Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre Conservatori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre Conservatori. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de setembre del 2014

Trio ars

En la REVISTA CIVTAT de 1927 no 12, (p. 88) Ramon Pujol i Alsina (1903-1986) signa aquesta crítica al primer concert del Trio Ars. Concert que volia commemorar a la ciutat el centenari de la mort de Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770-Viena, 26 de març de 1827). 

"De totes les activitats que a Manresa s'han produït en la música instrumental, és, sense cap mena de dubte, la millor, el Trio Ars.
Amb l'acurada interpretació dels trios de Beethoven i Mozart, en el concert-presentació del dia 29 de maig, al Teatre Conservatori, col.locaren a un lloc albirador en el món de la música, el nom de Manresa.
La unitat de sentiment i justesa d'expressió que eixí de la dicció de totes les composicions, ens dóna idea exacta del continuat estudi preparatori a què se sotmeteren els artistes esmentats i valora llur fermesa en llur esperit de continuïtat, ço que els permetrà, amb temps relativament curt, d'arribar a obtenir aquella refinada fussió del temperament dels tres per poder interpretar amb tota la seva valor i riquesa de matisos la música més sublim, qualitat que sols possseeixen els conjunts més selectes que hom coneix.
Per què analitzar detalladament i minuciosament la labor dels tres artistes en el seu primer Concert? Ens satisfà plenament llur existència i això, que és per a nosaltres el principal motiu de joia, ens plau de fer-ho constar públicament i més havent estat com fou, la seva execució, tant escel.lent ço que justifica en ells les més falagueres esperances per a l'esdevenidor.
Posseïm amb el Trio Ars, una gran posssibilitat artística; ara ens serà permès de sentir amb més freqüència, i sense recórrer a elements extranys, totes les produccions de la música clàssica i contemporània consagrades pels intel.ligents i que fins ara ens estava vedat. Això contribuirà al refinament del gust musical, bastant mediocre per cert, del nostres poble.
Del contingut del programa se'n desprèn que dedicaven les primícies dels seus estudis amb la primera audició, a honorar la memòria del gran romàntic de la música, Beethoven, bellíssima idea, i si d'altra manera Manresa no commemora el centenari de la mort de Beethoven, geni de la tècnica, del pensament i del sentiment alhora, no podrà pas dir.se que l'aportació del Trio Ars no hagi estat ja de la més alta valor."

La significació dels músics que en formàven part em va impulsar a mirar de trobar el recorregut en el temps i l'activitat del grup. No va ser possible trobar-ne gaire documentació, però de totes formes contrueixo l'entrada per reflectir que a mitjans dels anys vint del segle passat la nostra ciutat tenia una estructura musical i cultural per fer neixer un grup d'aquestes característiques i amb aquest repertori.

Formaven part del TRIO ARS:
Antoni Muset i Ferrer. Violoncel (1892-1968)
Poeta. President de l'entitat esperantista
Bela Espero. President del Centre
Excursionista de la Comarca de Bages.
Autor del llibre Quan el cor i el
cervell parlen (1932).

Marià Homs Montserrat. Violí (1901-1975)
Mœúsic. Polí’tic. Jugador del CE Manresa,
jugˆà tambéŽ al FC Barcelona i al
RCD Espanyol. Membre de la Junta de
Govern Republicana Provisional de
Manresa, del 14 d'abril de 1931. President
de les Joventuts d'Estat Catalˆà a Manresa. Fou
ferit en un atemptat el 20 de març de 1934.
Membre del Trio Ars. Director de l'Escola Municipal
de Mœúsica, desprŽés de l'assassinat del
Mestre Blanch. Sotsdirector de l'Orfeó— Manresà
ˆ. President del Sindicat Musical de Manresa

Miquel Blanch i Roig. Piano (1889-1936)
Director de l'Orfeó— Manresàˆ. Director de l'Escola
Municipal de MϜsica de Manresa (1932). Assasinat
per elements d'extrema esquerra el
1936.



A l'època els diaris en van reflectir l'activitat:

Se asegura que en breve tendá  lugar en Gerona una exposición de obras de los artistas de esta ciudad Veciana y Corrons. Probablemente la expresada exosición será inaugurada i clausutada con importantes actos en los que tomará parte el "Trio Ars", tambien de Manresa.
La Vanguardia Edición del viernes, 16 de diciembre 1927, pag 26


A aquesta notable agrupació "Trio Ars", composta dels coneguts artistes Miquel Blanch  (piano), Marian Homs (violí) i Antoni Muset (violoncel),  ha estat encomanada la seva valuosa cooperació en el festival selecte organitzat per l'Associació de la Premsa de la veïna ciutat de Manresa que tindrà lloc en la nit de demà, al coliseu Gran Kursaal. En aquest festival interpretaran el bell Trio op.5, de Mozart.
La Veu de Catalunya. Any 38, 1.15 de gener 1928


