Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 d’abril del 2015

Llibres de Manresa on line

Sorpresa i agraïment a la iniciativa de l'Ajuntament de Manresa, que a la seva web, publica tres dels llibres de la col.lecció El patrimoni festiu de Manresa i les partitures del Correfoc. 


LA FESTA (2008). Amb el text de Marc Torras Serra, les fotografies de Genís Sáez Molina i diversos col.laboradors més. Ofereix una visió de les festes a Manresa tant en els aspectes històrics com els cicles i el calendari i les músiques que l'acompanyen.


LA DANSA (2009). Amb el text de Glòria Ballús Casòliva i la fotografia i imatge de Genís Sáez Molina repassa la història i l'actualitat de les danses antigues, la sardana, els balls de la imatgeria i del bestiari del Correfoc, esbarts i escoles de dansa.




ELS PASTORETS (2010). Amb text de Josep M. Soler i Bonet i fotografia i imatge de Genís Sáez Molina. Fa una extensa repassada a aquests aspectes:
Els Pastorets, un espectacle “popular”
La significació d’Els Pastorets. Què són?
Els orígens i l’evolució dels Pastorets
Història dels Pastorets a Manresa .
Les entitats dels Pastorets
La música a la representació d’Els Pastorets, per Glòria Ballús
Cent anys dels Pastorets a la Sala Els Carlins, una mirada en imatges




LES MÚSIQUES DEL CORREFOC DE MANRESA (2014). Compostes per Lluis Toran i Lluís Sarró i hamonitzades per Jordi Gozàlez. Amb partitures a dues veus amb acompanyament de piano i versions per a instruments transpositors: Gàrgola, Asmodeu, Ball de la Víbria, Ball del Drac, Valset de la Víbria i el Drac, Mulassa, Coll-llarg i Nas de Sutge, Ball de Dimonis, La Nova Criatura, Ball dels Diablons, Marxa del Correfoc i Vacances.

També destaquen:

dissabte, 20 de setembre del 2014

Els garrapates

Manresa té una mida que propicia que hi hagin més d'una entitat dedicada a un mateix tema. Moltes vegades la segona és una escisió de la primera i massa sovint són segurament rivals. 
L'any 1830 es fundà una segona capella de música a la Ciutat, a part de la de la Seu, fundada pel Rnt Josep Obiols. De seguida van rebre un mal nom: GARRAPATES, nom que feia referència "a les notes musicals antigues, anomenades garrapatejades per la pressa que empleaven en l'execució del repertori".
L'anècdota és extreta d'un document titulat "Història de l'Art Musical en Manresa" de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost de 1853- Manresa, 26 de setembre de 1935), que fou arxiver de Manresa. És un document inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal al fons Sarret i Arbós amb la signatura V/88. Sota el títol duu un lema: "La música parla á l'anima" que és prou bonic. Reprodueixo la Portada:



Transcric el fragment de l'anècdota explicada per Sarret i Arbós:

"A l'any 1830 es creà a Manresa una capella de música separada de la Seu, essent fundador el Rnt Josep Obiols, gran músic compositor i, a l'ensems, Mestre de primera ensenyança que fou del Col.legi de Sant Ignasi, Prior de l'Hospital de Sant Andreu d'aquesta ciutat.
La creació d'aquesta nova Capella mogué una revolució entre els músics i cantaires, formant-se dos partits que es disputaven la prioritat en l'execució de la música religiosa originant-se una competència extraordinaria, la qual va arribar fins a privar que els individus de la Capella de la Seu prenguèssin part en les funcions de l'altre; i que la nova, fundada pel Rnt Obiols se la motegés amb el nom de garrapata, fent alusió a les notes musicals antigues, anomenades garrapatejades per la pressa que empleaven en l'execució del repertori.
Aquesta nova capella subsistí amb el mateix nom fins a la mort del darrer mestre que fou en Francisco March, successor del Rnt, Estanislao Font, pvre. durant quina direcció, la Garrapata competia amb la Capella de la Seu.(...)"



dissabte, 11 de maig del 2013

La sardana a Manresa

Ignasi Torras al Pou de la Gallina d'abril de 2013 i amb motiu dels 50 anys de la proclamació de Manresa com a Ciutat Pubilla de la sardana, signa un article en que fa una breu ressenya del naixement i evolució de la sardana a Manresa.

