Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memòria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Memòria. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de maig del 2016

Memòria de Corpus i Enramades a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu les festes de Corpus i les Enramades tal com ell les recorda. 
  "En el llibre Manresa, festes i tradicions, Marc Torras dona a entendre d'una manera ben concreta que moltes de les festes religioses de Manresa se centren en el Corpus on ja d'antic (el 1322) es celebrà per primera vegada. D'antuvi acudien en aquesta processó tot un conjunt d'imatges bíbliques substituides mes tard, en part, pels dracs, de caire mes profà, pero prenent part en la festa, i també altres entremesos, l'áliga, les carosses, el gegant, més tard la geganta, els nans, les trampes, etc.
El record de la processó de Corpus es viu en molts de nosaltres. Recordo quan passava sota el balcó de casa meva, per a mi un lloc privilegiat, on des d'infant veía des dels enterraments de primera classe, provinents de la Seu, fins totes les processons i tota la gent que anava a l'estació del ferrocarril.
Les campanes, el dia de Corpus, tenien un repic solemníssim. A les sis un coet anunciava la sortida de la processó. A les voreres dels carrers la gent s'aplegava per presenciar la processó. Ben aviat se sentien els sons de les trompetes dels heraldos, amb el banderer de la ciutat i les timbales o trampes. Seguidament els nans i els gegants, avançant cerimoniosos. Els ganfarons de la Seu, amb creu i cirials sostinguts pels escolans majors, les grosses banderes dels tremendos, vermelles, i la blava dels favets. Els nois d'escoles, del col.legi dels germans de La Salle; els congregants de la Congregació Mariana; joves i homes d'Acció Católica, amb llurs estendarts; gremis diversos; lligues de Perseverancia. Entre els nois de les escoles hi anava el pendonista infantil, acompanyat de música; mes endarrera el Penó Principal portat pels confrares de la Minerva; més música; els bombers amb vestit de gala. 

A continuació el clergat regular, els emblemes de la basílica -el conopeo o paraigua- i el tintinábul o campaneret, l'escolania, la Capella de Música cantant himnes eucarístics i el Tedeum, els canonges amb capes pluvials i, solemníssimament, el pas que portava la custodia d'argent de la Seu amb l'eucaristia, acompanyada per quatre diaques, precedida de nois que escampaven arreu pètals de flors i amb profusió d'encens donant un to majestuós i triomfal, tot plegat barrejat amb l'olor de ginesta provinent de les catifes de flors de la Seu que ininterrompudament es confeccionen des de l'any 1946, per idea del Sr. Santiago Rovira i Vilajuana. Seguia la presidencia amb l'arxiprest de la Seu, amb capa magna —la del Cardenal Lluch i Garriga- a continuació les autoritats civils i militars, la banda municipal i el batalló de Manresa alternant composicions religioses amb el so dels tambors i trompetes.
La processó pujava per les Piques, seguia per la plana de l'Om, el Born, Sant Domènec, la Muralla, els Infants, el Joc de la Pilota, pero diré que abans, al seu pas per davant cal Jorba, hom disparava uns coets. Allá hi havia instal.lat l'Ou com Balla, tradició importada de Barcelona molt agradable. En passar per la Muralla, el pas del Santíssim al darrer moment, hom col.locava herbes d'espígol, barballó i romaní, que es barrejaven amb l'encens. Durant el pas del Santíssim la gent s'agenollava per reverenciar l'eucaristia.