Se celebró en el gran Kursaal el festival organizado por la Asociación de la Prensa. El selecto público premió con muchos aplausos a los diversos elementos artísticos que desarrollaron el programa. Fueron estos la orquesta Masanas, Agrupación Artística del Ateneo Obrero, compañía manresana de Declamación, Trío Ars, Troupe Island Kelty y la canzonetista Rosita Surdé, todos los cuales pusieron el mayor interés en el desempeño de su cometido.
La Vanguardia Edición del martes, 17 enero 1928, pag 34


Bibliografia:

dimarts, 3 de desembre del 2013

Arthur Rubinstein i la rata del Teatre Conservatori

Un dels millors pianistes del segle XX, Arthur Rubinstein (1887-1982) va actuar dos cops a Manresa: al Teatre Conservatori el dimecres dia 15 de noviembre de 1916 (organitzat per l'Orfeó Manresa) i al Teatre Kursaal el divendres 13 de març de 1931 (organitzat per l'Associació de Música de Manresa) pel que va cobrar 1500 pessetes.



En el primer, al Teatre Conservatori: el programa que va interpretar va ser: 
  • Fantasia i fuga en Sol menor de J.S.Bach
  • Escenes de Carnaval de Schumann
  • Balada en La bemoll, Nocturn, Scherzo, Mazurca i Polonesa en La bemol de F. Chopin
  • La Maja y el Ruiseñor de Granados
  • Ondina, de Ravel
  • Nocturn per a la mà esquerra sola, d’Scriabine i 
  • Rapsodia húngara núm. XII de Liszt. 
Degut a l'iniciativa de L'Orfeó Manresa, L'eminent pianista polac, Mr. A. Rubinstein, donà un conoert en el Teatre Conservatori d'aquesta ciutat, el dimecres dia 15 del més que som .L'espectació que aquest acte havia despertat entre els devots del diví art, se veié comblada de les més grans satisfaccions, car tothom qui assistí al concert, àdhuc els qui res entenen en música, quedaren meravellats del treball prodigiós realitzat per l'artista que aquests dies manté concentrada en son esguard l'atenció de tota la crítica musical d'Espanya. Començà la primera part amb la Fantasia i fuga en sol meaor, de J. S. Bach i amb les inefables Escenes de Carnaval de Schumann, on en Rubinstein mostrà totes les seves facultats en el domini tècnic del piano, no igualades tal volta per cap més virtuós del món. Un ritme intern, poderós, diria 's que menava la seva voluntat fent-la fluir per cadascuna d'aquelles notes sòbries i justes on d'en tant s'hi ovirava la mescolada poesia del séu esperit pres d' agüitat. La Balada en la bemol de Chopin i i la Polonesa ibid., pertanyents a la segona part refermaren la impresió rebuda. En les obres de Chopin, si veié potser com en cap d'altres la compenetració intuitiva de l'intèrpret amb el compositor i això explica la incomparable valentia que fou la nota característica de la segona part. En la tercera part, la més espiritual sens dubte, hi figurava La maja y el ruiseñor de Granados, que Rubinstein descapdellà d'un modo admirable com la meliflua Ondina de Ravel. Cal fer especial menció del Nocturn (per a la mà esquerra sola) de Scriabine, en qual interpretació no sabem pugui oomparar-se-li ningú més i que meresqué els aplausos unanims i sostinguts de la concurrencia que escoltava embadalida la pulcritut dql séu treball. Finalitzà l'acte amb l'execució de la Rapsodia núm. XII de Liszt i fou tan gran l'ovació que se li tributà que en remerciament a la admiració del públic, l'eminent pianista, l'obsequià amb una nova composició executada amb el mateix sentiment i consciència artística de les anteriors.




 I a mig concert, mentre tocava el gran pianista, va succeir que una rata es va passejar per la barana del segon o tercer pis. Terror?, Crits?.......Doncs no!


"(...) en Rubinstein no sapigué que mentres tenia en contemplació a la concurrencia, per una coronisa del tercer pis, s’hi passejá una rata com un conill, que a altres hores hauria sembrat un pánic i un desconcert de xisclets de dona i que en aquells moments tingué més força la devota contemplació que l’incident esmentat."  de "Cròniques de l'Orfeó Manresa" (1916)
 

" (...) un ratoli va tenir la sorprenent originalitat de passejar-se per la barana del segon pis; va resseguir tota la gran ferradura felpada del teatre i s’entornà al seu forat. Diuen que ningú no va fer el més lleu gest ni soroll i que el concertista no va donar-se compte de res. Després, assabentat, proclamà que enlloc del món s’hauria vist un cas col·lectiu de semblant capteniment." (de "Un llibre verd" de Vicenç Prat (2002))

Per saber-ne més: