del Penedès, Roda de Ter, Festa dels Traginers de Balsareny, o l’Identicat de Baó (Catalunya del Nord), entre moltes d’altres; a part de la tradicional actuació anual a la Festa Major Alternativa de Manresa.

L’Alternativa ha compartit escenari amb grups com Cheb Balowski, Elèctrica Dharma, Brams, Obrint Pas, Fundación Tony Manero, Dusminguet i Sopa de Cabra, entre d’altres.
Cal dir que grups com Masos Rònecs, Orquestra Mitjanit, Plouen Catximbes, Aramateix, Grip, Boogie Dreams o Four Colours, The Gramophone Allstars i molts d’altres compten amb exmembres de l’Alternativa entre les seves files.

Entre d'altres el repertori de l'Orquestra Alternativa va incloure: Beat it de Michael Jackson, Wish you were here de Pink Floyd, Luna rossa de Banda Bassotti, Qualsevol nit potsortir el sol de Jaume Sisa, Perquè vull d'Ovidi Montllor, Nº 1 de Roger Fonts, Arrels d’Esquirols, Lo tio Pep de Popular valenciana, La rambla de Quimi Portet, En el Castell de Jaume Sisa, Sota una col d’Adrià Puntí, God save the Queen de Sex Pistols, La dona de paper de Lluís Coll, Love& Hate de Mano negra, Walking by myself de Gary Moore, I mean you de Thelonius Monk, Material girl de Madonna, Like a rollingh stone de Dylan, London calling i Rudie Can't fail deThe Clash....

Primer disc: Un directe (2002)
L’any 2002, l’Orquestra Alternativa es va autoeditar un primer disc, enregistrat íntegrament en directe, que recollia l’actuació a la Xa edició de la Festa Major Alternativa de Manresa de l’any 2001 amb temes de Sisa, MadonnaThelonius Monk,...A part, l’any següent, apareixia la cançó Esclaps Nous, de Lluís Coll, interpretada per l’Alternativa, al disc Esclat’03 editat per la revista Enderrock promocionant el festival Rebrot d’aquell any.



Segon disc: Des de la reserva (2008)
Després de 9 anys als escenaris, el grup de rock de Manresa Orquestra Alternativa va editar el seu primer disc d’estudi. L’àlbum porta per títol Des de la reserva i consta de 13 talls on es fa un repàs de les cançons que més èxit van tenir durant aquests anys dins del repertori festiu de la banda. El disc va comptar amb la participació d’una trentena de músics, entre els quals, a part dels membres del grup acompanyats per altres músics que en algun moment o altre van col·laborar amb l’Alternativa i de la Coral Escriny de Santpedor, que interpretà la cançó Helena, desenganya’t de Pau Riba. L’enregistrament del treball va tenir lloc a casa d’un dels membres del grup a Manresa, va ser mesclat als estudis Kay de Salelles (Bages), i masteritzat als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Cal destacar que la producció artística va anar completament a càrrec de la pròpia formació. El resultat és un compendi gens convencional de música catalana de les quatre últimes dècades, passat pel sedàs i el so propi i ballable de l’Alternativa. Entre les cançons que s’hi poden trobar hi ha La Rambla de Quimi Portet, Arrels d’Esquirols, Dansa de la Primavera de Maria del Mar Bonet, En el Castell de Jaume Sisa o Sota una col d’Adrià Puntí. El títol Des de la reserva, correspon a una cançó amb el mateix nom, també inclosa al disc, del grup de música punk aparegut i desaparegut durant els anys 90 a la comarca del Bages, Cabrianes Motor City. També s’hi poden trobar dues cançons ‘de collita pròpia’: Nº 1, signada pel dissenyador i realitzador manresà Roger Fonts, i La dona del paper, obra del també manresà Lluís Coll, prestigiós cornetista i director del grup de música barroca La Caravaggia.


Orquestra Alternativa

Cançó: DANSA DE LA PRIMAVERA

Autors: Maria del Mar Bonet / Gregorio Paniagua

Videoclip: Slidemedia
Del disc: DES DE LA RESERVA (Picap, 2008)




dimarts, 22 de desembre del 2015

Fusioon

La biografia del grup aquí o aquí
La discografia aquí.