Pero on resultava més solemne tot era en arribar a la Plaga Major. En el llibre d'en Marc Torras hi trobareu una amplia referencia d'un antecedent d'aixó que us diré, pero que ell escriu que ja es feia el 1400, a la Plana. Més tard es trasplanta a la Plaça Major, i era així:
Els veïns de la Plaça Major confeccionaven una catifa de flors i ginesta, de forma circular, al peu de la casa de la ciutat. En arribar la custodia quedava situada al seu damunt, llavors un sacerdot pujava dalt d'una escala i treia el viril de la custodia i la lliurava a l'Arxiprest de la Seu, el qual acompanyat dels sis cirials pujaven a l'Ajuntament i des del baleó central donava la benedicció solemne, mentre tothom restava agenollat; les banderes eren baixades en senyal d'adoració, semblantment les del terrat de la casa de la ciutat; la banda tocava la marxa reial, els soldáis feien sonar les seves trompetes i tambors, les campanes de la Seu brandaven alegrement i es disparaven salves en honor de l'eucaristia. Tot aixó ho recordó com si fos ara... i ja fa anys. Seguidament la processó es reorganitzava, baixant per Sant Miquel, la Plana, Piques, Bastardes, Vallfonollosa, per entrar solemnement a la Seu on s'impartia novament la benedicció i reserva del sagrament.
Pero la festa sols acabava just de comengar, perqué en acabar aquest solemne acte, començava l'Octava del Corpus amb les enramades pels següents barris: el divendres, la carretera de Vic-Casa Caritat; el dissabte el barrí del Remei i de l'Hospital; el diumenge, Les Escodines, possiblement l'enramada mes lluïda, amb profusió d'actes, abundor de pirotècnia, molts trons, molta
ginesta, timó, barballó i espígol, un solemníssim ofici a Santa Clara i la gran processó per tots els carrers. El dilluns li corresponia el torn al barrí de la Plaça Major i Sant Miquel, el dimarts, al carrer Nou, al Born i Urgell, el dimecres al Barrí de Sant Francesc, Muralla, Cos, carretera de Cardona, i el dijous, al final al barrí de les Caputxines i placeta Montserrat, essent amb motiu del darrer dia de l'Octava que la processó resultava mes lluida puix que hi anaven els gegants, les autoritats i la banda municipal de música.
L'any 1951 tingué lloc una festa molt simpática amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages, per obra de l'enyorat gremi de Sant Lluc. Cada any -durant pocs anys lamentablement- el tercer diumenge del mes d'octubre es feia la crema d'una falla plantada a la plaça Major amb al.legories ben encertades: el bolet, l'ocell de paper, l'olla i el pintor i la caseta amb la pubilla. La crema anava precedida d'una xocolatada molt concorreguda.
Pero del que volia deixar constància era de la singular trobada de gegants que es féu aquell any amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages i que degué suposar un vertader esforç pels bons elements del gremi de Sant Lluc. Es grácies a ells i molt particularment a en Joan Vilanova que algunes festes arribaren a nosaltres, a mes dels dibuixos que féu en molts programes i d'altres il.lustracions que fóra llarg d'enumerar, a tall d'exemple: la rifa deils porcs per a l'Hospital de Sant Andreu; la festa amb el pendó de Santa Caterina, la tirallonga dels Cossos Sants, els armats, i un llarguíssim etcétera, passant per la reproducció dels passos i processons de Setmana Santa i moltes altres de les quals es fidel notari historie. Els homes del gremi de Sant Lluc mantingueren ben viva la flama de les festes i tradicions de Manresa."




TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990

diumenge, 20 de març del 2016

Memòria de la Setmana Santa a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu els actes de la Quaresma tal com ell els recorda. 

"El Dimecres de Cendra a la Seu es col.locava el Velum Templi (era una cortina blanca quadrada d'uns cinquanta metres quadrats), anomenat popularment "el bacallá" per la forma que prenia quan era hissat. Els ornaments de l'església eren reduïts.
Els bacallaners començaven la temporada mes activa col.locant antigament el ninot conegut per la Vella Quaresma amb set potes, significatives per la durada de la Quaresma. Antigament hom menjava congre, bacallá i arengades, essent els redós de la plaça de Sant Domènec on d'antic hi havia més botiguers d'aquesta especialitat.
En anys remots es feia la processó de la Bona Mort o manifestació externa del començ de la Quaresma. Els penitents hi acudien amb vestes negres, els carrers eren tristos, i a això s'hi afegia el fred que fa a Manresa el mes de febrer. Alguns d'ells portaven un plat de cendra sostingut amb la má esquerra mentre la dreta quedava com suspesa damunt del plat, simbolitzant que ens tornarem com pols i cendra.
En els diumenges de Quaresma tenien lloc les processons sense llums, que tenien una semblança al viacrucis, meditant en diversos punts dels carrers i places, sobre la passió.
Cada dijous tenia lloc la funció eucarística d'adoració al Santíssim, de les Quaranta Hores de veneració a la Seu. El divendres s'afegia a l'abstinéncia de carn, el dejuni rigorós.

El DIUMENGE DE RAMS era el dia de gran festa per a la mainada, hom si podia estrenava alguna pega de vestir, preludi de la Pasqua, en alguns casos. Els infants lluïen palmes ornades amb garlandes comestibles de pastisseria o llaçades i garlandes de plata. Després de la benedicció deis Rams es feia la processó i en arribar a casa es prenien algunes fulles de les palmes, fent unes creus que hom col.locava darrera les portes, per preservar de mals. Els palmons i palmes es portaven a l'església mes propera per guarnir el monument del Dijous Sant. Aquests palmons després es recollien i es posaven als balcons i finestres per preservar de les tempestats.
El vespre d'aquest dia sortia la processó dels Dolors, amb els armats, amb soroll de llances, de peus i al so del timbal amb la planyívola Marxa dels Armats, joia del nostre folklore. Els armats feien l'Estrella entorn el Penó carmesí que portava el Capitá Manaia. Aquest penó duia les lletres S.P.Q.R. Hi acudien penitents amb vesta negre amb dues llargues fileres, i, al mig, una altra filera de penitents portant quaranta-quatre improperis o atributs de la passió, intercalant-se entre els passos dels Dolors de la Mare de Déu.

El DIMECRES SANT les campanes de la Seu tocaven a Tenebres i a l'Altar Major es col-locava un gros canelobre en forma triangular -el Tenebrari- amb catorze ciris de color groc i un de blanc al mig. Els canonges i beneficiáis cantaven els salms, apagant-se al final de cada salm un ciri, fins que restava sols encès el del mig, de color blanc, -la Verge María-, el qual era retirat i deixat darrera l'altar Major. En amagar-se aquest ciri la mainada començava el gran repicar de fasos i matraques per foragitar els jueus.

El DIJOUS SANT el paborde celebrava els oficis i, des de molt temps antic, es servia un menjar als pobres en record del Sant Sopar, aquest ápat era abundós, mentre que, segons m'havien dit, els clergues menjaven sols cigrons cuits i congre.
El vespre d'aquest dia tenia lloc la processó deis Gremis amb els passos portats per cada gremi. Aquests passos foren destruits el 1874, pero la processó deixà de fer-se el 1868; fou recuperada l'any 1950, celebrant-la pero el Divendres Sant. Finalment, es va deixar de fer l'any 1979.
El Dijous Sant al monument s'hi posaven els "maigs" planta que, per fer-la créixer, col.locaven enmig d'una torreta envoltada de cánem, grans d'escaiola, mill i llenties, i es deixava en una habitació a les fosques, regant-la amb aigua tots els dies, i així creixien aqüestes plantes que tenien una forma de cabellera blanca tirant a groe a semblança dels palmons.
Durant la tarda i vesprada es visitaven els monuments al Santíssim en les diferents esglésies de la ciutat.
Dibuix de Joan Vilanova

El DISSABTE DE GLORIA es descobria l'altar Major i al Gloria s'engegaven les campanes i de bon matí ja es cantaven les caramelles escampant arreu l'alegría juvenil de la Pasqua.
Recordó encara la impressió que produiïa la diada del Dijous Sant i del Divendres Sant, procurant no fer soroll, sense cotxes al carrer, amb les llargues fueres de famílies que amb el bo i millor dels seus vestits acudien a visitar els monuments instal.lats al llarg d'una trentena de temples de la ciutat, amb silenci, (trencat només peí soroll de les sabates amb talons alts); amb ramets de farigola que tenia una virtut especial en ésser collida quan el bon Jesús era al monument. Amb la presencia de persones als primers bancs de les esglésies, fent torns de vetlla al monument i al carrer, els Cors de Clavé cantaven fervorosament la passió, donant un toe d'amor i de reverencia a Jesús.

