Cobles, Orquestres i Conjunts de Manresa

Josep Loredo i Moner ha construit un blog que recull totes les cobles i orquestres (sobretot històriques) de Catalunya:

Formacions musicals de Catalunya

Hi ha tres apartats que parlen de formacions manresanes. Tant de cobles:

La principal de Manresa, Cobla-Orquestra Atlàntida, Cobla Bages, Cobla Manresa, Cobla-orquestra Farrés, i La Principal del Bages 

com de grups, orquestres, i orquestrines:

Club Virginia, Orquestrina Royal, Seyson club, Orquestra Iris, Orquestrina Tardà, Orquestrina Maricel, Cobla Orquestra Rosaleda, Yokohama, Orquestra Remembrança, The Galis Boys, 
L'Empordanesa (Orquestra Massana)

Animo a qui sàpiga més formacions, informacions o fotografies que s'hi posi en contacte per fer créixer el blog. També es pot seguir pel Facebook.

Fonoteca de Música Tradicional Catalana

Després dels primers recolectors de cançons i de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és el treball de la Fonoteca de Música Tradicional (iniciat al 1987 i que és un programa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) la que continua amb l'objectiu de recollir els materials de música popular i tradicional tant vocal com instrumental en suport escrit i aquesta vegada també en suport sonor. Es nodreix del treball de l'Associació de Recerca Musicològica i de diversos estudiosos com: Josep Crivillé, Ramon Vilar, M. Antònia, Glòria Ballús...
És una recerca reflectida en el llibre-CD que ressenyo al final i que té un abast comarcal, en que Manresa té un paper de ser-ne una localització més.
Treballs de camp duts a terme específicament a Mannresa per la Fonoteca:

1991: Josep Crivillé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Ramon Vilar [Informant Sr. Salvador Marones, darrer director musical de la Societat Coral Vilomarenca].

1991: 13 contra gravacions de música instrumental vinculada a l’orquestra d’Els Massanes.

2000: Josep Crivillé, Ramon Vilar,Robert Rovira i Àngel Vallverdú de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya. Enregistrament de Balls de Bastons de la comarca del Bages per a l’edició d’un CD de la FMTC [Colles de Bastoners de: Cardona, Rajadell, Artés, Manresa i Santa Maria d’Oló]. Nombre de fonogrames: 47.

En total 7 informants i 61 fonogrames

 

Dovella > 2008: Núm.: 95 La recerca del Cançoner popular a la comarca del Bages > Crivillé i Bargalló

La Fonoteca de Música Tradicional Catalana i la comarca del Bages .PDF de Crivillé i Bargalló a Dovella 2008 Núm.: 95.

CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011.

Matinades

Segurament a Manresa en altres temps s'han tocat les matinades per Festa Major. Tantmateix que jo recordi a finals del segle XX principis del XXI no es tocaven. L'any 2011, a proposta de l'Alba Logan, tots els grallers de Manresa es van posar d'acord per assajar i tocar les matinades per la Festa Major. Es comencen a les vuit del matí del diumenge de Festa Major i fa un recorregut pel barri antic i centre de Manresa. Aquí teniu la partitura que es va tocar i es toca per a la ocasió.

Matinades .PDF

L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Després dels recol.lectors de cançons de principis del segle XX (Blai Padró, Joaquim Pecanins i Miquel Caelles) és L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya l'encarregada de fer el recull de cançons tradicionals i la música instrumental popular en l'àmbit dels Països Catalans. L'obra conté 200.000 documents, actualment dipositats al Monestir de Montserrat. Està dividit en quatre parts:
A. El fons dels materials recollits per Marià Aguiló (1825-1897).

• Ben just si passa per Manresa i va anar dues vegades a Montserrat i una a Rajadell. 
• Per tant les fons són informants particulars. 
• De Manresa concretament hi ha 31 informacions: cançons llargues amb temàtiques com l’amorosa, la feudal cavalleresca, la religiosa, la mort i alguna llegenda.

B i C. Documents recollits per recol.lectors i els presentats als premis de les Festes de la Música Catalana organitzades per l'Orfeó Català.

• Només hi ha una missió de recerca que es centra en Cardona
• Solament quatre documents sobre Manresa

S. El fons Rossend Serra (1863-1929)

• Sis documents sobre Manresa.

Segons Vilar i Ballús el material recollit és "força important" però reconeixen que és poc el material recollit. Apunten una explicació:

"com a hipòtesi es pot interpretar que l’objectiu primer dels responsables i recol·lectors de l’OCPC era recollir primer a les zones i comarques més allunyades de Barcelona i de la seva àrea més inmediata d’influència i, en canvi, deixar les comarques més properes per a una segona fase ja que la facilitat de comunicacions així ho permetia" Vilar i Herms, Ramon.La recerca del Cançoner popular a la comarca del Bages. Dovella 2008: Núm.: 95

BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.

Els "recollectors" de cançons.

Abans de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya  a la nostra ciutat ja hi havia recollectors de cançons tradicionals, transcriure-les i donar-les a conèixer. Sempre lligats al Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Secció folklore i Butlletí) i a l'Orfeó Manresà (amb la seva escola de música). La doctora Glòria Ballús en cita tres, en un article que es pot consultar al final, que són: Blai Padró, Joaquim Pecanins (director de l'Orfeó manresà) i Miquel Caelles i n'inclou una cançó recollida per cada un. També es pot consultar:
BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.

TEXT COMPLET .PDF