LP:
Danza del molinero
Ya se van los pastores
Ses porqueres
Pavana española
Negra sombra
En el puerto de Pajares
Rima infantilEl cant dels ocells

Fusioon 2 (1974)
    Farsa del buen vivir
    Contrastes
    Tritons
    Diálogos
    Concerto grosso



    Minorisa (1975) 

    Ebusus
    Minorisa
    Llaves del subconsciente (Mente)
    Llaves del subconsciente (Cuerpo)




    SINGLES:

    1972
    Danza del molinero
    Negra sombra
    1972
    No hay habitación para...
    Ciclos
    1973
    Rapsodia para un violín
    Tocata y fuga
    1974
    Farsa del buen vivir
    Rondó y final
    Recopilatoris

    Vídeos:
    Fotografies:




    Fusioon 2-1-76 en un dels dos últims concerts. Sala Ciutat, Manresa
    Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES

    Altres enllaços:

    dissabte, 15 d’agost del 2015

    La Festa Major Alternativa

    L'Alternativa de Manresa és una festa molt remarcada a les agendes dels joves de Manresa. És la cara paral.lela a la festa major convencional. Aquesta festa ha passat a ser al llarg dels anys, un mite per la joventut Manresana. L'Alternativa de Manresa també va ser la primera festa d'aquest estil als Països Catalans, posteriorment altres llocs com Sants, Gràcia o Vilafranca han optat per fer-la.
    Tot va començar quan el 1992 un grup de joves va decidir organitzar una programació paral.lela a l’oficial a la plaça Europa, sense permís i amb l’handicap de trencar amb la dinàmica majoritària a Manresa d’anar-se’n a la platja per Festa Major. Un any més tard, la festa es va traslladar a la plaça Puigmercadal, el seu emplaçament actual, i mica en mica va anar creixent organitzativament i de pùblic fins avui,en què és una cita ineludible del calendari local.

    Cartell de la primera FMA del 1992 del blog Històries manresanes.
    Però com va començar tot? Adam Majó ho resumeix ras i curt al Regió7 : "anàvem a la Festa Major d'Oló i a l'aquelarre de Cervera perquè eren més divertides que la de Manresa". A partir d'aquí es van plantejar fer alguna cosa. Però cal tenir en compte els antecedents. L'any abans, el 1991, hi va haver aldarulls durant la Festa Major de Manresa que van acabar amb enfrontaments entre un grup de gent i la policia a la plaça Infants. Hi va haver 7 detinguts. L'any a sobre, quan els impulsors de l'Alternativa van anar a exposar la seva idea a l'Ajuntament, els regidors de Cultura i de Seguretat Ciutadana d'aleshores, Marcel·lí Llobet i Josep Vilarasau, respectivament, els van dir que no. "Però la cosa va quedar així. Ni ens van donar permís ni ens ho van impedir. No es van veure amb cor de prohibir-la" per por que es puguessin repetir els incidents de l'any anterior.

    Foto de Fotografies antigues de Manresa de la primera FMA el 1992

    Actualment, a finals d’agost, podem participar i gaudir d’una festa que dura pràcticament 8 dies, amb cercatasques, xerrades, tallers, sopars populars, pregó alternatiu, actuacions de música, dansa, teatre i cultura popular i la crema de la falla, en una plaça que vol ser un aparador de les lluites que es duen a terme durant l’any a la ciutat i un reflex de l’eix temàtic sobre el qual gira cada edició, com han estat l’antifeixisme, la defensa del territori, la memòria històrica, l’anticapitalisme o la lluita de gènere.
    Completament autogestionada, aparador de propostes compromeses i amb una programació festiva, popular, reivindicativa i independent, la FMA ha esdevingut un referent del panorama cultural de la Catalunya central. La FMA organitza calçotades, tornejos de futbol sala i de bàsquet, paelles populars, carnestoltes, cinema a la fresca, aplecs del bolet, pedalades, caga tió popular i altres actes infantils i familiars, tot procurant no perdre mai de vista el missatge de lluita i transgressió dels valors imperants.




    Des de el 2010 també organitzen la Festa Major Alternativa Infantil.
    La FMA ha fet clàssics actes com el Cercatasques, la crema de la falla, la mostra de cultura popular, sopar popular...
    També va ser bressol de l’Orquestra Alternativa, un grup de rock format a Manresa l’any 1999.
      
    En un principi va ser un encàrrec de la comissió organitzadora de la Festa Major Alternativa de Manresa, que volia comptar amb una orquestra que portés el nom de la festa i que en tanqués els actes cada any. De seguida, però, el projecte va tenir continuïtat i es va convertir en una de les bandes de versions més populars de la Catalunya Central. Per l’Alternativa hi han anat passant multitud de músics en diferents temporades, 
    L’any 2002, l’Orquestra Alternativa ja es va autodeditar un primer disc, en aquella ocasió enregistrat íntegrament en directe, que recollia l’actuació a la Festa Major Alternativa de Manresa de l’any 2001.
    Després de 9 anys als escenaris, l'Orquestra Alternativa edita el seu primer disc d’estudi. L’àlbum porta per títol Des de la reserva i consta de 13 talls on es fa un repàs de les cançons que més èxit han tingut durant aquests anys dins del repertori festiu de la banda.

     FMA 2013
    FMA Infantil 2013

    Moltes entitats i col.lectius han donat feina i dedicació: Ateneu Popular la Seca, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Casal d’Amistat Catalanocubà, les Dones Inquietes, la SHARP Manresa, l’Assemblea Antimilitarista del Bages, l’Ateneu Llibertari l’Estaca, Manrúsia van del Pal, els i les Joves Independentistes Revolucionaris/-àries (JIR), l’Assemblea del Bages, l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), el Club de Futbol Barri Antic, la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), el col.lectiu ecologista l’Alzina, Maulets, Endavant, els Fora Dubtes, Xàldiga, la colla castellera Tirallongues, el CSA La Fona, el CSO Na Bastardes, el Casal Popular La Fadulla, l’Assemblea de Joves de Manresa, la Coordinadora Antirepressiva de Manresa, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), la Columna Clitoriana, el Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI), l’Ateneu Popular la Séquia, Acció Lila, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC); sense oblidar la col.laboració inestimable de la gent de Propaganda pel Fet o les col.laboracions de l’Alternativa Cultural, d’Ictineu, Boicot Preventiu, l’Almàixera, el JALE i tantes i tantes persones a títol individual que han aportat el seu granet de sorra per tal que aquest projecte hagi estat i sigui una realitat i continuï ben viu.

    Per saber-ne més:
    Web festes.org
    L'origen de la FMA del blog Històries manresanes
    Facebook de la FMA
    20 anys de FMA a Regió 7

    dimecres, 1 de juliol del 2015

    Una dona tocant la tenora!!!

    Ara ja no se'ns fa estrany, però fa relativament molt poc que a les cobles no hi havia dones tocant els instruments. La primera vegada al segle XX que això va succeir, en tot l'àmbit territorial de la música per a cobla, va ser a la Cobla Bages (creada a Manresa l'any 1973 i procedent de la Cobla-orquestra La Principal de Bages). A principis dels vuitanta, Maria Antònia Pujol i Subirà filla de Gironella va començar a tocar la tenora en aquesta formació.
    Foto de
    http://www.gorramusca.cat/espectacle/vida
    I de fet, en tota la història de la música per a cobla va ser la segona. En el llibre Córrer la sardana: balls, joves i conflictes, s'explica qui en va ser la primera: el 1884. Joan Rigau "Barretó" (1842-1890) dirigia la Cobla La Juventud Torroellense ("cobla del Barretó") i en hores baixes del grup va tenir la idea de:
    "incorporar, en un sonat cop d'efecte, la seva filla Marta tocant la tenora. Ruiloba (1948: 92-104) afirma que en tres audicions es van fer famosos en tot l'Empordà, però que la noia de seguida va deixar de tocar per casar-se amb "el noi de Can Taules". Realment aquesta incorporació devia ser trasbalsadora: el model de músic de cobla i d'orquestra es manté estrictament masculí fins el darrer quart del segle XX. Per les informacions de que disposem, cap dona no devia tornar a tocar la tenora en ballades públiques de sardanes fins gairebé cent anys després, a la dècada de 1980. (Nota. La primera dona que torna a ocupar un lloc fix en una cobla de sardanes és Maria Antònia Pujol de Gironella, que ho va fer a la Cobla Bages, fora de l'Empordà, vers l'any 1981)".
    Marta Rigau
    (Foto del blog Femeni i singulars)
    La següent foto deu ser una de les primeres que il·lustra el fet i mostra la formació actuant a Castellterçol, el dia 2 de Novembre de 1980. Darrere: Llorenç Planas, Jaume Núñez, Jordi Prat, Ignasi Tort, Josep Pla i Àngel Piqué Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Albert Prat i Clarà i Mª Antònia Pujol i Subirà .
    Cobla BAGES_1980 (Castellterçol, 2-11-80) 
    (Foto: Jaume Nonell.del blog fotosformacionsmusicalsdecatalunya)