La Sardana a Manresa d'Ignasi Torras

Això em va recordar que una de les persones que sabia i havia estudiat més la sardana a Manresa era Francesc Soler Mas. L'entitat Foment de la sardana de l'ACB va editar un important estudi sobre el naixement i evolució de la sardana a Manresa del mateix Soler Mas. El llibre també incorporava altres articles o estudis:

La principal del Bages d'Antoni Juanola.
La guerra (1936-39) de Josep M. Gasol.
Els adolescents marcats d'Enric Manyoses.
Manresa ciutat pubilla de la sardana 1963 de Juli Sancliments.
Compositors de sardanes que han nascut o residit a Manresa de Josep M. Solà.
Una ballada de sardanes en un aplec, molt probablement a Joncadella, a principis del segle passat. (Fotografia d'en Casals, cedida per Ana Ballesteros).

Reprodueixo el capítol dedicat als inicis:

Arriba a Manresa (1901-1920) de Francesc Soler Mas
SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994),  p.15-31 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995

La familia de Francesc Soler Mas guarda encara a dia d'avui tot l'arxiu que va anar recopilant durant tota la vida i que va servir per poder fer els estudis.
Per acabar un altre article de Soler Mas de 1984, en el qual feia ja un esbós de tot el contingut del llibre de Foment.

La Sardana a Manresa de Francesc Soler Mas a Dovella
Dovella Manresa. Any IV, núm. 13 (abril 1984), p. 6-11


Per saber-ne més:


divendres, 27 de juliol del 2012

Fum, fum, fum.

És important i interessant pels amants de la llengua, la música popular, la recerca...la lectura d'aquest llibre-cd-dvd:

BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p. 18.

Una de les curiositats que explica és que Joaquim Pecanins (1883-1948) "l'any 1904, guanyà el premi que oferia el Centre Excursionista de Catalunya amb Recull de cansons populars (lema:Vox populi), conjunt de 28 cançons recollides durant els anys 1903 i 1904. Entre elles cal destacar la nadala Fum,fum, fum. publicada al diari La Veu de Catalunya el dia 21 de juliol de l904. L'any següent la publicava el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , i el 1907 la Revista Musical Catalana. Francesc Pujol la va harmonitzar l'any 1906, i va esdevenir una peça imprescindible de repertori nadalenc de corals i orfeons. Els primers a interpretar-la van ser l'Orfeó Català i l'Orfeó Manresà." (p.18)
Així doncs la redescoberta d'aquesta cançó és ben manresana. Apa!

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Després dels recol.lectors de cançons de principis del segle XX (Blai Padró, Joaquim Pecanins i Miquel Caelles) és L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya l'encarregada de fer el recull de cançons tradicionals i la música instrumental popular en l'àmbit dels Països Catalans. L'obra conté 200.000 documents, actualment dipositats al Monestir de Montserrat. Està dividit en quatre parts:
A. El fons dels materials recollits per Marià Aguiló (1825-1897).
  • Ben just si passa per Manresa i va anar dues vegades a Montserrat i una a Rajadell. 
  • Per tant les fons són informants particulars. 
  • De Manresa concretament hi ha 31 informacions: cançons llargues amb temàtiques com l’amorosa, la feudal cavalleresca, la religiosa, la mort i alguna llegenda.
B i C. Documents recollits per recol.lectors i els presentats als premis de les Festes de la Música Catalana organitzades per l'Orfeó Català.
  • Només hi ha una missió de recerca que es centra en Cardona
  • Solament quatre documents sobre Manresa
S. El fons Rossend Serra (1863-1929)
  • Sis documents sobre Manresa.
Segons Vilar i Ballús el material recollit és "força important" però reconeixen que és poc el material recollit. Apunten una explicació:

"com a hipòtesi es pot interpretar que l’objectiu primer dels responsables i recol·lectors de l’OCPC era recollir primer a les zones i comarques més allunyades de Barcelona i de la seva àrea més inmediata d’influència i, en canvi, deixar les comarques més properes per a una segona fase ja que la facilitat de comunicacions així ho permetia" Vilar i Herms, Ramon.La recerca del Cançoner popular a la comarca del Bages. Dovella 2008: Núm.: 95

BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.