I des del 1950, al vespre, la gran processó del Divendres Sant, amb penitents amb vestes de molts colors diferents, amb la marxa dels armats, els passos, els passos vivents i la Banda Municipal tocant marxes fúnebres: la de Chopin i la de Mendelsohn, era presidida per les autoritats, amb els soldats i presenciada per una concorréncia massiva de gent als carrers; amb la Dansa de la Mort. Durant molts anys, tot Manresa visque amb il.lusió i fervor aquesta processó.
Les processons de Setmana Santa tingueren molta acceptació, i jo ho recordó encara. Al matí del Diumenge de Rams els armats ja sortien a fer l'estrella. Els passos que concorden a la processó eren exposats a l'entrada d'algunes cases del barrí Antic. Així a la Plana de l'Om, a Cal Oller-Vives, hi col.locaven el Sant Sepulcre. Al carrer de les Monges caputxines, a Can Vila, hi instal.laven el pas del carrer de 1'Amargura; a Cal Gomis al carrer del Born, el pas de la Verge de la Soledat; i a la Seu, la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Crist de la Reparadora. Cap a la tarda els armats acudien a casa del Prior dels Dolors i, amb ell i congregants amb el Guió, anaven a recollir els passos que es portaven cap a la Seu per començar la processó."

TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Damià Cots, pianista de jazz

Un interessantíssim  concert es va fer a Manresa el 1982. Ho explica Albert Biescas:
"El fet més important, pero, d'aquest 1982 va ser la mort de Damià Cots un músic i jazzman manresà que havia actuat a El Sielu el novembre del 82 després de no haver-ho fet a Catalunya des dels anys 50. Damià Cots va tenir la seva epoca dels anys 50 actuant regularment als Jamboree i Hot Club de Barcelona. dos locals tipicament jazzístics de I'epoca. (...) Va morir a Holanda, on feia uns 20 anys que residia, després d'haver deixat una mica de costat el jazz per dedicar-se a la música clàssica. Darrerament, i com ell mateix em va comentar, havia estat molt temps sense tocar el piano com a consequència d'un accident, i va ser precisament a El Sielu el 82 on, primer en una jamsession acompanyat per Lluis Ribalta i Jaume Badrenes i posteriorment amb Xavier Ortiz i Adrià Font, va tornar a tocar aquest instrument que havia format part de la seva vida musical"
Devia ser un concert extraordinari: el retorn al jazz i a les arrels del pianista, la generositat demostrada en tocar amb les joves promocions del jazz a la ciutat, la sensibilitat demostrada pel local i els programadors...
Però es que Damia Cots va tenir com alumne més destacat un dels millors pianistes de jazz del nostre país: Tete Montoliu (28 de març de 1933 - 24 d'agost de 1997)!! 
21-11-1981 Tete Montoliu a la inauguració de El Sielu
Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES
Ho recorda  el mateix Tete:
"Hubo un grupo que se llamaba Clippers, con un pianista al que le agradeceré muchas cosas, un pianista que se llamaba Damiá Cots, que murió en Holanda. Me encaminó muy bien. Después vino a Barcelona un señor que se llamaba Don Byass, se quedó dos años a vivir aquí y llegó a hablar en catalán, cosa que a mí me gustaba muchísimo -yo ya era catalanista de pequeño-, y venía cada día a comer a casa"
Aquest mestratge es va realitzar al  Conservatori Superior de Música de Barcelona en uns moments en que Damià Cots tocava en l'orquestra de ball Los Clippers de Barcelona
Los Clippers anys 40:
Darrere: Manuel Biete i Antoni Lizándara (trompetes)
Al mig: Antoni Bardají ["Chispa"] (bateria)
En segon terme: Juan Torres (trombó) i Damià Cots (acordió)
Davant: Miguel Manzano (guitarra) i Joan Boldú (clarinet)
Foto de: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es
i estava al centre de la vida del jazz barceloní en jams i actuacions al Jamboree i Hot Club de Barcelona. Com explica Montoliu, entre el 1947 i el 1948 el llegendari saxofonista Don Byas estava vivint a Barcelona, temps en que la revista Ritmo y Melodía va organitzar una sessió, el 11 de octubre de 1947, on Byas va grabar conjuntament amb músics destacats de l'escena musical del moment, entre ells Damià Cots, José Puertas, Luís Rovira, José Ballester y Antonio Bardají, als que es va afegir el saxofonista de Nueva York George Jonson en una de les sessions.
Segurament, però, el que fa extraordinari tots aquests fets i activitats que centra la figura del pianista Damià Cots és que es desenvolupen en plena postguerra, on mana la grisor intel.lectual i artística de la oficialitat del règim. Demostren, amb força, la voluntat de seguir estimant el jazz i no deixar perdre tot el bagatge anterior a la guerra. Només cal recordar que a Manresa mateix Amat-Piniella el 1932 oferia una conferència sobre el tema amb il.lustracions en directe del pianista Ramir Torres i també amb una gramola. I més endavant, l’octubre del 1935, es fundà l’entitat Hot Club Manresa –del qual Amat era el vice-president i Ramir Torres, el president- com a filial del Hot Club de Barcelona i el 1936 es creà a Manresa l’orquestra amb el mateix nom.