    Per saber-ne més:
    Marta Rigau al programa FEMENÍ I SINGULARS de la CCMA
    http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es
    AYATS, Jaume (dir): Córrer la sardana: balls joves i conflictes. Rafael Dalmau editor. Barcelona, 2006.

    divendres, 15 de maig del 2015

    La Caravaggia

    Diumenge 7 de juny a les 19:00h la Caravaggia & Lupulus Emsembla faran un concert a l’església de l'antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages. Organitzat pels Amics de l'art romànic del Bages, forma part del cicle Música i romànic i interpretaran conjuntament un repertori de polifonia religiosa, principalment del renaixement.
    Que actui La Caravaggia és un gran aconteixement.  És un conjunt de música antiga de referència, creat pel cornetista manresà Lluís Coll l’any 2005 i està dedicat a la interpretació amb criteris històrics de la música del renaixement i del primer barroc.
    El grup ha actuat en els principals Festivals de Música Antiga de Catalunya, l’estat espanyol i d'Europa (França, Bèlgica, Holanda...). Ha col∙laborat amb grups instrumentals com Les Sacqueboutiers i Orquestra Barroca Catalana i amb grups vocals com La Colombina, Nova Lux o la Capilla Real de Madrid. El 2006 obté el Primer premi del Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse en la categoria d’ensembles i el 2007 el Premi del Públic de l’IYAP Historical Wind Instruments del Festival Laus Poliphonia. Ha estat escollit com a representant del REMA (Xarxa Europea de Festivals de Música Antiga) el 2009 i ha estat reconegut com a Grup Recomanat per La Asociación Española de Festivales de Música Clásica l’any 2010. Ha realitzat enregistraments en solitari: In mani dei Catalani i In Paradisum, i en col∙laboració amb cors com L’Escolania de Montserrat, La Colombina o Nova Lux.


    Membres Fundadors
    Lluís Coll i Trulls: corneta i direcció
    Jordi Giménez i Puig: sacabatuxos i trompeta de bara
    Joaquim Guerra i Codina: baixó, baixonets, xirimies i fagot barroc



    Lluís Coll (Manresa 1977), fundador y director artístic de La Caravaggia, guanya el 2006 el Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse. Ha col.laborat amb ensembles como Les Sacqueboutiers, Hespèrion XXI, Forma Antiqva y La Colombina. Es professor de Cornetto a l'ESMUC.


    Jordi Giménez obté el Premi d’Honor de trombó, bombardí i fiscorn a Sabadell (Catalunya), y més tard la Medalla d’Or en trombó i música de cambra a Toulouse. Actualment és professor de trombó en diversos conservatoris de Catalunya. Ha tocat, entre d'altres grups, amb la Capella Reial de Catalunya (J. Savall) i Al Ayre Español (E. Lopez Banzo).

