Músiques de Manresa i més: Sardana

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sardana. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de juliol del 2015

Una dona tocant la tenora!!!

Ara ja no se'ns fa estrany, però fa relativament molt poc que a les cobles no hi havia dones tocant els instruments. La primera vegada al segle XX que això va succeir, en tot l'àmbit territorial de la música per a cobla, va ser a la Cobla Bages (creada a Manresa l'any 1973 i procedent de la Cobla-orquestra La Principal de Bages). A principis dels vuitanta, Maria Antònia Pujol i Subirà filla de Gironella va començar a tocar la tenora en aquesta formació.

Foto de
http://www.gorramusca.cat/espectacle/vida

I de fet, en tota la història de la música per a cobla va ser la segona. En el llibre Córrer la sardana: balls, joves i conflictes, s'explica qui en va ser la primera: el 1884. Joan Rigau "Barretó" (1842-1890) dirigia la Cobla La Juventud Torroellense ("cobla del Barretó") i en hores baixes del grup va tenir la idea de:

"incorporar, en un sonat cop d'efecte, la seva filla Marta tocant la tenora. Ruiloba (1948: 92-104) afirma que en tres audicions es van fer famosos en tot l'Empordà, però que la noia de seguida va deixar de tocar per casar-se amb "el noi de Can Taules". Realment aquesta incorporació devia ser trasbalsadora: el model de músic de cobla i d'orquestra es manté estrictament masculí fins el darrer quart del segle XX. Per les informacions de que disposem, cap dona no devia tornar a tocar la tenora en ballades públiques de sardanes fins gairebé cent anys després, a la dècada de 1980. (Nota. La primera dona que torna a ocupar un lloc fix en una cobla de sardanes és Maria Antònia Pujol de Gironella, que ho va fer a la Cobla Bages, fora de l'Empordà, vers l'any 1981)".

Marta Rigau
(Foto del blog Femeni i singulars)

La següent foto deu ser una de les primeres que il·lustra el fet i mostra la formació actuant a Castellterçol, el dia 2 de Novembre de 1980. Darrere: Llorenç Planas, Jaume Núñez, Jordi Prat, Ignasi Tort, Josep Pla i Àngel Piqué Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Albert Prat i Clarà i Mª Antònia Pujol i Subirà .

Cobla BAGES_1980 (Castellterçol, 2-11-80)

(Foto: Jaume Nonell.del blog fotosformacionsmusicalsdecatalunya)

Per saber-ne més:
Marta Rigau al programa FEMENÍ I SINGULARS de la CCMA
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es
AYATS, Jaume (dir): Córrer la sardana: balls joves i conflictes. Rafael Dalmau editor. Barcelona, 2006.

dilluns, 2 de març del 2015

Exercici sardanístic

Quatre vídeos de diferents èpoques, amb sardanes a Manresa. Mireu.los i escolteu-los....

Al bosc del Suanya 1925

http://www.memoria.cat/republica/content/aplec-sardan%C3%ADstic-la-masia-suanya

25 concurs de sardanes de la Llum 1970 (Gravació Agustí Soler i Mas)

https://www.youtube.com/watch?v=nwj3Ycv6KKA

Aplec 1971 (Realitzat per Francesc Travé)

https://www.youtube.com/watch?v=UEKKERr7Hns

31 Aplec de la sardana 2013 (De Jordi Preñanosa)

https://www.youtube.com/watch?v=Az-Hhz5gW3o

Ei sardanistes! Ha canviat això, no? S'ha perdut alguna espardenya pel camí, no? I vosaltres tossuts!

divendres, 3 d’octubre del 2014

Sardanova

Buscant informació sobre la Sardanova, vaig topar amb aquest text de la Web oficial de Santi Arisa. És força aclaridor.
"Sardanova neix de la inquietud musical en la cerca de nous camps sonors dins la música popular. Santi Arisa, empès per aquest neguit innovador, el mes de juny de 1992 entra en converses amb la Cobla Montgrins proposant-els-hi fussionar dos estils musicals a fi d'aconseguir la conjuminació de la instrumentalització de la Cobla amb un grup de rock-jazz-fussió.

Del treball conjunt del grup de Santi Arisa & Lakatans (piano, baix, guitarra i bateria) i la Cobla Montgrins en sorgeixen un reguitzell de composicions pròpies, les quals s'aniran enregistran en diferents CD's:

• Sardanova (1993 PICAP)

• Punts Lliures (1993 PICAP)

• Sardanova dance (1993 PICAP)

• Aires (1995 PICAP)

Les composicions de Santi Arisa es basen en l'estructura de la sardana de manera que poden ser ballades amb la mateixa base, però aportant-hi innovacions.

Des de la presentació al I Congrés Sardanista celebrat a Calella el febrer de 1993, Sardanova agafa gran ressò per arreu de Catalunya i moltes colles sardanistes l'acullen i la ballen, de manera que, per a molts, representa la revitalització de la sardana. Tanmateix aquest fenomen també crea molta polèmica. Considerant aquest resultat com a positiu per a la normalització de la cultura catalana, molts dels seus detractors comencen a veure-ho amb bons ulls ja que la cutura popular s'introdueix en molts camps.

La complexitat sonora permet jugar amb nous moviments i els punts lliures que utilitzen les colles sardanistes de tot Catalunya es complementen molt bé amb sardanova. Santi Arisa i el seu grup han volgut fer tribut a aquestes colles que fan punts lliures amb tanta imaginació, creant el tema Punts Lliures (una sardana rap), en que tots els noms que hi surten són inventats per les colles. En aquest treball també hi intervé la prestigiosa Polifònica de Puig Reig interpretant diferents temes en diversos estils.

Dels treballs Sardanova i Punts Lliures s'estrenen els seus respectius vídeo-clips que s'emten a diverses televisions, entre elles Televisió de Catalunya.

El primer disc de sardanova queda setè en els Premis Èxits d'or , atorgats per votació popular. També, l'any 1993, se li concedeix el Premi de noves experiències per la recerca de noves expressions musicals en la sardana i en la música de cobla otorgat per L'obra de Ballet Popular. I l'any 1994, Santi Arisa, també és premiat pel Premi Nacional de Música Tradicional per la Generalitat de Catalunya.".

Podeu sentir-la aquí:

https://www.youtube.com/watch?v=gc9F-iDpzvE

https://www.youtube.com/watch?v=xkOCJyYP808&index=20&list=PLqctt78Gu57kvtYy2jYqBLTb1cZBdPoJG

Per saber-ne més:
http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/la-sardana-manresa.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/09/estil-manresa-de-la-sardana.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/06/compositors-de-sardanes-relacionats-amb.html

dimarts, 16 de setembre del 2014

Estil manresà de la sardana

A Manresa va sorgir una manera de ballar la sardana que és coneguda com a “estil manresà” Es tracta d’una proposta de reducció de tirades que actualment s’està imposant en el món sardanístic. Al reduir la durada de la sardana respecte a la sardana de deu tirades, fa que ballar-la sigui menys cansat i que es puguin interpretar més peces en una mateixa ballada, afavorint la diversitat musical. Segons informacions facilitades per Núria Soler Cunill filla de Francesc Soler Mas, va ser el seu pare el principal impulsor. La primera aplicacio del "sistema de reduccio de tirades", en un aplec tingué lloc a la tarda del 25 concurs de sardanes, el 1970, al Passeig del riu de Manresa. La presentacio oficial, però, va ser el 1981 en el marc del Congrés de cultura popular i tradicional de la Generalitat amb una ponència del mateix Francesc Soler i Mas (Proposta de reducció de tirades). Es a partir d'aquest any que comença a escampar-se'n l'ús i solen ser els mateixos músics de la cobla els promotors.
Mireu què en deia el Diari de Manresa el 28 de febrer de 1970:

La música de la sardana té una estructura formada per dues melodies diferents: la melodia dels curts i la dels llargs. Aquestes melodies s’anomenen tirades i sempre es toquen en el mateix ordre, depenent de la quantitat de tirades.
Hi ha tres estructures importants:

La sardana de 10 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
3a tirada de curts
4a tirada de curts
3a tirada de llargs
4a tirada de llargs
- Contrapunt -
5a tirada de llargs
- Contrapunt -
6a tirada de llargs
És l’estructura “tradicional” o "ampurdanès"de la sardana. Utilitzada en algunes audicions (ballades), són sardanes que tenen una durada d’aproximadament 15 minuts. Ballar-ne una de sencera requereix un bon estat físic, ja que cansa molt. Escoltar-la es fa etern, i per la gent que no balla un pèl aburrida.
Per aquests motius, últimament moltes ballades es fan de 7 tirades i no hi ha cap concurs amb sardanes de 10 tirades.

La sardana de 7 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
3a tirada de curts
3a tirada de llargs
- Contrapunt -
4a tirada de llargs
Aquesta estructura s’ha posat molt de moda últimament. Són més llargues que les de 4 tirades però no es fan eternes com les de 10. La seva durada està entre 8 i 10 minuts.
Actualment s’utilitzen en moltes audicions, ja que permeten poder ballar més sardanes. Els concursos de colles sardanistes també es ballen sardanes de 7 tirades.
Aquest tipus de sardanes també s’anomenen sardanes d’estil “manresà”.

La sardana de 4 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
Aquestes sardanes s’utilitzen en moltes gravacions de cds i en exhibicions de colles sardanistes. Solen durar uns 4 o 5 minuts.

Per saber-ne més:

Inventari del patrimoni immaterial de Manresa

Soler i Mas, Francesc (1995). La sardana a Manresa, 1901-1994). Manresa, Foment de la Sardana de l’Agrupació Cultural del Bages.

http://instisardanes.wordpress.com/2012/01/29/lestructura-de-les-sardanes/

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/la-sardana-manresa.html

dimecres, 4 de juny del 2014

Compositors de sardanes relacionats amb Manresa

Avui penjo un petit compendi de compositors i compositores de sardanes relacionats d'alguna manera amb Manresa.

Compositors de sardanes relacionats amb Manresa. PDF

No cal dir que si hi ha errors m'ho podeu fer saber i faré els canvis.

diumenge, 4 de maig del 2014

Sardanes i balls relacionats amb Manresa

Quines sardanes i balls per a cobla s'han compost pensant amb Manresa?

Sardanes i balls relacionats amb Manresa. PDF

dissabte, 11 de maig del 2013

La sardana a Manresa

Ignasi Torras al Pou de la Gallina d'abril de 2013 i amb motiu dels 50 anys de la proclamació de Manresa com a Ciutat Pubilla de la sardana, signa un article en que fa una breu ressenya del naixement i evolució de la sardana a Manresa.

La Sardana a Manresa d'Ignasi Torras

Això em va recordar que una de les persones que sabia i havia estudiat més la sardana a Manresa era Francesc Soler Mas. L'entitat Foment de la sardana de l'ACB va editar un important estudi sobre el naixement i evolució de la sardana a Manresa del mateix Soler Mas. El llibre també incorporava altres articles o estudis:

La principal del Bages d'Antoni Juanola.
La guerra (1936-39) de Josep M. Gasol.
Els adolescents marcats d'Enric Manyoses.
Manresa ciutat pubilla de la sardana 1963 de Juli Sancliments.
Compositors de sardanes que han nascut o residit a Manresa de Josep M. Solà.

Una ballada de sardanes en un aplec, molt probablement a Joncadella, a principis del segle passat. (Fotografia d'en Casals, cedida per Ana Ballesteros).

Reprodueixo el capítol dedicat als inicis:

Arriba a Manresa (1901-1920) de Francesc Soler Mas
SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994), p.15-31 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995

La familia de Francesc Soler Mas guarda encara a dia d'avui tot l'arxiu que va anar recopilant durant tota la vida i que va servir per poder fer els estudis.
Per acabar un altre article de Soler Mas de 1984, en el qual feia ja un esbós de tot el contingut del llibre de Foment.

La Sardana a Manresa de Francesc Soler Mas a Dovella
Dovella Manresa. Any IV, núm. 13 (abril 1984), p. 6-11

Per saber-ne més:

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/09/estil-manresa-de-la-sardana.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/manresa-ciutat-pubilla-de-la-sardana.html

diumenge, 5 de maig del 2013

Manresa, Ciutat Pubilla de la sardana-1963

Potser perquè sóc nascut a prop del monument...

Potser perquè vaig néixer tres mesos abans de la proclamació....

Potser perquè puc dir que jo ja hi era....

Potser perquè són cinquanta anys...

Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).

Però a nivel ciutadà ha passat una mica desapercebut. Aquests dies Manresa ha fet 50 anys d'haver estat proclamada Ciutat Pubilla de la sardana. Al 1963 va ser tot un esdeveniment cultural, identitari i d'afirmació. Escriu Pepa Mañé a Regió7 de dissabte 27 d'abril de 2013:

"La celebració d'aquestes noces d'or ha aconseguit aplegar tantes complicitats perquè la fita que Manresa esdevingués Ciutat Pubilla de la Sardana va ser tota una revolució el 1963. Un esdeveniment que se celebra des del 1960 en alguna població del país i que ha esdevingut una tradició va ser complicat de tirar endavant en plena dictadura: les autoritats amb prou feines toleraven el folklore català i imposaven una fèrria censura.

La celebració, que anteriorment només s'havia produït a Girona, Lleida i Ceret, es va organitzar per iniciativa d'una colla d'activistes manresans, encapçalats per Juli Sanclimens, de la llavors Agrupació Manresana de Folklore, i per Jaume Vives, del Casal Cultural Dansaires Manresans, que van animar la resta d'entitats a participar en els actes de la diada.

Un parell d'anècdotes posen en relleu què va significar l'esdeveniment. D'una banda, l'alcalde de l'època, Josep Moll i Vall, va ser qui va donar el primer permís a l'organització i sembla que aquesta decisió li va costar el càrrec. Moll presideix les fotos de la inauguració del monument a la Sardana al costat de la pubilla de Ceret i de la de Manresa, Francina Serramalera. D'altra banda, el missatge al món sardanista es va vetar perquè "no tractava el tema sardana". Una de les sentències revolucionàries de mossèn Josep Junyent diu: "volem veure en la sardana l'expressió del nostre poble, el dels Països Catalans". No es va poder llegir quan tocava, però sí en l'ofici que es va fer ben d'hora al matí."

També Juli Sanclimens el 1995 escrivia fent memoria dels preparatius i de la celebració amb un seguit d'anècdotes:

Manresa ciutat pubilla de la sardana de Juli Sanclimens.pdf

Capítol del llibre:

SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994), p.71-74 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995