Fonts:
BIESCAS, Albert. La música moderna en la dècada dels 80. Dovella 1990: Núm. 34
Don Byas a Barcelona
Amat i Piniella i el Jazz

dissabte, 2 d’agost del 2014

Històries Manresanes

Jordi Bonvehí i Castanyer mena un blog interessantíssim i amè sobre història de Manresa.

Algunes entrades poden interessar desde el punt de vista musical com les dedicades a festes, tradicions, llegendes, poesia popular...


dimecres, 4 de juny del 2014

Compositors de sardanes relacionats amb Manresa

Avui penjo un petit compendi de compositors i compositores de sardanes relacionats d'alguna manera amb Manresa.

Compositors de sardanes relacionats amb Manresa. PDF

No cal dir que si hi ha errors m'ho podeu fer saber i faré els canvis.

dilluns, 28 d’abril del 2014

Cobles, Orquestres i Conjunts de Manresa

Josep Loredo i Moner ha construit un blog que recull totes les cobles i orquestres (sobretot històriques) de Catalunya:


Hi ha tres apartats que parlen de formacions manresanes. Tant de cobles:
La principal de ManresaCobla-Orquestra AtlàntidaCobla BagesCobla ManresaCobla-orquestra Farrés, i La Principal del Bages 

com de grups, orquestres, i orquestrines:
Club VirginiaOrquestrina RoyalSeyson clubOrquestra IrisOrquestrina TardàOrquestrina MaricelCobla Orquestra RosaledaYokohamaOrquestra Remembrança, The Galis Boys
L'Empordanesa (Orquestra Massana)

Animo a qui sàpiga més formacions, informacions o fotografies que s'hi posi en contacte per fer créixer el blog. També es pot seguir pel Facebook.

divendres, 27 de juliol del 2012

Memòria

La tecnologia al segle XX ens ha permès per bé i per mal grabar el so de les execucions musicals. Però també s'han pogut grabar les imatges per exemple en fotografia i en pel.lícula. He extret de la web memòria. cat fotos i pel.lícules (mudes) del que va ser expressió musical al primer terç del segle XX:

La Manresa dels anys trenta: Orfeó  Manresà, orfeó Català dirigida per Fèlix Millet, Orquestrina Tardà, grup de caramelles, escolans cantant a la Seu, Esbart Manresà, sardanes al Pujolet, actuació dels Xiquets de Valls, la banda de les curses de braus...
http://memoria.cat/republica/content/totes-les-imatges

Aplec sardanista al bosc del Suanya el 1925 (vídeo):
http://www.memoria.cat/republica/content/aplec-sardan%C3%ADstic-la-masia-suanya

Balls, música i teatre a càrreg dels Guerreros a l'aplec de l'olla de Juncadella (vídeo):
http://www.memoria.cat/republica/content/aplec-de-l%E2%80%99olla-joncadella