    Joaquim Guerra (Girona 1984) va estudiar fagot a Barcelona amb Josep Borràs, i més tard a Basilea amb Donna Agrell. Actualment és professor de fagot históric y xirimía a l'ESMUC (Barcelona). Traballa amb grups com Forma Antiqva (A. Zapico), La Colombina (Josep Cabré) i Hesperion XX (J. Savall)


    Produccions del Grup:
    -Aires de Guerres i Funerals-
    Concert de Proximitat amb 4 instruments de vent i percussió. Concerts exclusivament a Catalunya.
    -In mani dei Catalani-
    Música per a Ministrers del Renaixement a la Corona d'Aragó. Guanyador del Premi del Públic de l'IYAP-Historical Wind Instruments del prestigiós festival Laus Poliphoniae (2007) d'Anvers.
    -Fons musicals de la Biblioteca de Catalunya-
    Amb La Colombina
    -Els Capricis del Cavalier Merula-
    Col·laboració amb la mezzo-soprano Marta Infante amb música de Tarquinio Merula. Programa escollit Representant del REMA (European Early Music Network) el 2009.
    -Delectare, docere et movere-
    Música Instrumental amb un grup mixte (cordes i vents) del seicento italià. Guanyador del Primer Premi del Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse (2006) en la categoria de conjunts.
    -El Duc de Lerma-
    Concert amb 20 instruments de vent i percussió ofert en col·laboració amb Les Sacqueboutiers
    -Codex de Lerma-
    Amb la Capella Sancta Maria
    Caravaggia al Vermell. Regió7 de 20 de gener de 2014.

    Caravaggia llegint del Codex de lerma estant. Foto del grup.


    Regió7 16 de maig de 2006

    Un parell de videos de la xarxa:



    Visites del grup a Manresa:
    Per saber-ne més:

    dilluns, 12 de gener del 2015

    Minorisa de Fusioon, 40 anys.

    Aquest 2015 farà 40 anys d'aquest gran disc, el tercer i últim, de la carrera musical del grup manresà Fusioon: MINORISA. Recordeu que formaven el grup: Manel Camp (piano i teclats), Jordi Camp (baix), Santi Arisa (percussió) i Martí Brunet (guitarra i sintetitzadors). Fusioon va ser un grup d'avantguarda a nivell mundial del rock progressiu, simfònic i/o electrònic, trieu l'etiqueta que volgueu.

    En aquest disc crearen un tema, el segon, que és tot un himne a Manresa i que ens va cridar a obrir definitivament les portes a la "modernitat" musical: MINORISA (SUITE). En forma de suite i utilitzant sons (campanes de la Seu, sons de la processó de Divendres Sant) i músiques de la ciutat (Marxa de la Llum, Goigs de la Llum i Marxa dels armats) enfilen una narració amb el seu propi llenguatge de la seva visió de Manresa. Jo crec que tard o dora l'heu sentit i sino és fonamental de conèixer-lo. No dirieu que és més recent dels 40 anys que té?

    El disc té dos temes més. El primer, EBUSUS (adaptació llatina del nom d'Eivissa donat pels fenicis), el van dedicar a les experiències i les visions de l'illa dels components dels grup, que coneixien i estimaven bé, degut a les seves estades allà. I el tercer, LLAVES DEL SUBCONSCIENTE, que el van deixar a Marti Brunet perquè desenvolupés tot el seu món tan en la vessant musical com en la tècnica, fent servir les últimes novetats en electrònica o sintetitzadors construits per ell mateix. En el text de la reedició en CD hi ha algunes explicacions més sobre els tres temes.

    El gener del 1976 amb dos grans concerts a la Sala Loiola es van acomiadar com a grup, però individualment van seguir els seus propis camins musicals.

    Vinil (1975) per Ariola
    1.- Ebusus (Suite)
    2.- Minorisa (Suite)
    3.- Llaves del Subconsciente. I Parte: Mente II Parte: Cerebro
    Gravat als Esturios Kirios 
    (segons la revista Rollingstones un dels 25 llocs mítics del pop-rock español de tots els temps)
    Tècnic de so Enrique Rielo

    Reedició en CD (1997) per Ariola





    divendres, 3 d’octubre del 2014

    Sardanova

    Buscant informació sobre la Sardanova, vaig topar amb aquest text  de la Web oficial de Santi Arisa. És força aclaridor.
    "Sardanova neix de la inquietud musical en la cerca de nous camps sonors dins la música popular. Santi Arisa, empès per aquest neguit innovador, el mes de juny de 1992 entra en converses amb la Cobla Montgrins proposant-els-hi fussionar dos estils musicals a fi d'aconseguir la conjuminació de la instrumentalització de la Cobla amb un grup de rock-jazz-fussió.

