Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paissatge sonor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paissatge sonor. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 d’octubre del 2016

Paisatge sonor de l'entorn de Manresa

L'Ignasi Cebrian en un interesantíssim article al Pou de la gallina descriu el ric paisatge sonor de l'entorn de Manresa:

Fotografia: Miquel Àngel Ramos a Nació Digital
"La vista és el més desenvolupat dels cinc òrgans dels sentits que tenim el humans. Per això, quan parlem de la natura ens vénen a la memòria imatges tòpiques de paisatges, d’animals o plantes. Imatges massa sovint emmudides. Gairebé mai no pensem en els sons. La realitat, però, és molt més complexa. A aquestes imatges els faltarà la banda sonora, i, també, les olors, els gustos i el tacte (temperatures i humitats ambientals).

L’Anella Verda i els diferents paisatges que la conformen és plena de sons. Cada paisatge és correspon amb un paisatge sonor. I aquests no sempre són els mateixos, canvien al llarg de dia i en el pas de les estacions de l’any. Les fonografies que n’obtenim són tan diverses com les fotografies que en podem fer, i depenen de la percepció individual i de cap a on focalitzem les orelles. Segons el fonògraf, la fonografia serà diferent.

Per començar, tenim els paisatges sonors agrícoles de Viladordis i el Poal. Escoltarem la remor de l’aigua de la sèquia afegida als cant del ocells, molt divers a la primavera i a l’estiu, i no tant a la tardor, on predominaran les veus de les garses i els tudons. I, de tant en tant, escoltarem el soroll de la maquinaria agrícola: tractors, maquines de podar. O, a prop del masos, els grunyits dels porcs, els bels d’ovelles, els cloqueigs i cants de gallines i galls, els gossos bordant o alguna vaca mugint.

Els espais naturals de l’Anella, les rieres i els rius, també tenen la seva sonografia. Quan porten aigua i ets a la vora, sents molt bé la fressa confusa de l’aigua baixant. A la qual se sobreposen els cants dels ocells: el repic de la mallerenga carbonera, el refilet del rossinyol, algun picot repercutint sobre un arbre i el cant coral d’altres ocells com el pit roig, l’oriol, la garsa, el tudó i la tórtora. A la nit i a la primavera, hi podem escoltar els raucs de les granotes, el flauteig dels gripaus, el trepig sobre la vegetació d’algun animal mamífer d’activitat crepuscular o nocturna, un porc senglar o un toixó, i els esgarips d’òlibes i mussols. A l’estiu, i cap al migdia, el carrisquejar dels grills i de les llagostes, i el brunzit dels mosquits.

En els entorns més propers a Manresa, atapeïts per xarxes viàries, hi escoltem el soroll constant de la circulació de vehicles. En algun punt, aquesta remor s’ha atenuat amb pantalles acústiques. I dins de la ciutat tot canvia. Poder escoltar els sons de la natura depèn del trànsit rodat, de l’hora del dia i del lloc on estem. El paisatge sonor del parc de Puigterrà difereix molt del de l’avinguda de les Bases. Quan el transit no ens apaga la resta de sons, podem arribar a escoltar el parrupeig dels coloms, les tórtores i tudons o el grallar d’alguna garsa despistada i, fins i tot, si bufa el vent, el soroll de les branques i de les fulles dels arbres".

No us esteu d'anar a sentir aquests concerts!

divendres, 19 de febrer del 2016

Partitura dels bombers de Manresa

Encara que comptés només amb una bomba de mà governada per dos persones i sis ajudants, a Manresa tenim cos de bombers desde 1851. Trobo en el Blog HISTÒRIES DE BOMBERS la taula de senyals per avisar als bombers i senyalar algunes maniobres dels bombers de Manresa sobre l'any 1900. També és una partitura, no?


I es que: "Fins l’invent, la difusió i la proliferació de les radiotransmissions, els cossos de bombers van estar molts anys organitzant-se i comunicant-se en els sinistres a base de tocs de xiulet, pito o corneta. Mitjançant aquests tocs es donaven les ordres i avisos corresponents i també s’avisava del districte o barri on es localitzava el foc. (...) cada cos de bombers feia servir la seva taula corresponent que tenien els tocs molt semblants. A la llarga, alguns cossos de bombers veïns van unificar els tocs de pito per poder coordinar-se quan actuaven conjuntament, i fins i tot, el juny de 1937 la Federació de Cossos de Bombers de Catalunya va proposar una unificació d’aquests tocs de pitos per tots els cossos catalans". (L’APAGAFOCS -número 2. abril 2009-pag 10)
Una de les darreres actuacions del corneta dels Bombers de Terrassa, de l'any 1955 
(Arxiu Municipal de Terrassa). 

Tocs d'altres ciutats:

Vic principis del XX

Terrassa 1898

Girona 1868

Tarragona 1914

Igualada 1896

Olot 1900
Aprofito per agrair profundament la feina i la generositat del Marc Ferrer i Murillo en el seu gran blog!!!!

dilluns, 5 d’agost del 2013

El rellotge de la Seu de Manresa


El so dels quarts i les hores del rellotge i les campanes de la Seu encara forma part del paissatge sonor de Manresa i desde fa més segles del que em pensava. En Jaume Espinal el té ben estudiat i ho explica exquisidament al seu blog: http://arquitecturamedieval-jespi.blogspot.com.es/2009/07/el-rellotge-de-la-seu.HTML


Per llegir-ne més:
Descobertes a la Seu .PDF
El rellotge de Manresa. Fàbrega .PDF
Les campanes de la Seu .PDF

dissabte, 30 de juny del 2012

Campanes de la Seu

En motiu del canvi dels motors de la campana Sant Ignasi (1974) i la Santa Maria (1941) de la Seu de Manresa, Regió 7 va fer aquest article per explicar-ho. És interessant perquè aprofita per fer una repassada de les característiques i funcions d'aquests instruments.

Campanes de la Seu, l'any 1969. (Foto d'Antoni Quintana i Torres)
Els campaners de la Seu: Ignasi Augé i Pau Blas en plena activitat (Foto de L'Abans)
Campanes de la Seu .PDF

Fitxes de les campanes

El rellotge de la Seu

L'última campanera de Manresa