    Del treball conjunt del grup de Santi Arisa & Lakatans (piano, baix, guitarra i bateria) i la Cobla Montgrins en sorgeixen un reguitzell de composicions pròpies, les quals s'aniran enregistran en diferents CD's:

    • Sardanova (1993 PICAP)

    • Punts Lliures (1993 PICAP)
    • Sardanova dance (1993 PICAP)
    • Aires (1995 PICAP)

    Les composicions de Santi Arisa es basen en l'estructura de la sardana de manera que poden ser ballades amb la mateixa base, però aportant-hi innovacions.
    Des de la presentació al I Congrés Sardanista celebrat a Calella el febrer de 1993, Sardanova agafa gran ressò per arreu de Catalunya i moltes colles sardanistes l'acullen i la ballen, de manera que, per a molts, representa la revitalització de la sardana. Tanmateix aquest fenomen també crea molta polèmica. Considerant aquest resultat com a positiu per a la normalització de la cultura catalana, molts dels seus detractors comencen a veure-ho amb bons ulls ja que la cutura popular s'introdueix en molts camps.
    La complexitat sonora permet jugar amb nous moviments i els punts lliures que utilitzen les colles sardanistes de tot Catalunya es complementen molt bé amb sardanova. Santi Arisa i el seu grup han volgut fer tribut a aquestes colles que fan punts lliures amb tanta imaginació, creant el tema Punts Lliures (una sardana rap), en que tots els noms que hi surten són inventats per les colles. En aquest treball també hi intervé la prestigiosa Polifònica de Puig Reig interpretant diferents temes en diversos estils.
    Dels treballs Sardanova i Punts Lliures s'estrenen els seus respectius vídeo-clips que s'emten a diverses televisions, entre elles Televisió de Catalunya.
    El primer disc de sardanova queda setè en els Premis Èxits d'or , atorgats per votació popular. També, l'any 1993, se li concedeix el Premi de noves experiències per la recerca de noves expressions musicals en la sardana i en la música de cobla otorgat per L'obra de Ballet Popular. I l'any 1994, Santi Arisa, també és premiat pel Premi Nacional de Música Tradicional per la Generalitat de Catalunya.". 



    Podeu sentir-la aquí:

    dilluns, 1 de setembre del 2014

    Trio ars

    En la REVISTA CIVTAT de 1927 no 12, (p. 88) Ramon Pujol i Alsina (1903-1986) signa aquesta crítica al primer concert del Trio Ars. Concert que volia commemorar a la ciutat el centenari de la mort de Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770-Viena, 26 de març de 1827). 

    "De totes les activitats que a Manresa s'han produït en la música instrumental, és, sense cap mena de dubte, la millor, el Trio Ars.
    Amb l'acurada interpretació dels trios de Beethoven i Mozart, en el concert-presentació del dia 29 de maig, al Teatre Conservatori, col.locaren a un lloc albirador en el món de la música, el nom de Manresa.
    La unitat de sentiment i justesa d'expressió que eixí de la dicció de totes les composicions, ens dóna idea exacta del continuat estudi preparatori a què se sotmeteren els artistes esmentats i valora llur fermesa en llur esperit de continuïtat, ço que els permetrà, amb temps relativament curt, d'arribar a obtenir aquella refinada fussió del temperament dels tres per poder interpretar amb tota la seva valor i riquesa de matisos la música més sublim, qualitat que sols possseeixen els conjunts més selectes que hom coneix.
    Per què analitzar detalladament i minuciosament la labor dels tres artistes en el seu primer Concert? Ens satisfà plenament llur existència i això, que és per a nosaltres el principal motiu de joia, ens plau de fer-ho constar públicament i més havent estat com fou, la seva execució, tant escel.lent ço que justifica en ells les més falagueres esperances per a l'esdevenidor.
    Posseïm amb el Trio Ars, una gran posssibilitat artística; ara ens serà permès de sentir amb més freqüència, i sense recórrer a elements extranys, totes les produccions de la música clàssica i contemporània consagrades pels intel.ligents i que fins ara ens estava vedat. Això contribuirà al refinament del gust musical, bastant mediocre per cert, del nostres poble.
    Del contingut del programa se'n desprèn que dedicaven les primícies dels seus estudis amb la primera audició, a honorar la memòria del gran romàntic de la música, Beethoven, bellíssima idea, i si d'altra manera Manresa no commemora el centenari de la mort de Beethoven, geni de la tècnica, del pensament i del sentiment alhora, no podrà pas dir.se que l'aportació del Trio Ars no hagi estat ja de la més alta valor."

    La significació dels músics que en formàven part em va impulsar a mirar de trobar el recorregut en el temps i l'activitat del grup. No va ser possible trobar-ne gaire documentació, però de totes formes contrueixo l'entrada per reflectir que a mitjans dels anys vint del segle passat la nostra ciutat tenia una estructura musical i cultural per fer neixer un grup d'aquestes característiques i amb aquest repertori.

    Formaven part del TRIO ARS:
    Antoni Muset i Ferrer. Violoncel (1892-1968)
    Poeta. President de l'entitat esperantista
    Bela Espero. President del Centre
    Excursionista de la Comarca de Bages.
    Autor del llibre Quan el cor i el
    cervell parlen (1932).

    Marià Homs Montserrat. Violí (1901-1975)
    Mœúsic. Polí’tic. Jugador del CE Manresa,
    jugˆà tambéŽ al FC Barcelona i al
    RCD Espanyol. Membre de la Junta de
    Govern Republicana Provisional de
    Manresa, del 14 d'abril de 1931. President
    de les Joventuts d'Estat Catalˆà a Manresa. Fou
    ferit en un atemptat el 20 de març de 1934.
    Membre del Trio Ars. Director de l'Escola Municipal
    de Mœúsica, desprŽés de l'assassinat del
    Mestre Blanch. Sotsdirector de l'Orfeó— Manresà
    ˆ. President del Sindicat Musical de Manresa

    Miquel Blanch i Roig. Piano (1889-1936)
    Director de l'Orfeó— Manresàˆ. Director de l'Escola
    Municipal de MϜsica de Manresa (1932). Assasinat
    per elements d'extrema esquerra el
    1936.



    A l'època els diaris en van reflectir l'activitat:

    Se asegura que en breve tendá  lugar en Gerona una exposición de obras de los artistas de esta ciudad Veciana y Corrons. Probablemente la expresada exosición será inaugurada i clausutada con importantes actos en los que tomará parte el "Trio Ars", tambien de Manresa.
    La Vanguardia Edición del viernes, 16 de diciembre 1927, pag 26
    
    
    
    
    A aquesta notable agrupació "Trio Ars", composta dels coneguts artistes Miquel Blanch  (piano), Marian Homs (violí) i Antoni Muset (violoncel),  ha estat encomanada la seva valuosa cooperació en el festival selecte organitzat per l'Associació de la Premsa de la veïna ciutat de Manresa que tindrà lloc en la nit de demà, al coliseu Gran Kursaal. En aquest festival interpretaran el bell Trio op.5, de Mozart.
    La Veu de Catalunya. Any 38, 1.15 de gener 1928
    
    
    
    
    Se celebró en el gran Kursaal el festival organizado por la Asociación de la Prensa. El selecto público premió con muchos aplausos a los diversos elementos artísticos que desarrollaron el programa. Fueron estos la orquesta Masanas, Agrupación Artística del Ateneo Obrero, compañía manresana de Declamación, Trío Ars, Troupe Island Kelty y la canzonetista Rosita Surdé, todos los cuales pusieron el mayor interés en el desempeño de su cometido.
    La Vanguardia Edición del martes, 17 enero 1928, pag 34


    Bibliografia:

    dilluns, 28 d’abril del 2014

    Cobles, Orquestres i Conjunts de Manresa

    Josep Loredo i Moner ha construit un blog que recull totes les cobles i orquestres (sobretot històriques) de Catalunya:


    Hi ha tres apartats que parlen de formacions manresanes. Tant de cobles:
    La principal de ManresaCobla-Orquestra AtlàntidaCobla BagesCobla ManresaCobla-orquestra Farrés, i La Principal del Bages 

    com de grups, orquestres, i orquestrines:
    Club VirginiaOrquestrina RoyalSeyson clubOrquestra IrisOrquestrina TardàOrquestrina MaricelCobla Orquestra RosaledaYokohamaOrquestra Remembrança, The Galis Boys
    L'Empordanesa (Orquestra Massana)

    Animo a qui sàpiga més formacions, informacions o fotografies que s'hi posi en contacte per fer créixer el blog. També es pot seguir pel Facebook.

    dijous, 16 d’agost del 2012

    Nakki

    No tinc cap intenció de fer entrades al blog referenciant ni molts ni pocs grups manresans ni discos, perquè seria interminable. Però si que hi ha algunes referències que són imprescindibles de coneixer. Avui toca recordar Nakki i el disc Bòria avall.
    És un disc avant la lettre. Deutor dels pocs grups que amb instruments tradicionals van posar-hi una base de rock. És una de les arrels de grups tan actuals com La Carrau, Rauxa, Mesclat o La Coixinera.
    És un disc ben realitzat, intel.ligent i vital. És una llàstima que no vagi tenir la volada que demanava el disc i que el grup no seguís més temps treballant.
    En el fascicle dedicat a l'any 1991del col.leccionable del diari Avui El Rock Català 1960-1994 escriuen sobre Nakki (indexant-l'ho com un dels 18 millors elapés de l'any):
    "A cavall entre el rock i el folk, Nakki era una formació absolutament atípica que va néixer amb la intenció de modernitzar la música tradicional. En format septet, el grup va gravar un primer elapé titulat Bòria avall, en el qual alternava temes pròpis amb peces populars."





    Els temes del disc:

    El castell
    Dansa de Vilanova
    Galop de cortesia
    La festa
    Manresa gegantera
    cursa de xanques
    Bòria avall
    Corranda
    Ball de bastoners
    El café del Txocoa
    Ball de Sant Ferriol


    Els components del grup:

    Xema Morales: gralla, sac de gemecs, percussions, viola de roda.
    Pep Lòpez: gralla, tenora, flabiol.
    Miguel A. Morales: guitarres elèctriques.
    Miguel`A. Rodríguez: baix elèctric.
    Santi Caballero: flauta travessera.
    Ramon Viñeglas: bateria, percussions.
    Cesc Serra: viola, violí.

    La caràtula del disc

    Escolteu Galop de cortesia


    http://www.enderrock.cat/sons/grup/54/nakki  arran de les noves propostes del grup diuen:

    "Des dels seus orígens, l’any 1986, la formació NAKKI ha estat en constant evolució i ha passat per diferents etapes musicals. En els seus inicis el grup instrumental s’inspirava i creava a partir del repertori de música popular i tradicional, adaptant i fusionant les melodies populars amb ritmes més actuals per donar així una visió renovada i fresca, més lligada al present que al passat, però sense deixar-lo de banda. Després de més de 15 anys de dedicació a altres projectes, NAKKI torna per ofererir un repertori amb composicions pròpies com a resultat d’aquesta constant evolució. Un repertori basat en la música d’arrel però que va més enllà, amb una sonoritat peculiar fruit de la diversitat tímbrica que ens aporta la “convivència” dels instruments tradicionals i moderns. Un discurs musical ric en diàlegs i fusió. Sempre buscant endinsar-se en diferents territoris sonors, NAKKI ofereix un concert obert a qualsevol forma de gaudi, ja sigui només escoltant o ballant. Amb l’espectacle de música en directe “ Fet a mà “ volen mostrar i compartir l’espai i l’essència que desprèn la seva música.

    Nom Txema Morales
    Viola de roda, wistle, ocarina, percusions i arranjaments
    Anna Vega
    Clarinet, flautes de bec, melòdica i teclat
    Miguel Ángel 'Negro' Morales
    guitarres, composició i arranjaments
    Marc Sibila
    Contrabaix i baix elèctric
    Ramon Vinyeglas
    Bateria, cajón, darbouka, udú i 'tabla'
    12/2/1966."

    Alguns dels temes d'aquest espectacle de la represa del grup els podeu escoltar aquí O veure'ls tocant a Santpedor aquí.

    Per saber-ne més:
    Regio7